La comarca del Baix Llobregat és un territori de tipus mediterrani que s'estén des de la desembocadura del riu Llobregat fins a la muntanya de Montserrat, on es troben els relleus més importants de la comarca, per sobre dels 1000 metres.
Límits: comarques del Barcelonès, el Garraf, l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages i el Vallès Occidental i el mar Mediterrani.
És una comarca singular per la seva diversitat de paisatges. Els seus 486,10 km2 inclouen gairebé tots els elements dels paisatges mediterranis: màquies de gàrric i margalló sobre roques calcàries, alzinars amb roures a Collserola i Montserrat, comunitats de ribera prop dels cursos d'aigua permanents, garrigues i brolles sota pinedes i zones d'aiguamolls i maresmes al delta de gran significació ecològica.
Clima: mediterrani marítim, amb estius secs i calorosos, hiverns suaus i màximes pluviomètriques a la tardor.
Superfície: 486,5 km2
Habitants: 692.892 (2001)
Densitat: 1.424,2 (hab./km2)
Edat mitjana:
Frontera entre àrabs i cristians després de la conquesta de Barcelona pels carolingis. Establiment de viles i pobles al voltant de les baronies de Castellví de Rosanes, Cervelló i Erampruny…. Període marcat per una gran inestabilitat, a causa de les lluites feudals i l'impacte d'epidèmies i malalties, de poca recessió demogràfica i d'una forta emigració.
Edat moderna:
Manteniment demogràfic en els segles XVI i XVII a causa d'una forta immigració provinent de l'Occitània Atlàntica. Al segle XVIII, millora del camp català i període de riquesa econòmica, amb augment demogràfic i construcció de masos i edificis parroquials.
Edat contemporània:
Establiment de les primeres fàbriques tèxtils a final del segle XVIII. A mitjan del segle XX, es produeix una important fase immigratòria i una forta industrialització, que configuren les característiques actuals de la comarca.
Es compon de 30 municipis, sent Sant Feliu de Llobregat la capital comarcal.
|
Abrera
Begues
Castelldefels
Castellví de Rosanes
Cervelló
Collbató
Corbera de Llobregat
Cornellà de Llobregat
Esparreguera
Esplugues de Llobregat
Gavà
Martorell
Molins de Rei
Olesa de Montserrat
Pallejà La Palma de Cervelló
El Papiol
El Prat de Llobregat
St. Andreu de la Barca
St. Boi de Llobregat
St. Climent de Llobregat
St. Esteve Sesrovires
St. Feliu de Llobregat
St. Joan Despí
St. Just Desvern
St. Vicenç del Horts
Sta. Coloma de Cervelló
Torrelles de Llobregat
Vallirana
Viladecans
|
El curs del Llobregat ha estat sempre pas natural d'accés d'infraestructures a Barcelona des de la resta de territoris de l'Estat. Amb un total de 101 km d'autovies i autopistes i 249 de carreteres, la xarxa viària del Baix Llobregat configura un important espai de comunicacions. A més, realitzacions com la variant de la carretera N-340, l'autovia Igualada-Martorell i l'autovia del Llobregat han suposat una descongestió del trànsit a l'interior dels municipis i un millor accés a aquests municipis.
L'accés ferroviari als diferents municipis de la comarca, i principalment als de la franja baixa, presenta una adequada configuració. El transport ferroviari fins al port de Barcelona i la seva àrea d'activitats permet un tràfic de mercaderies de gran volum.
El port de Barcelona, un dels més importants del Mediterrani, ocupa, amb la seva ampliació, territori del Baix Llobregat, concretament del municipi del Prat de Llobregat. La seva proximitat amb els grans nuclis industrials de la comarca fan d'aquest equipament un valor important, de la mateixa manera que el fàcil i ràpid accés per ferrocarril o per carretera.
