Ahir 13.9.04, cap a les 10 aprox. de la nit, la meva companya i jo vam detectar que el nostre fill, un nadó de 5 mesos i mig, tenia una petita ferida a l'ull i que aquests eren els motius del seu intens plor. Sense pensar-ho dos cops, ens vam arribar tots tres al servei d'urgències de l'Ambulatori de Fraga (carrer de Manuel Alabart, s/n - 974 472517), ciutat del Baix Cinca en la qual residim.

Només creuar la porta, la metgessa i una seva acompanyant, una dona amb bata blanca, ens van demanar de seguida que ens expresséssim en castellà. Jo li vaig contestar que li parlaríem lentament però en català. Les dues dones de l'ambulatori es van indignar i es va iniciar una discussió, nosaltres parlant en català i elles responent en castellà, amb la qual cosa demostraven que entenien la llengua catalana. Com que la cosa pujava de to i nosaltres ens manteníem ferms, l'esmentada acompanyant va marxar enfurismada i la metgessa ens va fer un volant perquè ens desplacéssim a urgències a Lleida «por negarse a hablar en castellano», segons fa constar en aquest document sanitari. És a dir, va optar per no atendre'ns. Haguessin tractat igual un nord-americà? Un senegalès? Un algerià?

---------------------------------------------------------------------------------------------------