QUÈ ÉS UNA NACIÓ?

Una nació és un conjunt de persones vinculades entre sí per una llengua, una cultura, unes tradicions, una història i una terra comuna, i antigament, una mateixa religió i ètnia.

El principal element per distingir una nació és la llengua, ja que és el màxim exponent d'una cultura, el vehicle de comunicació entre els seus membres i és una de les formes més evidents de quina és la forma de veure el món que aquella col·lectivitat ha adquirit al llarg de la història.

La frase que diu que cada nació té una forma de veure elmón és certa. Per exemple, la paraula enraonar, en català, vol dir, traduida a una altra llengua, parlar, però en el sentit literal significa parlar pensant (en-raonar, que vol dir pensar). En altres llengües, en canvi, trobem paraules per designar la mateixa acció, però no el mateix significat, i és un indicador de com és la personalitat col·lectiva d'aquella gent.

Els suomis per exemple, tenen vora 5000 paraules per designar tonalitats de blanc. Cap altra llengua en té tantes. I això indica en quin ambient viu aquest poble (nevat).

Però deixem el tema perquè podriem dedicar-hi un llibre.

La cultura vol dir unes tradicions, que al igual que n'hi ha de locals, n'hi ha de nacionals, uns balls, unes dances, uns contes i narracions populars, que alhora també van estretament lligats al tema de la llengua, etc...

La història es pot enfocar de dues formes: la de la terra que s'habita, i la història de la gent que compartia la mateixa llengua i cultura que tu en el passat. Els catalans per exemple estudien els ibers i se'n senten orgullosos, els consideren avantpassats, però també als celtes i als romans i als francs i tots aquells que han poblat la seva terra, però se'n senten perquè és la història de la seva terra, però quan més orgullosos i implicats es senten es quan estudien aquells fets protagonitzats per gent que parlava com ells i van originar les seves tradicions i mites, o que van posar les arrels a tot això. Però la hist`ria cultural es sense dubte la més identificativa d'una nació. Per exemple, els espanyols es senten més orgullosos de la conquesta d'Amèrica i de tot el desenvolupament hispànic d'aquelles terres tot i que avui dia no siguin seves que dels celtibers o les coves d'Altamira.

Història en el sentit nacional però, no vol dir la història dels avantpassats, perquè actualment deixariem sense nacionalitat milers de persones vingudes d'altres països a totes les nacions d'Europa, i a més, tote les personess, fins i tot aquelles que tenen cognoms que delaten la pertanyença a una nació desde fa segles, tenen avantpassats d'altres nacions amb tota seguretat.

La terra és un element unificador molt fort per designar una nació. Però ho és perquè sovint és la terra on habita un poble la que ha marcat el desenvolupament de la seva cultura. Perquè un país acaba on acaba?Perquè acaba allà la cultura que li és propia. Si no tota Europa central seria una sola nació. Però també és cert que hi ha nacions amb més d'una terra. O nacions sense terra. per tant no és un element indispensable par la nacionalitat.

Però malgrat no ser indispensable per definir l'existència d'una nació, sí que és gairebé imprescindible per la subsistència de les nacions. Tota nació, és a dir, tota cultura, ha de tenir una terra que li sigui pròpia on poder desenvolupar-se, crèixer, millorar i mantenir-se sense ingerències d'altres nacions. On cada nació pugui decidir el seu estil de vida i com governar-se. Les nacions que no tenen terra pròpia, o be desapareixen, o be s'aïllen completament de la resta de gent per sobreviure, com van fer els jueus en el seu moment o els gitanos, i en general això porta o a la marginalitat o al rebuig. I quina és aquesta terra? Doncs aquella on ha nascut aquella cultura, aquella terra on una cultura és la pròpia, ala originaria, o com a mínim la més antiga existent, sense que això sigui justificació perquè certes nacions creguin que fent desaparèixer altres nacions ja poden considerar-se la cultura pròpia d'aquell lloc.

Per això, a cada nació, a cada col·lectivitat cultural de persones, una terra independent!

