Digue’m, amor, si és veritat
que quan acabi l’estiu de mi no te’n recordaràs,
sé que cap a casa marxaràs i a la rutina tornaràs.

Mai no oblidaré el caminar sota les estrelles al teu costat,
per aquella platja que teníem per tu i jo sols,
i per muntanyes que ningú a explorat mai.

Mai oblidaré aquelles paraules que em van enamorar.

Espero tornar-te a veure ben aviat.

Que això no sigui un d’aquells amors d’estiu, passatgers, que s’apaguen amb el temps.

Ara ja deus ser a l’avió
mirant les fotos que vam revelar
d’aquests dies que junts amb passat,
mentre jo estic aquí estirat,
plorant perquè tu has marxat.

No oblidis mai el teu amic de Mallorca.
El que de tu un dia va estar enamorat.
I que espera retrobar-te ben aviat i no deixar-te escapar.