La nostra amistat es va desfent
com l'aigua del riu que abans era gel.
Tantes coses compartides que ara no voldrem recordar mai.
Al principi pensàvem que el gel no es podia trencar mai, per molts problemes que tinguéssim parlant els solíem arreglar i sobre el gel patinàvem i no quéiem mai.
Ara el temps va passant
i els problemes no podem solucionar.
El gel que tant ha costat trencar
ara és aigua que cap al mar s’envà.
Totes les bones amistats un dia es desfàn
i és impossible que el gel algún dia pugui tornar.
Anirem cercant nova gent i noves amistats
que ens vulguin fer costat
per una nova placa de gel formar
i que sigui aquesta la definitiva
que ningú pugui trencar.