Passejant vora la mar a tu et vaig veure de cop el dia es va fer fosc i domés l’esplendor de la teva bellesa brillava en aquest redol.
Cap a tu ma vaig acostar i vam començar a parlar, tot l'estiu junts van passar però tu vas haver de marxar a Catalunya perquè estudiaves allà.
Al dir-te adéu, de cop el dia es va fer gris i trist.
No valia la pena viure sense tu al meu costat.
Mallorca vaig deixar i et vaig venir a buscar, però no et vaig trobar.
La mala notícia em van donar, un desgraciat accident vas tenir i allà et vas matar.
Perquè de cop el dia pot brillar i després, en un segon, mai ha estat tant fosc.
Cap a ses illes vaig tornar però res no era igual, al meu cor li faltava una cosa.
Eres tu, A qui un dia vaig veure I de qui em vaig enamorar. Gràcies per fer-me passar el millor estiu.
Descansa en pau i espero que algun dia ens tornem a trobar i els dies al cel tornin a brillar.
|
|
|