I les nacions amb dues terres? Els màxims exponents d'això són les cultures espanyola i anglesa. recalco de nou, que bàsicament, quan parlem de nacions, parlem de cultures. I les anomeno espanyola i anglesa perquè és d'on són originaries. però ara també ho són de sudamèrica i de nordamèria i austràlia respectivament. O al menys de part d'elles. Són doncs la mateixa nació? Podriem dir segons les bases posades fins ara que sí. Però hi ha una qüestió, les grans distàncies geogràfiques que han fet que culturalment hi hagi diferències importants en les costums, la impossibilitat de governar de forma eficient tota la nació amb un sol govern i els anys d'autogovern dels nous territoris (Austràlia per exemple) han fet que siguin dues nacions diferents. Unes nacionalitats històriques inicials vingudes a més gràcies a una sèrie de factors.

Això és bàsicament els criteris bàsics per definir l'existència d'una nació, marcats per un element bàsic: la llengua, que m'atreviria a dir que és indispensable.

Però...

QUÈ ÉS UNA NACIONALITAT HISTÒRICA?

Una nacionalitat històrica és gairebé com una regió històrica. Son territoris que no tenen una llengua diferenciada de la resta de la seva nació, com a molt diferències culturals que podriem definir com a regionals, però tanmateix, tenen una forta identitat política i de sobirania pròpia al llarg dels segles, a banda de la resta de territoris de la seva cultura.

La diferència amb les regions històriques és aquesta. Les regions històriques són territoris amb una marcada identitat cultural, però que al llarg de la història no han sigut independents respecte la resta de la nació, o si ho han sigut ha estat durant poc temps i no s'han sentit mai diferenciats dels altres territoris.

Les nacions han de tenir un estat independent, i tenen dret a la independència. Les nacionalitats històriques també tenen dret a la independència o la lliure unió amb l'estat principal de la seva nació. Les regions històriques no tenen aquest dret a escollir.

Per ficar un exemple, existeix una nació, que és l'alemanya. Al llarg del temps els territoris alemanys han estat dividits i autogovernats, però mentres uns com ara Wutenberg o Saxonia no s'han sentit, ni tant sols quan s'autogovernaven, gaire diferents de la resta, i la seva sobirania política no va ser mai gaire prolongada i homogenia, no va donar temps a que la gent per anar pel món es definís com a guteriana (o com es digui aquella gent) o saxona, si no com a alemanys, fins i tot abans de l'existència de l'estat alemany, que va nèixer per unificar tots els països alemanys. Per tant, són regions històriques, perquè fa molt temps que existeixen, però no són nacionalitats històriques.

Per altra banda Aústria i Baviera sí van tenir durant molt temps i de forma prolongada una sobirania politica i uns elements culturals diferenciadors que va fer que la seva gent, malgrat saber que són nacionalment (culturalment) alemanys, és definissin únicament com a austríacs o bavaresos. Els aústriacs han optat per mantenirse independents i no voler integrar-se ni abans ni ara en un únic estat nacional, que per definició hauria de ser Alemanya. En canvi els bavaresos han optat per integrar-s'hi, i malgrat la forta personalitat que encara conserven, volen anar pel món com a alemanys, no com a bavaresos. O com a mínim sense deslligar una cosa de l'altra.

Un altre exemple seria Andorra, que té clara la seva pertanyençaa la cultura catalana, i per tant a la nació catalana segons les meves idees, però tenen un fort sentiment andorrà creat al llarg dels segles i a la seva independència, i per tant, no són una nació, la nació serien tots els territoris de la mateixa cultura, però si són una nacionalitat històrica de la nació catalana.

I ara ve la gran pregunta: quan una nació té dos o més estats... com fem per saber quin és l'estat nacional per excel·lència i quina la nacionalitat històrica?

Per mi hi ha tres premises per deixar-ho clar, que van en aquest ordre de més importanta menys:

Després hi ha encara una altra qüestió, i és que hi ha regions històriques que gairebé podrien ser nacionalitats històriques en certs casos, com ara el Tirol. El Tirol és una regió germano parlant d'Aústria que téuna gran personalitat amb tradicions culturals que li són exclusives, i sovint els seus habitants per anar pel món s'han definit com a Tirolesos, tot i tenir clara la seva pertanyença a Aústria. per això no passa de ser una regió, perquè la seva gent té en principi clar que són aústriacs també. I aquí es veu clar que els sentiments de la gent juga un factor molt important a l'hora de decidir que són nacionalitats i que regions.

