El català "pertorba" la integració al país, segons un jutge càntabre

"S'ha de tenir en compte que la mare viu a Lleida, comunitat autònoma de Catalunya, on hi ha importants diferències culturals amb relació a Cantàbria, especialment en matèria lingüística, fet pel qual el trasllat dels menors a aquesta comunitat els podria causar certes pertorbacions fins que no hagin après el català, que no hem d'oblidar és l'utilitzat primordialment als centres educatius de Catalunya, i que caldria evitar". Aquest és un dels arguments utilitzats pel magistrat Pablo Fernández de la Vega, titular del jutjat número 1 de primera instància a Torrelavega, per resoldre a favor d'un home la custòdia dels seus fills en un procés de separació.
El jutge va dictar a mitjans del setembre passat un acte on resolia les mesures provisionals -custòdia dels fills, pàtria potestat, etc.- que des d'aquell dia havien de regir la relació entre els exconjuges i els seus fills, i al novembre va emetre la sentència definitiva sobre el procés de separació de la parella. És en la resolució del setembre on el magistrat fa referència al tema lingüístic com un dels elements que, al seu entendre, justifiquen que els fills es quedin amb el pare. Mentre que a la sentència de separació l'element de la llengua no hi apareix.
La parella, formada per Juan Eloy M. i Elena P., es va casar l'any 1989 i van establir-se al muncipi càntabre de Torrelavega. Ara fa dos anys, la dona va abandonar la relació i es va traslladar a viure a Lleida, ciutat de residència de la que, des d'aleshores, és la seva companya sentimental. A Lleida, Elena es va dedicar a buscar escola i institut per als seus fills de 8 i 13 anys i "en cap lloc em van dir que tindrien problemes per a la intergració, tot al contrari", va explicar ahir.
El jutge del cas no ho ha entès així i considera que el trasllat dels menors a Catalunya els suposarà un trasbals pel tema lingüístic, i, a més, recorda que els menors han manifestat el seu interès per quedar-se a viure amb el seu pare a Cantàbria. L'advocada de la dona, Soledad Castillo, entén que el jutge pot tenir arguments per dictar sentència a favor de l'home, i per això troba encara més fora de lloc les referències al tema lingüístic que es fan en la resolució de mesures provisionals.
Elena P. considera que els arguments sobre la llengua són "una excusa" del magistrat que "no m'ha donat la custòdia dels nens per la meva condició de lesbiana". La dona explica que durant el judici l'advocada del seu exmarit va basar tota l'argumentació en la seva tendència sexual fins a l'extrem de violentar-la. "Vaig demanar disculpes al jutge i vaig sortir de la sala perquè no podia més", va recordar ahir. A més, segons explica l'Elena, els seus fills no han tingut mai cap problema quan han estat amb ella a Lleida i tampoc cap conflicte amb la seva companya sentimental.