L'aeroport del Prat ocupa una superfície de 850 ha i està integrat per dues pistes de funcionament alternatiu i terminals de mercaderies i passatgers independents. La utilització actual de l'aeroport és de 8,9 milions de persones l'any i de 123.000 vols, que representa el 95% del trànsit aeri català. El moviment de mercaderies fou, el 1990, de 63.000 tones. La capacitat de càrrega amb les instal.lacions actuals és de prop del doble del moviment de mercaderies expressat.
La ubicació de la comarca amb relació a les grans rutes de telecomunicacions, la proximitat de les grans instal.lacions de Telefònica, com el teleport de Castellbisbal o el complex de comunicacions del Penedès, i la localització en la comarca de grans usuaris, com l'aeroport o la factoria de SEAT a Martorell, fan que el nivell de les telecomunicacions sigui elevat. El Baix Llobregat té 12.000 km de fibra òptica, en una posició capdavantera a Catalunya després de la ciutat de Barcelona.
Amb una important xarxa viària i de ferrocarril, el transport públic col.lectiu assoleix un nivell elevat, tant de possibilitats com de volum d'utilització, principalment en allò que fa referència a la comunicació dels diferents municipis amb la ciutat de Barcelona.
El Baix Llobregat és una comarca de rics contrastos, amb una àmplia i diversificada oferta turística, tant cultural com d'oci. A grans trets, podem distingir tres tipus d'oferta diferenciats:
Turisme no sedentari i cultural. Cal destacar Montserrat, la cripta de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, Catalunya en miniatura a Torrelles i Santa Creu d'Olorda a Molins de Rei.
Turisme d'estiu, amb una àmplia gamma d'allotjaments i serveis, localitzats en els municipis del litoral, com Castelldefels, Gavà o Viladecans.
Turisme de segona residència, als municipis d'Olesa de Montserrat, Begues, Corbera de Llobregat, Castellví de Rosanes o Collbató.
La comarca del Baix Llobregat disposa d'un patrimoni arquitectònic i artístic de gran importància, amb mostres de gran transcendència de diferents estils, entre els quals cal destacar el modernisme (obres de Gaudí, Jujol, etc.) i el romànic.
D'altra banda, la vida cultural és rica als municipis. Existeix una completa xarxa de biblioteques i arxius, així com d’una àmplia programació d'esdeveniments culturals. Les passions tradicionals d'Olesa de Montserrat i Esparreguera i el pessebre vivent de Corbera són mostres culturals molt arrelades.
Malgrat els impactes negatius del procés d’industrialització que ha esdevingut a la comarca, el Baix Llobregat conserva paratges naturals de gran bellesa i una extensa reserva biològica. D'entre tots ells cal destacar el parc natural del Garraf-l'Ordal, la serra de Collserola, el massís de Montserrat i el Delta del Llobregat, centre d'una valuosa reserva ornitològica i botànica.
L'oferta d'espais esportius a la comarca del Baix Llobregat és suficient en general, amb pavellons poliesportius i piscines a tots els municipis i una extensa oferta per a la pràctica del tennis i altres esports derivats (esquaix, frontennis i el golf).
Els esports nàutics poden ser practicats al llarg del litoral, i el massís del Garraf i Montserrat constitueixen paratges idonis per a la pràctica de l'excursionisme, l'escalada i l'espeleologia.
Actualment, el Baix Llobregat disposa de 3.000 ha qualificades com a industrials, amb un grau d'ocupació del 70%. Existeixen diverses actuacions de promoció pública a les diferents àrees de concentració industrial (nord de la comarca al voltant de la SEAT, zona del Delta, etc.).
El cens del parc residencial del Baix Llobregat esde 233.500 habitatges. A partir dels anys 80, a causa de la creixent congestió del sól a Barcelona, s'ha mantingut el creixement del parc residencial, amb criteris urbanístics que han permès un desenvolupament harmònic de la zona. Paral.lelament, s'ha produït un creixement en la construcció de segones residències.
