Els Destructors de Símbols
Al llarg de la història i per motius
diversos uns pobles i les seves cultures -potser hauríem de dir incultures- han
tractat d'imposar-se sobre altres. Unes vegades mitjançant ocupació militar,
altres afegint la neteja ètnica, sempre amb la mateixa intenció: imposar una
uniformitat basada en els criteris polítics, socials, econòmics, religiosos i
fins i tot estètics de l'invasor. Sota aquesta premissa diverses representacions
simbòliques del catalanisme han anant desapareixent a mans de l'Espanya més
essencialista durant el segle passat i mai més han estat reposats.
Les
quatre columnes de Montjuïc,
els quatre pals en pedra obra de Puig i Cadafalch aixecats l'any 1919 estaven
destinades a convertir-se en un dels símbols dels catalans, situades a la
capital dels catalans, a l'equivalent barceloní de la Muntanya de Montserrat.
No són avui un símbol perquè van ser destruïdes abans que esdevinguessin. No va
tenir el temps necessari per passar a ser una convenció per als catalans,
quelcom que tothom sabés del seu significat simplement contemplant-ho, sense
haver de definir-ho. Aquesta és la força d'un símbol, i això és el que el
dictador Primo de Rivera -en aquest cas- i els seus "col•laboradors" posteriors
ens han robat.
Encara avui, en nits de celebració com les del Piro-musical de la Mercè hom pot
sentir una màgia especial durant els actes amb tot el desplegament de llums
elèctriques, flames i focs. Malauradament, tot i que es pot intuir encara una
força especial en aquest espai situat a la falda de Montjuïc, pocs sabrien dir
el perquè. Sents una mena d'emoció i no saps que és. I no ho sabem perquè les
autoritats espanyolistes, sovint amb certa complicitat de catalans sense coratge
-no se si nacional o cultural- ni autoestima, es van encarregar i s'encarreguen
encara de confondre aquesta percepció.
Recordo com un dels piro-musicals de fa uns anys va coincidir, o es va fer
coincidir millor dit, amb les celebracions del casament a Barcelona d'una de les
infantes i l'ex-jugador del Barça d'handbol Urdangarín. Aleshores vaig desistir
d'anar-hi, tot i que m'encanten aquesta mena d'espectacles, perquè vaig pensar
que aleshores no tenia res a celebrar i que l'acte en qüestió era simplement una
actualització d'una cerimònia de vassallatge on els súbdits reials anaven a
prestar-se a una nova humiliació. Un escenari que va ser creat per a glòria dels
catalans i la catalanitat novament es va prostituir en ares de l'espanyolitat i
de la monarquia borbònica.
És innegable la força que desprendria la recuperació, ja no només de les 4
columnes, sinó del conjunt sencer dissenyat per Cadafalch i completat per Carles
Buïgas i Josep Jujol.
Des de la dictadura de Primo de Rivera, s'han destruït les quatre columnes, s'ha
donat el nom d'Espanya a la plaça que obre el conjunt, s'ha donat nom a cadascun
dels pavellons en homenatge a reis i regents espanyols de la dinastia borbònica,
s'ha construït el "Poble Espanyol" (inicialment projectat com a homenatge als
pobles d'Europa i de la Mediterrània) i s'ha reconvertit en 9 els 4 rajos de
llum que es projecten des de darrera del Palau Nacional. (si no fos pel seu
contingut, hom pensaria que el Palau es d'una nació poc nostrada) i encara es
batalla per dignificar el Castell de Montjuïc símbol de la repressió des d'el
segle XVIII.
A les antípodes de la intenció d'elaborar un conjunt harmònic símbol de la
catalanitat, ens trobem amb una suma d'elements deslligats i, crec que molt
conscientment, adreçats a espanyolitzar ja no només l'espai físic sinó
l'espiritual dels catalans a Barcelona.
Contra tot això lluitem ara, contra la dictadura dels símbols i a favor de la
recuperació de l'autoestima, pas previ a la recuperació nacional. Catalunya
necessita una nova Renaixença.
Sincerament penso que hi ha gent (ara en diuen capital humà per allò de que
vivim sota un sistema capitalista) al món de la cultura a casa nostra prou
qualificada per endegar un moviment alhora de renovació i innovació cultural i
artístic. Superada la malaltia contemporània anomenada individualisme ens
disposaríem a contemplar un cop més la glòria d'una cultura nascuda a la vora de
la Mediterrània per regalar una manera de veure la vida a tot el món.
Això és el que ens han robat. Ara cal lluitar per recuperar-ho.
Informació obtinguda de
http://www.racocatala.com/articles/7632
Fotos
|
