Que difícil és perdre un amic
per culpa d’una malaltia que no té remei, és la pitjor malaltia.

L’has fet costat durant tot aquest llarg camí i ara tot s’ha acabat.

La flama de la vida se l’hi ha apagat.

Ell ben agraït amb tu està,
en els moments en que ell estava més espavilat ha vist tot el que l’has ajudat i que tot el temps li has fet costat.

També en els moments que ni et reconeixia.

Ara tot s’ha acabat
i al cel una nova estrella hi ha,
una estrella que brilla mes que cap altra.

És el teu amic que t’està mirant.

Però ell no et vol veure trist,
al contrari, et vol veure calmat,
perquè sinó pensa que és culpa seva si tu estàs trist.

Has de recordar els bons moments que has passat amb ell i t’has d’animar.

Mira cap endavant que la vida continua.

És fort perdre a una persona estimada i
sobretot si és el teu millor amic,
però és més fort que ell, des d’on sigui, et vegi trist.

Algun dia de ben segur que us trobareu,
una altra vegada.

Però fins a aquell moment
tu tens una vida que las de gaudir,
cosa que el teu amic no ha pogut fer.

I li agradaria que ho poguessis fer tu.