EUROPA

"Units en la Diversitat"

REGIONS HISTÒRIQUES

QUÈ ÉS UNA REGIÓ HISTÒRICA? amplia

Hi ha dos modalitats de regió històrica:

LA PRIMERA és sobretot un territori pertanyent a una nació que durant molts segles sempre han tingut el mateix nom i les mateixes fronteres, o pràcticament les mateixes.

Es diferencien de les nacionalitats històriques sobretot perquè encara que alguna d'elles hagi assolit certs periòdes d'independència per causes històriques, els seus habitants mai han tingut vocació de diferenciar-se de la nació a la que pertanyen ni s'han sentit exclusivament d'aquella zona, si no d'una molt més gran.
De fet, algunes zones que podriem qualificar de nacionalitats històriques no ho serien i passarien a simples regions històriques perquè els seus habitants ni tant sols en els periodes de separació de la resta de la nació s'han qualificat com identitat diferenciada.
Un dels millors exemples d'aquesta variant de regions històriques seria Provença, que malgrat els nombrossos anys d'indepndència política, els seus habitants, malgrat tenir un fort arrelament i apreci vers la Provença, es van sempre autoqualificar d'Occitans, la seva autèntica nació.

LA SEGONA modalitat és aquell territori que en l'antiguetat formava un sol territori polític o cultural (a nivell cultural sovint nacions extintes des de fa molts segles) però que en l'actualitat no es pot reagrupar perquè està divit entre diverses nacions. Un exemple en podria ser el cas de Macedònia (no l'actual estat, si no la regió de l'epoca hel·lènnica), que avui dia esta habitada per eslaus (Estat de Macedònia actual) i grecs (part sud de la regió històrica). Un altre seria Wessex, antic regne anglès, que no per això ha creat en els seus habitants un sentiment de pertanyença diferenciat a Anglaterra.

Generalment, aquest últim tipus de regió històrica acaba disminuida en una zona més petita que adopta el nom de tota la zona originària.

A aquests territoris no els assisteix el mateix dret a l'autodeterminació que assiteix a les nacions i les nacionalitats històriques pel simple fet de ser el que són, tot i que la lògica democràtica ens digui que si ho volen els seus habitants poden ser-ho. Per tant, en definitiva poden independitzar-se, però sense amparar-se en el que ha estat o és la seva terra.

LES REGIONS HISTÒRIQUES D'EUROPA:

***Degut al gran nombre de regions històriques que hi ha a Europa i la seva varietat segons quin model de regió històrica s'agafi, l'autor de la web no està en condicions de posar-les totes ni de definir amb claretat quins territoris ho serien.
Com a molt, a tall d'exemple, exposarem el cas d'Osona pel que fa al primer model explicat de regió històrica i el més habitual i normalitzat, i el de Cantàbria i Wessex com el del segon.

Osona té el mateix nom o semblant i ocupa practicament el mateix territori des de l'edat mitjana, quan era un comptat. És una de les regions amb més sentiment de pertinença a la nació catalana malgrat ser de les més antigues i haver tingut periòdes d'independència abans de la formació de Catalunya com a unitat política.

Cantàbria té el mateix nom o semblant i ocupa practicament el mateix territori des d'abans de l'arrivada dels Romans a la Península Goda. Era una nació fa 2000 anys. Posteriorment a la romanització, va esdevenir una regió de Castella (Espanya), i sempre se n'ha sentit malgrat el sentiment de pertanyença a la regió que hi ha per la seva història.

Wessex i els altres antics regnes d'Anglaterra són regions històriques. La majoria no existeixen ja ni com a regions administratives. Altres existeixen amb límits molt més petits. D'haver seguit independents molt temps, potser haguessin desenvolupat personalitats molt marcades i un sentiment d'exclusivitat i diferència. Però malgrat que van ser regnes independents molt temps, tots se sentien anglesos o anglo-saxons. I així es presentaven al món, ja que totes es consideraven part d'una cosa mes gran que va nèixer poc després, Anglaterra. Per això són terres que podrien ser nacionalitats històriques però només són regions històriques.