Però en el cas del Tirol entra en joc un altre factor, el Tirol Sud, que em servirà per introduir una altra qüestió, com són les amputacions nacionals i les minories emigrades.

QUÈ SÓN LES AMPUTACIONS NACIONALS I LES MINORIES EMIGRADES?

El Tirol Sud és una part del Tirol que després de la 1ª Guerra Mundial va ser donada a Itàlia sensa cap argument nacional. Simplement perquè als que van fer les línies els hi va fer gràcia i els italians van pensar que en el futur aniria be per fer pistes d'esquí (acudit). Això els converteix en un territori que clarament és d'una nació diferent a la que governa aquella terra, però no és una nació en si mateixa. Tanmateix, podriem dir que Tirol Sud és una nacionalitat històrica dins l'estat italià i una regió dins la nació alemanya o la nacionalitat històrica d'Aústria.

Si algun cop el Tirol Sud es reunifica amb Aústria, podrà dir, degut al temps que porta separada d'Aústria, cosa que fa que els seus habitants, tot i dir que són part d'Aústria, es defineixen només com a tirolesos i lluitin només pel Tirol, que són una nacionalitat històrica? Podria ser. I com hem dit dependrà de la voluntat dels tirolesos, i sobretot, recordar que malgrat fòssin nacionalitat històrica, podrien optar perfectament per seguir lligats a Aústria i al destí que aquesta decidís respecte a Alemanya. És un fet que la majoria d'amputacions nacionals (Tirol Sud per exemple) acaben esdevenint nacionalitats històriques. N'hi ha molts casos ( Epiria, Valònia, Aran, Illes Aaland, etc...), però inicialment no haguèssin estat més que regions.

Però el tema que ens centra és que hi ha molts altres casos, com ara el de Catalunya Nord, Euskadi Nord o Lorena, que malgrat ser clarament d'una cultura diferent a la de l'estat al que pertanyen i la nació que el domina, no obliden mai els seus origens i no desenvolupen en una nacionalitat històrica si no que allà on van de l'estranger es defineixen com catalans, vascos o alemanys, no com a rossellonessos, nordvascos o lorenencs, i lluiten per la reunificació amb la seva pàtria gran.

Tant els territoris amputats que es desenvolupen en nacionalitat com els que no, són sobretot amputacions nacionals. Territoris clarament d'una nació que són donats a una altra. Aquests territoris poden si volen retornar a la seva pàtria, en especial si es tracta de nacions sense cap estat, o sense cap estat gran (els catalans per exemple tenen un estat, Andorra, però que no garanteix la seva supervivència), i menys potser en casos que es tracti de dues grans nacions per evitar conflictes innecessaris, com ara els bulgars de Grècia i els romanesos de Bulgària. Totes dues nacions tenen grans estats que els garanteixen la supervivència i la gent de les zones amputades tenen algú que els garantirà la supervivència nacional i on poden amparar-se si volen per viure a la seva manera.

Cas similar però molt diferent són les minories emigrades. Són minories d'altres nacions que van anar a ocupar territoris pertanyents a una altra nació però sense instaurar cap poder polític, com ara els alemanys de Romania, els russos de polonia o Txèquia i molts altres casos semblants, generalment derivat de les èpoques imperials en que hi havia forts moviments internacionsl entre els membres d'un mateix imperi.

Actualment olts d'aquests grups demanen reconeixement i respecte per la seva cultura en aquell país de forma oficial, però per mi no tenen cap dret. és com si a La Manxa, una regió de Castella molt despoblada, s'hi instalès un grup de xinesos en diferents pobles buits i al cap de 20 anys reclamessin la oficialitat del xines allà. per molts anys que hi passin, no té cap legitimitat.

I per últim trobem l'última gran qüestió: les nacions extintes.

TENEN DRETS LES NACIONS EXTINTES?

Hi ha nacions que lamentablement, al llarg de la història,