| Home | Llibre de visites | Firmar el llibre de visites |                          » Webmaster: KaLeR

  La tortura dels toros

Potser hagis sentit que la festa dels toros és un art, però no ho és....

És una ciència...

La ciència de la tortura.

Res a la festa brava és genuí, només el dolor

Es creu valent però no ho és; no té caràcter fort

24 hores abans d’entrar, el toro ha estat sotmès a un "encierro a oscuras" per a que al deixar-lo anar, la llum i els xiscles dels espectadors l’intimidin i intenti fugis saltant les barreres, el que produeix la imatge en el públic de que el toro és feroç, però la condició natural del toro és fugir, no atacar.

També se li han retocat les banyes per a protegir a l’home. Li van penjar sacs de sorra al coll durant hores.

El van colpejar als testicles i als ronyons. Li van fer estar en estat de còlic al posar-li sulfats a l’aigua que va beure. Tot això és per a que el toro arribi dèbil. Li han ficat grassa als ulls per a dificultar la seva visió i a les potes se li va posar una substància que li produeix sensació d’estar-se cremant i li impedeix estar-se quiet.

Els cavalls dels picadors

S’escullen cavalls que ja no tenen valor comercial, perquè l’animal és mor en  3 o 4 corregudes com a molt, és molt habitual que l’animal pateixi trencaments o lesions múltiples de costelles. Se’ls col·loca un peto simulant que els protegeix, però en realitat es tracta de que el públic no vegi les ferides del cavall.

El treball del "picador"

Si el torero veu que el toro ataca amb molta energia, ordena al "picador" fer el seu treball: Consisteix en dessagnar al toro per a debilitar-lo, clavant-li una llança que destroça músculs. Lesiona, a més a més, vasos sanguinis i nervis.

Les banderetes

Las banderetes asseguren que l’hemorràgia segueixi; s’intenta col·locar-les just al mateix lloc que ja ha estat ferit pel ganxo de metall. El ganxo es mou dins de la ferida amb cada moviment del toro

Algunes banderetes tenen un arpó de 8 cms, i se les anomena “de càstig”, a les quals és sotmès el toro quan ha aconseguit evadir la llança del "picador". No hi ha límit al nombre de cops amb de banderetes: tants com siguin necessaris per a desferrar els teixits i la pell del toro.

"Demostrant valor"

La pèrdua de sang i les ferides en la espina dorsal impedeixen que el toro mogui el cap de manera normal, i es quan el torero pot acostar-se. Amb el toro a prop del esgotament el torero ja no es preocupa del perill i es pot permetre el luxe de retirar el toro després d’un pas especialment "artístic", amb el pit a fora i orgullós dels aplaudiments del públic.

Quant el toro arriba a està llastimat el matador entre en el rodeig en una celebració de covard i maxista, enfredar-se a un toro exhaust, moribund i confós.

L’espasa

El toro es travessat per una espasa de 80 centímetres de longitud, que pot destrossar-li el fetge, els pulmons... segons el lloc per on penetri en el cos de l’animal; de fet, quan destrossa la gran artèria, el toro té grans vòmits de sang.

A la hora de matar, si el toro corre am una mica de sor mor de una estocada, però no com se pensa de una estocada al cor, sinó que l’espasa penetra als pulmons i al diafragma, a vegades una artèria major, i de allí la hemorràgia que s’aprecia del hocico y de la boca. A vegades moren ofegats per la seva pròpia sang

La Tortura segueix

El toro, en un intent desesperat per sobreviure, es resisteix a caure, i sol encaminar-se penosament cap a la porta per la que l’han fet entrar, buscant una sortida a tant maltractament i dolor. Però llavors l’apunyalen a la nuca amb el "descabello", un altra llarga espasa que acaba en un punta de 10 cms. A pesar d’aquestes terribles punxades, l’animal no sol morir d’immediat per la seva gran força, però finalment cau al terra, perquè l’espasa la anat destrossant els seus òrgans interns.

Assesins

Covards

Encara més tortura

El 'rematen' amb la "puntilla" de 10 cms. amb la que intenten seccionar-li la medul·la espinal, a la altura de les vèrtebres 'atlas' i 'axis'. El toro queda així paralitzat, sense poder  realitzar moviments amb els músculs respiratoris, per el que mor asfixiat, moltes vegades ofegats en la seva pròpia sang, que li surt en grans quantitats per la boca i el nas.

L’arrossegament

Després que l’hi destrossin les vertebres, el toro perd el control del seu cos des del coll fins a les cames, encara que a dalt se manté intacte, per el qual està conscient de tot l’horror i de com és arrastrat a fora del rodeig.

Per això, tots els toreros, son uns covards, de matar pobres animals indefensos que no tenen força per, ni tant sols moure’s.

L’animal te un patiment increïble que nomes ell am la seva resistència pot aguantar, es podria provar amb un torero de clavar-l’hi totes les espases a ell, a veure el que resisteix, però llavors seria un delicte...

Quan un home mata un toro, ho anomenem deport, quan un toro mata a un home, ho anomenem ferocitat.

ASSASSINS!!!!

Informació obtinguda de: http://usuarios.lycos.es/uniocatalana/corridas.html