Rebeu, President, aquest senzill
homenatge que us oferim avui.
Avui, que commemorem el vostre adéu.
Ara fa 57 anys que ens vau deixar.
Aquella matinada de l'octubre de l'any 40, en
que Vós estàveu serè i els enemics de Catalunya estaven neguitosos. Es
pensaven que estaven a punt d'aniquilar-nos a tots els patriotes
catalans. Es pensaven que assassinant al Líder, ja estava mort el
País.
Pobres ignorants!
Quin govern tan titella!
Quin jurat militar amb tant de deshonor!
Dictador criminal!
Testimonis traïdors! Només vosaltres sabeu el
que vàreu aconseguir amb la vostra mentida. Aquest secret us el vàreu
emportar al cementiri i ara s'ha podrit amb les vostres deixalles. Si
retornéssiu a la vida us tornarieu a morir, veient com els vostres
descendents s'avergonyeixen del vostre comportament.
Vos, President, restàveu serè. Sóu l'únic
protagonista d'aquell dia. Vàreu ser Vós qui va triar el camí de la
mort. Era l'únic que podieu seguir, essent com éreu una persona
íntegra. Si es pogués repetir la història, tornarieu a ser fidel a la
Pàtria. Tornarieu a compadir-vos dels vostres botxins, pobres
desgraciats! Tornarieu a encarar la mort amb la mateixa serenitat. Amb
la serenitat del qui té la conciència neta. Amb la serenitat del qui
es manté fidel al seu poble. Amb la serenitat del qui sap que serà
reconegut per la història com un home de bé, un home de pau, un home
de diàleg, un home que estima el seu poble, un home que compleix el
seu deure fins a la mort.
Accepteu, President, si és que ens podeu
escoltar, aquesta petita ofrena que simbolitza el nostre reconeixement
cap a la vostra obra.
Perdoneu, President, els múltiples silencis que
hem comès al llarg de la nostra vida. No sempre hem seguit el vostre
exemple. A vegades ens hem enlluernat amb els colors del cofoïsme
tendre dels traïdors. El vostre camí és ple de dificultats. Però és el
que ens deixa més tranquils, més serens i més convençuts.
GRÀCIES PRESIDENT!
Secció Local
d'Esquerra Republicana de Catalunya
Caldes de Malavella,
15 d'octubre de 1997 |