De petit em van portar de campament
i allà vaig conèixer a una noia especial.
Ens aveníem ,parlàvem i jugàvem.
Ara, on serà? no l’he pogut trobar
a això que l’he buscat.
Al final del campament ens vam d’haver d’acomiadar,
no ho podíem evitar, ens havíem de separar.
Un petó i una mirada i ens vam allunyar,
només l’adreça ens vam donar.

Per què no arribaven les cartes?
Ara on serà? com estarà?

Era una noia molt especial, 15 dies junts vam estar.
Érem com a germans, no podíem estar separats.
Vam nedar junts,
a les excursions érem els darrers de la fila
i agafats de la ma anàvem caminant.
Ens vam agafar molt apressi.
Però s’havia d’acabar,
15 dies que no oblidaré mai.
Aquella nina va ser i serà
un somni impossible perquè això són amors de campament.