Zona Blava
El nostre historiaor particular: Chimo García
Nascut a Ademús el 1968 en Chimo va ser donat en adopció pels seus pares als pocs mesos de vida. El nostre historiaor passà els primers anys de la seva infància en un orfenat de València tutelat pel règim franquista. A l’edat de cinc anys per ordre expressa de la direcció del centre en Chimo fou venut a uns traficants d’esclaus guineans que el vengueren al colpista somali Siyad Barre que governava Somàlia amb mà de ferro des del 69. En Chimo mai ha aclarit la seva etapa amb Siyad a Somalia i sempre ha contradit els rumors que l’apuntaven com a joguina sexual del líder somali. L’any 1991 amb el derrocament del govern de Barre en Chimo decideix tornar a València on apareix amb un títol d’historiador de la universitat de Mogadiscio. La rumorologia panca diu que el títol fou falsificat per una màfia etíop i pagat amb diners robats durant la caiguda del règim somali però Chimo sempre ha negat aquestes acusacions, cedint com a proba irrefutable, els seus abastos coneixements d’història medieval. Un cop instal·lat a València en Chimo aconsegueix un lloc de treball a la universitat de València on la seva feina consisteix en fer de camell i abastir de costo tots els estudiants. En pocs mesos en Chimo pateix una forta pallissa d’un altre camell i desesperat ingressa en una secta. El 95 els líders de la secta decideixen organitzar un suïcidi col·lectiu i sembla ser que en Chimo no acabà d’entendre el procediment a seguir així que fou l’únic membre que quedà amb vida. Fou aleshores quan Chimo pogué sortir de la misèria i posar una mica d’ordre i estabilitat en la seva vida, gràcies al seu ingrés a les files del GAV (Grup d’acció valencianista). Allà en Chimo es convertí en un membre alliberat i s’ocupà de tasques d’assessorament històric que consistien en signar els articles que li passaven escrits. La progressió del nostre historiaor dins el GAV va ser meteòrica, ben aviat aprengué a escriure ell els articles sobre historia que publicaven, i ajustant-se tant la seva personalitat al perfil de militants de l’organització ben aviat aconseguí liderar-la.
Durant els anys de militància en aquesta organització que van del 95 al 2000 en Chimo tingué alguns petits problemes amb la justícia que el dugueren a un centre psiquiàtric el 96 i a la gossera municipal de València el 98 després d’una confusió de la policia local.
L’any 2004 en Chimo inicia la seva militància a coalición valenciana partit del qual n’és membre fundador i on ha ostentat un càrrec d’importància fins al dia d’avui.
Fins avui podíem llegir els articles d’aquest historiaor per Internet a llocs tan interessant com valenciafreedom o el palleter però a partir d’ara podreu consultar els articles sobre historia en aquesta secció.
Lo vertaer orixen del penó
Segons diu la tradició manipulada pels pancatalanistes, el penó de la conquesta és el drap hissat pels Andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I.
Bassantnos en la falsedat catalana estos hissaren la piltrafa conservada hui a l'Arxiu Històric Municipal de València i que tots sabem que és una pêssima falsificació.
La mentida pancatalanista al voltant d’aquest símbol demoniacofusterià tothom la sap però hui destaparem la veritat del penó.
Ací podeu observar en tot lo seu esplendor lo vertaer penó que hissaren les Andalusins de Valencia el 28 de setembre de 1238 per a rebre lo rei espanyol Jaume I.
Com podeu obserbar està fet de tres tires cosies de drap tosc, de color blanc, que han estat retallats a corre-cuita de forma bossellà, sobre el que s’han pintat 4 barres vermelles i una franxa blava a la part superior, actualment les franges blanques estan engroguides pel pas del temps. Lo vertader penó es troba en un lloc secret custodiat per membres del GAV que l’amaguen de les urpes dels malvats pancatalanistes.
Segurament vos preguntarêu perque els Andalusins mostraren un símbol nou fins aleshores, que tenia com a principal diferencia a la senyerota catalana la preciosa franja blava que hui hem heredat.
Açò es pot explica a partir de noves infromacions descobertes pel meu equip d’historiaors del GAV que han trobat una pàgina del llibre dels feyts inedita fins ara que fou arrancà vilment per algun historiaor maulet del document orichinal.
Jaume I diu: E nos fom en la rambla, entre'l reyal e la torre; e quan vim nostra blava senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra e pregarem per València e Espanya , per la mercé que déus nos havia feyta.
A partir d’aquest fragment i atres em pogut saber quels moros possaren una serie de condicions al rei per a entregar la ciutat. Els Andalusins feren prometre al conquerior que Valencia no tindria cap influencia de la cultura catalana ni compartiria llengua, cultura ni cap mena de simbol. A més també li feren prometre que faria tot el possible per aconseguir la unitat dels pobles de la peninsula en un regne anomenat Espanya ja que aquesta era la voluntat de tots els valencians. Jaume I complí al peu de la lletra totes les promeses i decidí repoblà Valencia amb els habitants d’una tribu germànica que eren considerats els essers racialment més avançats del món i que eren coneguts arreu del mon per la grandaria del seu membre viril. Aquests pobladors provinents de la plana del mar Bàltic parlaven el que hui coneixem com a Valenciar.
Per tan les conclusions que en podem estreure es que probablement la franxa blava de la nostra bandera no prove de l’epoca de Pere el Cerimonios sino que des del mateix naixement de lo nostre regne ya teniem la bandera que hui fem voleiar.