000-001-024

Tenir el document nacional d’identitat o el permís de conducció en català –això sí, amb el castellà sempre al davant– ja fa uns anys que és possible. Tenir-hi la llicència d’estació d’aficionat, en canvi, es veu que és tota una quimera. El radioaficionat calldetenenc Josep Vinyets fa prop de vuit anys que lluita per aconseguir-ho i de moment no se n’ha sortit. Al llarg de tots aquests anys ha escrit a tot tipus d’entitats, a administracions i fins i tot ha aconseguit que el Parlament aprovi una proposició no de llei sobre la qüestió. Tot i això, però, la seva llicència continua sent un document on l’única llengua que acompanya el castellà és l’anglès. “Aquest és el seu bilingüisme”, apunta Vinyets.

TRENTA PETICIONS
La croada del radioaficionat osonenc per aconseguir la llicència en català va començar el 1995 després de veure un reportatge a Televisió de Catalunya “d’un particular que volia el carnet de conduir en català i ho va aconseguir”. I si al DNI i al permís de conduir hi ha el català, “perquè a lallicència d’estació d’aficionat, que és un document similar, no?”, es va preguntar Vinyets. El primer que va fer, doncs, va ser adreçar una carta a la direcció general de Política Lingüística. “Em van contestar dient que ja s’ho mirarien”, explica. Un any més tard, cansat d’esperar, va fer arribar una queixa al Síndic de Greuges. “Em va dir que tenia raó”, subratlla Vinyets. El 1998 va continuar la lluita fent una sol·licitud a la Jefatura de Inspección de Telecomunicaciones de Barcelona. Allà, per
resposta, va obtenir un lacònic “no procede acceder a la solicitado”. Lluny de caure en el desànim, el batallador radioaficionat 1999 va escriure a la delegada del govern espanyol a Catalunya, aleshores Julia García-Valdecasas. També va escriure a cinc partits polítics diferents, a Jordi Pujol –que el va remetre al departament de Cultura–, a diferents associacions de radioaficionats, a col·lectius per a la defensa de la llengua catalana i, més recentment, al Defensor del Pueblo. Tot fins a arribar a una trentena de gestions i tràmits que de moment encara no han donat fruit.

POCA SOLIDARITAT
Un dels pocs que es van prendre seriosament la reclamació de Josep Vinyets va ser l’exdiputat d’ERC Francesc Ferrer i Gironès, que va arribar a presentar una proposició no de llei al Parlament que es va aprovar per majoria absoluta “però que no va servir de res”. Vinyets també lamenta el poc suport que ha rebut de la resta de radioaficionats catalans i explica que quan ha comentat la situació amb altres companys “sempre em diuen que ells en política no s’hi fiquen. No hi ha sensibilitat i ho consideren una cosa menor”. Actualment, a Catalunya de radioaficionats amb llicència CEPT de classe 1 n’hi ha prop de 8.000; tots ells amb un document del ministeri de Ciència i Tecnologia expedit en castellà i anglès per la Jefatura Provincial de Inspección de Telecomunicaciones. Vinyets, però, no desisteix i avisa que no s’aturarà fins que la llicència estigui també en català: “Fa més de set anys que estic amb això i no ho deixaré pas ara”, afirma amb fermesa.