000-001-008d

Increïble, però cert... per desgràcia.
Hi van 2 articles d' El Punt on s'explica com els "demócratas" espanyols deneguen l'adopció de fills per ser catalanoparlants al País valencià. Aquesta és la seva democràcia... Qui són els racistes? Aquesta gent haurien de ser jutjats pel Tribunal Penal Internacional.

--------------------------------------------------------------------------------------

Aliens a les polèmiques lingüístiques, a Josefa Ibáñez i Rafael Espí, un matrimoni de la petita localitat d'Agullent, a la Vall d'Albaida, mai se'ls va passar pel cap que el fet de ser catalanoparlants podia ser un impediment per poder realitzar el seu somni de ser pares. Però aquesta va ser la causa que va posar fi a la seua esperança d'adoptar una xiqueta de la Xina.

Quan ja havien sigut sotmesos als preceptius informes psicològic i social, que els va considerar idonis per a l'adopció i després d'haver fet el curs de preparació per a l'adaptabilitat de la seua futura filla, la seua petició va ser denegada per “dificultats en la comprensió verbal, ja que normalment s'expressen en valencià”. Era l'1 de febrer del 2000.

El matrimoni va recórrer davant del jutjat de primera instància de València contra la resolució de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, però el 3 d'octubre del 2002 aquest jutjat emetia una sentència en què donava la raó a l'administració. Aleshores van apel·lar a l' Audiència Provincial de València, i aquesta vegada sí, el veredicte els va ser favorable.

Massa tard. Era el març del 2003, havien superat els 55 anys, l'edat límit marcada per la Xina per poder assumir la pàtria potestat d'una criatura d'aquell país. Ara, amb l'autorització de la conselleria a les mans, van a adoptar una xiqueta d'Ucraïna, que esperen tenir a casa al setembre.

“Després de vessar moltes llàgrimes, ens hem decidit a fer pública la nostra història i denunciar que l'administració valenciana et considera babau pel fet d'expressar-te millor en la llengua autòctona”, explica Rafel Espí, que recorda que una parella que va fer amb ells el curset també es va trobar en la mateixa situació, encara que després ja no es van veure i no sap si van acudir o no als tribunals.

El matrimoni, però, no té pensat emprendre cap actuació legal més contra l'administració, que ja no és la mateixa d'aleshores. Ni el president de la Generalitat és Zaplana ni el conseller de Benestar Social és Rafael Blasco. La seua història correspon a un període en què el govern valencià no es va destacar, precisament, per prestigiar la llengua pròpia, sinó tot el contrari. El descobriment d'un cas de tanta gravetat com aquest no fa més que reafirmar la negativa valoració que se n'ha fet de l'era Zaplana en política lingüística i que encara perdura amb Francisco Camps.