VIA FORA,
CATALANS !
Ara és l'hora, catalans !
Dos segles d'esclavatge, d'humiliació i
d'oprobi, no han pogut matar la veu de la nostra ànima. Ens han pogut sotmetre
els nostres cossos per la força de les armes i arrabassar-nos així les nostres
llibertats. Ens han pogut fer baixar el cap sota el seu jou i fins treballar per
a l'opressor, però no hem oblidat mai la veu interior de la nostra rebellió ni
de fer sentir-la als altres com a protesta i invocació del nostre dret.
És aquesta mateixa veu la que esdevé
avui el nostre crit de llibertat. És aquesta mateixa veu que esdevé el nostre
imperatiu nacional, l'imperatiu de la nostra raça que ens crida : "A les armes,
a les armes ! Heu perdut el vostre sentiment de catalans ? Heu oblidat ja que
sou homes ? En comptes d'ardit jovent haurem engendrat un poble de covards ? En
comptes de cavallers orgullosos d'ells mateixos, heu esdevingut, heu esdevingut
un ramat de pàries ? No teníem una senyera immaculada ? No posseïm una llengua
característica i ben nostra ? No teníem les nostres festes, els nostres costums
i tradicions seculars ? No teníem una gloriosa història ? No posseïm una cultura
i un avenç social que era, amb els seus gremis obrers i d'ensenyament, un
exemple per al món ? No teníem una consciència i una voluntat rebels ? On és,
doncs, tot això ? Només ens resta la llengua i encara arrencada grollerament
dels llavis dels nostres fills a l'escola i gairebé arrencada per vergonya, fins
dels nostres llavis. Tota la resta, per noble i sagrat que fos, ha estat
proscrit i ben sovint trepitjat per governants, dictadors i reis que corrompen
tot el que toquen perquè estan habituats a arrossegar-se pel fang del vici, del
crim i de les coses més infectes i repugnants.
I reconquerir un patrimoni, no val una
vida ?
A les armes, catalans ! Darrera nostre
hi tenim una generació que ens mira i vetlla per nosaltres ; i davant, una
generació que ens espera !
Catalans ! No podeu imaginar-vos amb
quina alegria més pura us adreço avui aquesta crida. Us havia parlat fins ara
amb tanta angoixa i tristesa ! Era el fruit de les amargors de l'exili. Era el
fruit de la comprovació de les febleses, defeccions i fallides de tants catalans
que han refusat servir Catalunya. Era el sofriment que sentia a la meva ànima de
tants germans que sofreixen a les presons d'Espanya. Era el dubte que de vegades
m'obsessionava que ja no podria, a la meva edat, veure de nou Catalunya i la
seva llibertat.
Avui, però, en passar la frontera i
veient-la de nou en l'exaltació natural que produeix el retorn a la pàtria i
dins la calma i la grandesa d'esperit que produeix aquest retorn quan és per
oferir-li el sacrifici de la vida, l'he vist tan bella, tan rica, tan puixant i
tan eterna, que m'he sentit tranquillitzat en la meva fe que Catalunya no morirà
mai i que vencerà els seus enemics.
És amb aquesta fe i amb aquesta gran
joia que us crido al meu costat per prendre les armes per la llibertat de
Catalunya. Ha d'ésser un dia de festa per a nosaltres, aquest recomençament de
la nostra història nacional antigament tan clara, tan austera, tan gloriosa,
però des de fa dos-cents anys enfonsada dins d'una altra història carregada
d'una grandesa inútil i ennegrida per la fumera roja de sang, de tantes fogueres
enceses per la Inquisició i encara no apagada del tot. Per a nosaltres avui,
catalans, en vida i en mort, Catalunya serà de nou Catalunya !
Contra la monarquia i contra aquest rei
opressor que, encara no fa gaire temps, ens recordava que era el descendent de
Felip V, de terrible memòria, que està en deute de sang amb nosaltres.
Contra la dictadura militar, la més
repugnant de totes les dictadures per la seva mateixa concepció, que ens ha ofès
íntimament amb la profanació de les nostres coses més sagrades.
Contra la guerra del Marroc, aquesta
guerra tan injusta i tan tràgica que persisteix, encara que sigui negada pels
comunicats oficials.
