Estimada independència:

Fa temps que t’estic buscant, però encara no t’he trobat.

Això que molta gent m’ha parlat de tu i m’ha ensenyat a estimar-te; m’han explicat perquè tanta gent et busca i no et pot trobar.

Aquesta carta l’escric des de València, un dels llocs on m’han dit que hi podries ésser, però on tu encara no has sortit del teu amagatall.

La gent que et busca ho fa des de molt de temps enrera. Fins i tot molta gent gran que et buscava va morir en l’intent de trobar-te; et buscaven, però hi havia una gent molt dolenta que no volia que els catalans et trobessin, i fins i tot mataven.

Ja se que és difícil trobar-te però no soc l’únic que t’està buscant. Hi ha molta gent d’arreu dels Països Catalans (com València, Mallorca, Menorca, Lleida,... i tots els llocs que no anomeno) que et busquem perquè nosaltres sabem que un dia, que segur que no serà molt llunyà, et trobarem, i llavors sí que podrem dir que som la gent més afortunada del món, per haver-te trobat a tu, INDEPENDÈNCIA.
Quant per fi estiguis amb nosaltres tot serà diferent, i tot serà més maco del que ho haurà estat fins llavors, perquè ningú ens podrà dir que hem de pagar a Madrid, per que ja n’estem farts de donar diners a Madrid.

També podrem parlar en català i que ningú ens obligui a parlar en castellà per fet de ser a Espanya.

També tindrem la nostra estimada estelada onejant per tots els Països Catalans.

Però sobretot, podrem mirar i cridar ben fort que som catalans, que tot pel que hem lluitat ha valgut la pena.

Segur que la gent que va morir en l’intent de trobar-te des del cel ens estaran veient, i estaran molt contents perquè els seus descendents haurem aconseguit la llibertat. I per fi veurem que ja no pertanyem a Espanya, aquella que els va matar, aquella que va trencar tantes i tantes famílies, aquella que va fer emigrar a molta gent a Argentina i altres països, simplement per no pensar igual que el Franco.

A la gent que ara et busquem encara ens diuen que no estem bé, si busquem la independència es que estem bojos, que ningú pot trencar la unitat d’Espanya. La única coda que volem és estar be al nostre país, que no és Espanya, encara que molta gent digui el contrari.

M’acomiado, senyora independència, fins el dia que et trobi. Et seguiré buscant per tot arreu, per totes les comarques, per tots els pobles que estem oprimits, per totes les llibreries en català, per tots els bars de rotllo. I tots els que et busquem, sempre que sortim al carrer, cridar ben fort el teu nom, a veure si d’una vegada per a totes el país espanyol ens deixa en pau i podem viure en llibertat.