Dimarts, 26. Febrer 2008 - 17:35 h
Aquella llarga nit
No sé com va passar allò aquell dia, però no ho oblidaré mai.
Vaig despertar-me amb un mal de cap increïble, no recordava com havia arribat a casa ni com m’havia tret la roba que duia.
A l’ aixecar-me del llit vaig mirar cap a la finestra i vaig veure una noia estirada al meu costat, no la coneixia de res no l’havia vist mai al pub on sempre acostumo a anar.
Sense fer soroll vaig anar cap a la cuina a fer-me un cafè per despertar-me un poc.
Mentre el cafè s’anava escalfant al microones i anava donant voltes damunt el plat intentava fer memòria del que havia passat la nit anterior, després de sopar i haver begut un poc de vi amb els amics.
El cafè estava fet i agafava la tassa mentre anava cap a l’ habitació i aturat a l’entrada mirava aquella noia que estava despullada al llit, dormint.
Mentre em bevia el cafè vaig veure que es movia i es girava però sense acabar-se de despertar.
Vaig anar a la cuina a deixar la tassa del cafè amb la intenció d’anar-me a dutxar per espavilar-me.
Em vaig ficar a la dutxa amb l’aigua freda i seguia pensat com havia pogut conèixer aquella noia, a la memòria em venia poc a poc un moment al pub on vaig començar a parlar amb una noia, no se de quin tema, segurament algun d’aquells que treus quan no saps que dir, com qui parla del temps, o potser la vaig convidar a una copa per veure si tenia possibilitats d’embolicar-me amb ella.
Mentre amb rento al cap amb ve a la memòria que vaig convidar-la a veure un combinat i vam anar al carrer a parlar un poc perquè ens pegues l’aire i em sona que vam agafar el cotxe i segurament vam venir cap a casa.
Vaig sortir de la dutxa un poc mes fresc i amb les idees un poc més clares que quan hi havia entrat.
Vaig anar cap a l’habitació i vaig trobar-me que aquella noia havia marxat. M’havia deixat una nota a sobre del llit que deia:
“Una nit molt llarga i molt maca, una borratxera que ha valgut la pena per pegar un bon polvo, però no esperis que et torni a passar això amb mi.”
I al final de l’escrit un petó amb un pintallavis color vermell intens.
De seguida vaig anar al balcó i vaig veure aquella noia que es ficava dins un taxi.
I aquella nota, que volia dir? Que li havia agradat molt? Que no em vol tornar a veure? Que si em vol tornar a veure només serà per pegar un polvo?
Ja veurem que passa el proper dia al pub, si ella hi va, si em reconeix, o si fa com si no sabés qui sóc.
Dilluns, 18. Febrer 2008 - 16:10 h
Conversa al parc
- Hola senyor!!
- Hola nina, com estàs ?
- Bé jugant amb els meus amics, i tu que fas aquí assegut ?
- Prenent la fresca i mirant com jugueu tu i els teus amiguets...
- Jo ara estic cansada de jugar que, puc asseure’m aquí senyor?
- Sí, es clar. T’agrada anar al “cole”?
- Sí, però la “profe” ens posa molts deures i després els he de fer abans de veure la tele, perquè sinó la mare s’enfada i em castiga.
- Ja fa bé la mare, has de fer els deures, perquè quan siguis gran siguis una noia molt llesta i tinguis una feina molt important..
- I tu, de que treballes senyor?
- Jo faig feina a una fàbrica a les nits i així durant el dia puc fer les meves coses.
- Quines coses?
- Les feines de casa, escriure, passejar, anar amb els amics...
- Ara que dius amics, tu coneixies a la meva mare? És que te una foto d’un home que s’assembla molt a tu, però amb els cabells llargs.
- Sí que la conec, érem amics fa uns quants anys, però ara no parlem gaire sovint.
- Per què no parleu?
- Ara tenim altres amics, abans teníem amics en comú i anàvem amb la mateixa colla.
Que no vas amb els amics a jugar? T’estan cridant fa estona.
- Deixa’ls, no tinc ganes de jugar.
- Aviat serà el teu aniversari, oi?
- Sí, d’aquí dos dies faré nou anys, com ho saps que aviat faré els anys?
- És que quan vas néixer encara anava amb la colla de la teva mare i m’ha vingut a la memòria que era per primavera quan vas néixer.
On és la teva mare ara?
- És al bar amb una amiga seva, mira, és allà a la terrassa asseguda, vols que anem a veure-la?
- No cal, ja la trucaré algun dia.
Te això és per tu, és el meu regal d’aniversari.
- La mare no deixa que accepti regals de gent que no conec.
- Digues a la teva mare que és de part d’aquell amic de la foto que te a casa, i ja veuràs com no li importarà que et quedis el regal.
- Moltes gràcies, senyor.
- De res, nina.
- Senyor haig de marxar, que la mare em crida.
- Ves-hi que no s’enfadi i dóna-li records.
- Adéu senyor.
- Adéu nina
Anterior Webmaster
|
Alguna història llarga
