La meva terra lliure:
Per aquells que creuen en l’amor a una terra, per els que saben què és
l’opressió, per els que desitgen la llibertat, per aquells als qui no els fa
por lluitar, per els que volen tirar endavant, per aquells que no abandonen,
per els que creuen en allò que estimen, per aquells que alcen el puny al vent,
per els que mai oblidaran el seu país, per els que hi són fidels, per aquells
que lluiten per el que volen, per els que creuen en l’estel i en el què
significa, per aquells que porten les quatre barres dins el cor, per els que
no volen la imposició d’una altre llengua, per tots els que porten la falç a
la mà, per aquells que volen la revolució, per els que tenen esperança, per
aquells que estan orgullosos del lloc on viuen, per els que ballen la sardana,
per els que tenen coratge, per aquells que es volen defensar, per els que
volen ser anomenats només catalans, per aquells que volen fugir del feixisme,
per els que volen autonomia i tranquil.litat, per els que tenen uns objectius
clars, per aquells que segueixen un únic camí rebel i dreturer, per els que
canten la santa espina, per tots els que volen Catalunya sempre unida, per els
que fan possible aquestes petites victòries que fan tirar endavant, per
aquells que no volen estar tancats, per els que creuen en un món millor, per
els que es volen deslliurar de l’invasor, per aquells que no volen el patiment
d’una pàtria, per els que no creuen en els països veïns, per aquells que
porten la independència dins el cor, per tots ells, gràcies per saber que cal
lluitar com ho faria un ocell per sortir de la seva gàbia, que cal lluitar
encara que sigui a contra vent, cal lluitar per allò que estimem, per allò que
volem, cal lluitar sense parar, i així, només així, aconseguirem el que volem,
aconseguirem guanyar, aconseguirem la llibertat d’un país oprimit, ocupat,
però no per això vençut, cal lluitar fins al final, perquè l’única lluita que
es perd, és aquella que s’abandona.
Pensem en aquelles petites coses, que, encara que no ho
sembli, ajuden a sentir-nos millor i a continuar aquesta lluita que amb força i
coratge aconseguirem guanyar i, de les quatre barres que amb sang van ser
forjades, fer-ne un país.
Manifest Independet: L'estat
espanyol i frances són els principals causants de l'opressió als Països Catalans.
Opresió que podem trobar en molts aspectes socials, com ara la represió al
jovent català, represió observada als molts actes que aquests organitzen.
Opresió, per part dels dos estats veïns, que destrueixen la nostra riquesa
cultural i social mitjançant la globalització dels Països Catalans.
En termes senzils: ens globalitzen convernitn-nos en
espanyols i francesos, negant la nostra pròpia identitat. Per tal d'evitar-ho
han sorgit nombrosos grups de joves independentistes, que defensen els Països
Catalans i la nostra identitat, protestant per tot allò que ja sabem tots
nosaltres: Que els Països Catalans no formem part d'Espanya!
Històricament parlant, els Països Catalans sempre hem
sigut independents respecte a Espanya o Castella. Independents fins al 1714, any
en que Felip V va conquistar la nostra terra, al·legant que feiem costat a un
altre rei (veritat per cert) Desde llavors, Espanya i França han negat la nostra
identitat. Quan semblava que les coses es recuperaven, que l'opressió es feia
menys densa, una dictadura va negar-nos la independència, i que ens va debilitar
tant, que fins que fa poc no ha resurgit l'independentisme de nou. Aquesta
dictadura, tal com Felip V va fer, va prohibir l'ús de la llengua catalana, i va
augmentar-ne l'opressió per part dels estats veïns.
Ara, vint-i-set anys més tard de la mort d'aquesta
dictadura, vint-i-set anys més tard de la nomenada democrácia a Espanya, la
lluita per la independència augmenta a diari, introduint-se en les ments de
joves i no tant joves dels Països Catalans. Ara, sorgeix aquest grup cibernétic,
que lluita per la llibertat, per la independència, per els drets que els Països
Catalans tenim.
Així doncs, joves i no tant joves dels Països Catalans,
fem un crit bén fort per la Independència, per què mereixem l'atenció que no ens
donen els estats veïns, i mereixem tambè la consolidació dels Països Catalans
com a estat independent, en que la República seria el nostre sistema de gobern.
La I República Independent dels Països Catalans. Una república sense diferències
entre els seus diferents grups socials (suprimits en un futur per la igualtat),
sense grans multinacionals explotadores de recursos, una república on la
igualtat i solidaritat convisquin sense cap problema en la societat. Un somni,
que aviat podrem realitzar si tots i totes lluitem contra els estats opresors,
Espanya i França.
Visca els Països Catalans Independents!!!
Placa: Estem disposats a donar poder a una
país, un poder amb el que combatre l’opressió espanyola en vers nosaltres;
però no sols, sinó amb l’ajuda de tot el poble català. Nosaltres procedirem a
l’acció, arriscarem la nostra llibertat vital per a donar la llibertat a sis
milions de catalans! Però sense el vostre recolzament, el recolzament de la
ciutadania, nosaltres no som res. Simplement recolzament i convicció, perquè
contra els nostres opressors les paraules no valen. Els catalans, som
suficientment capaços d’arreglar les coses sense la violència, però per a
poder acordar verbalment una cosa, es necessita que els dos bàndols, hi
estiguin d’acord i sàpiguen fer-ho, com s’ha pogut comprovar, ara per ara,
l’enemic no ha sapigut verbalitzar. La paraula serà la nostra primera arma, i
la nostra última oportunitat, quan aquesta no doni pas a la nostra petició
procedirem al combat psíquic, i si encara son tan tossuts com per no
proseguir,... ens veurem obligats a emplear les armes!
L’únic combat que es perd, és el que
s’abandona!
La Reneixença: Germans! No patiu per la
nostra malalta terra, com au fènix sabrà renèixer de les seves cendres i alçarà
el vol més forta i lliure que mai. És cert que hi ha molts que han caigut en la
lascívia del feixisme, una vida massa lleugera els ha portat a descuidar les
seves ments i erròneament han passejat pel camí de la perdició. Ara,
desconcertats, miren a la nostra terra amb enveja. Perquè? Perquè nosaltres,
amics, camarades, tenim un ideal noble pel que lluitar; una càusa justa que ells
desconeixen, un brètol feixista ni tan sols sap perquè protesta, nosaltres, en
canvi, defensem la bandera que va ser forjada amb sang; la nostra fita és clara
i ámplia, ja que només demanem el que tants pobles han demanat al llarg de la
història, allò pel que l´'home mort dignament i dignament és recordat pels
valents guerrers que el segueixen. Això és, amics, el dret de llibertat.
|
