Ofegaré les penes amb una pomada, per oblidar a aquella noia que estimava. Em va deixar tirat per un noi que anava molt mudat, ben pentinat i ben emperifollat. Tu, pomada meva, mai em deixaràs. Moltes nits em faràs disfrutar. I tu sempre m’entendràs. Ella va marxar, i no sap el que s’ha perdut; estar al meu costat era el millor que li podia passar. Ella ho era tot per mi, ho hagués donat tot per ella, i ella m’ha fallat. Oh, pomada meva! En tu puc confiar. El xoriguer i la llimona aquest bon gust et fan agafar! Cada vegada que estic amb tu una nit boja acostumo a passar. No tornaré a estar amb cap atlota perquè elles em fan mal. La única que no me’n fa ets tu, dolça meva, que moltes bones nits em fas passar.
|
|
|