Agenollada plorant les llagrimes et cauen i no et puc tocar. Moltes sirenes al nostre voltant. No sé que està passant. Jo et parlo i tu no em sents. Et demano perquè plores i encara plores més. De sobte som a casa, no se com hi hem arribat, coses meves dins caixes vas ficant. M’imagino el que passa però no ho vull acceptar. Agafes aquella fotografia on estem abraçats i t’estires al sofa i vas plorant. Jo ara et toco i tu no ho pots notar. Arriba la nit i has d’anar a dormir. És el primer dia que dorms sense mi després de 20 anys d’estar casats. Al llit hi falto jo, jo et veig i tu no pots més. T’has adormit mentre ploraves abraçada al peluix que et vaig regalar. Demà despertaràs i encara no t’ho creuras. Jo al teu costat sempre estaré, fa 20 anys t’ho vaig prometre. Jo ho cumpliré. |
|
|