M’he enfonsat dins l’oceà
per trobar el teu amor
que el foc va cremant.

Cada cop es fa més gran
un amor descongelat
que de dins l’aigua vol marxar
per retrobar-se amb l’espai,
amb l’aire que jo he respirat.

Un aire contaminat
per el fum de la ciutat.

Un aire dolent
que arriba a fer mal al cervell.

Millor que escapem de la ciutat
i tornem a l’oceà, l’aigua neta està.

I per viure dins l’aigua
el nostre amor ens ajudarà a respirar.

M’he enfonsat dins l’oceà
per trobar el teu amor
que el foc va cremant.

Cada cop es fa més gran.

Se que tu, si surts del mar,
no marxaràs volant,
perquè amb mi sempre vols estar.

L’aigua càlida tornarà
quan els nostres cossos
de dos un en faran.

Un amor dins l’oceà
que cap ona trencarà.

Cap tauró se’ns menjarà perquè els dos el podrem derrotar.