Contra la injustícia social i els
privilegis de classe.
Per la llibertat de Catalunya i el dret
a governar-nos nosaltres mateixos, conscients de la nostra personalitat i de la
nostra voluntat ferma i definida, convençuts que Catalunya és capaç de
governar-se a si mateixa i posseeix prou recursos econòmics per viure
lliurement.
Per la cultura dels catalans, la
restauració de les seves corporacions dissoltes i la creació de noves
institucions que afavoreixin els infants, així com les de caràcter tècnic per
als obrers, comerciants i industrials.
Per la dignitat i millorament de vida
del proletariat, mitjançant reformes socials i la llei de protecció del treball
i dels obrers, el que significa la garantia per al progrés i millora, partint
del mínim assignat a la convenció de Berna.
Per la llibertat de tots els
empresonats per delictes polítics i socials, i la llibertat dels nostres
companys separatistes que, d'una manera tan heroica, han patit i pateixen,
encara, per Catalunya.
Per la implantació de la República
Catalana Independent.
Via fora, catalans !
Us crido amb el mateix crit històric
que ens recorda les nostres antigues victòries nacionals, car és en aquest
moment que voldria fer desaparèixer la meva persona per tal que reconeguéssiu en
la meva veu, la veu de la vostra raça, i en la meva gesta, la gesta d'aquells
que ens han precedit en la Història. És ben encoratjador de sentir-se, en
aquests moments suprems, per damunt de la nostra voluntat, l'hereu i
l'instrument d'aquells herois que saberen posar tan alt, en terra i en el mar,
el nom gloriós de Catalunya.
Que la nostra senyera de les quatre
barres onegi en el vent de la nostra immortalitat ! En aixecar-la de nou al cel
de Catalunya, deixeu-me hissar una altra senyera invisible perquè onegi per
damunt d'aquells que lluiten per un noble ideal.
La nostra afirmació d'ésser catalans,
no significa que ens volem separar de l'afirmació que també som humans. L'estel
solitari de la nostra bandera no vol pas significar que ens volem aïllar dels
altres que, com nosaltres mateixos, sofreixen una opressió semblant. La nostra
bandera no ens separa de ningú que tingui un esperit lliure, i en els seus plecs
no s'amaga cap idea d'imperialisme ni de conquesta. La nostra aspiració és
entrar, una vegada lliure, en el concert dels pobles civilitzats per treballar,
amb el nostre jove esforç, per un ideal de pau internacional, per la llibertat
de tots els homes i de tots els pobles i per la justícia. I és aquesta aspiració
que ens ha fet aliar amb els separatistes d'Euskadi i de Galícia i ens pot fer
aliar, demà, lliurement i cordialment amb les altres petites nacionalitats
d'Espanya.
Quan nosaltres afirmem que deslliurarem
Catalunya, no ho diem pas amb un esperit d'odi contra vosaltres, espanyols, com
ho han fet córrer els governs d'Espanya. Tot el nostre odi s'aixeca contra
aquesta Espanya oficial monàrquica, avui dictatorial, sota el règim de la qual
vosaltres mateixos heu esdevingut uns esclaus, sobretot vosaltres, obrers, tant
com nosaltres mateixos. Us hem vist sotmesos al mateix jou, encadenats al
treball i patint pel dur treball, en la vostra terra àrida. I us hauríem estés
més d'una vegada els nostres braços, si els haguéssim tingut lliures. És el que
esperem fer un dia si aquest és el vostre desig. La nostra unió oficial d'avui,
feta per la força [unió que és la causa de la misèria i de la inquietud de tots],
feta demà pels lligams de la llibertat i de la fraternitat, serà plena
d'eficàcia i plena de possibilitats materials i morals insospitades.
Heus ací, doncs, l'esperit de la nostra
revolució.
Via fora, catalans!
Lluitem per aquesta terra immortal que és Catalunya i no podem ésser vençuts!
Què seria d'una joventut sense rebellia ? Què seria d'una vida sense dignitat?
Vius o morts, per Catalunya i la seva ànima immortal!
A les armes, catalans!
En nom del Consell provisional de la República Catalana.
Francesc Macià i Llussà
Informació obtinguda de
http://www.estat-catala.org/
|