|
Serrallonga
Un dels grans bandolers catalans de l’època del
barroc, també molt relacionat amb Taradell, fou en Serrallonga, cognom i nom de
batalla que adoptà el viladrauenc Joan Sala, fill de la Sala de Viladrau, quan
passà a viure al mas Serrallonga de Querós (St. Hilari Sacalm). En realitat en
Serrallonga també era un compatrici dels taradellencs perquè en el seu temps
Taradell i Viladrau formaven una única baronia.
Joan Sala va néixer a la Sala de Viladrau el 23 d’abril del 1594, fill de
Joan Sala i Joana Ferrer. L’any 1618 es va casar amb Margarida, que era
considerada pubilla del mas Serrallonga de Querós. En Joan Sala tenia aleshores
24 anys, i la seva muller 17. Aquesta era filla de Segimon Tallades, de Vilanova
de Sau, que havia entrat al mas de Serrallonga per haver-se casat amb una altra
pubilla anomenada també Margarida, filla de Salvi Serrallonga.
 L’existència de tantes
pubilles no feia perdre el cognom del mas i així els fills del bandoler Joan
Sala tindran el mateix cognom de Serralloonga, i al mateix Joan Sala li diran el
Serrallonga o, com ell es firmarà, Joan Sala àlies Serrallonga.
Serrallonga no era pas un mas pobre, eren propietaris del mas i dos altres masos
units a ell, la Querosa i la Brosa, però les seves terres eren poques i no massa
productives. L’aspecte del mas i de la família no era, per tant, gens
engrescador.
En Serrallonga va començar a tenir problemes amb la justícia l’any 1622 bé que
això no vol dir que abans no hagués participat en fets o en actes delictius.
El mateix any en Serrallonga va saber que havien mort un lladre o
bandoler de Rupit, de nom Ganyada, i tot seguit va anar a buscar l’amagatall de
Collsameda a buscar unes capes de pastor i altres coses que en Gayada guardava
allà en un amagatall conegut d’en Serrallonga. Sabedor d’això en Miquel Barfull,
de Viladrau, baró de Savassona, dintre dels dominis del qual es trobava el mas
de Serrallonga. El baró va manar que el prenguessin i quan anaren al mas
Serrallonga per fer-ho, en Joan Sala els va plantar cara i va matar Barfull.
Així en Serrallonga va quedar fora de llei i s’hagué d’amagar quan el volien
anar a prendre. D’aquí en endavant, al seva vida serà un continuat de robaments
de camí ral, segrestaments, robaments de masos, etc,...
Ben aviat es convertí en en el cap indiscutible del grup i va anar
augmentant la seva banda, en la qual figuraven els seus tres germanastres, en
Cristòfol Madriguera i en Francesc Penedes, dit lo Gurigay, de Taradell, els
altres components de la banda són d’altres indrets d’Osona i del Vallès.
En Serrallonga i els seus bandolers, molt sovint acompanyats d’amigues o
dones que els seguien, entre elles la famosa Joana Macissa, de Castelló
d’Empúries, una viuda jove raptada inicialment per en Serrallonga que després es
convertí en la seva principal amiga o amant, van anar prosperant entre els anys
1623 i 1625 fins arribar a eclipsar totes les altres bandes.
La lluita contra el bandoler va seguir i a poc a poc van anar caient
bandolers fins a fer-ho el mateix Serrallonga; des del 1629 el virrei havia
posat preu al cap dels bandolers i va fer publicar que donaria una recompensa de
200 lliures per a tot bandoler que li lliuressin viu i 100 si era mort, si
aquest era un cap de quadrilla, i només 100 o 50 lliures si li lliuraven viu o
mort un lladre que no fos cap de quadrilla. L’any 1633 es va trobar el bandoler
pràcticament sol, ja s’havien acabat els grans robaments, lluites i
segrestaments, que caracteritzaven els primers anys de la banda d’en Serrallonga.
La vigília de Tots Sants de l’any 1633, en Serrallonga i la seva amiga Joana van
anar a demanar acolliment al mas Agustí de Santa Coloma, lloc on s’havien
refugiat en altres ocasions, els de la casa els feren anar a dormir a la
pallissa i entre tant l’hereu, amb l’ajut de quatre amics seus, el van prendre i
el van lliurar a les tropes del virrei. Tot seguit fou traslladat a la presó del
Palau Reial de Barcelona o no tardaren a iniciar-li un ràpid procés. El dia 15
van començar les tortures i declaracions del propi Serrallonga, que després
d’haver confessat tot el que volien i que consta en un voluminós procés, fou
condemnat a ser assotat, passejat per a bergonya pública Bòria vall mentre se
l’assotaba, a què li tallessin les orelles, a se atenallat amb tenalles roentes
de foc mentre el portaven en un carreró vers el suplici, a ser esquarterat viu
i els seus trossos penjats en una forca.
Informació obtinguda de
http://campus.uab.es/~2116156/histserrallonga.html
|
