Tornar
 Hola a tothom!
Us escric aquest mail per explicar-vos el que m'ha passat: Jo treballava com a recepcionista, estava contractada per l'empresa Prosegur-Servimax. El dia 30 de novembre vint minuts abans d'acabar el meu torn un dels meus caps em va dir "Mañana no hace falta que vengas". "Com? Per què???!!!", vaig preguntar jo. No em van donar cap explicació. L'endemà vaig haver d'anar a Prosegur-Servimax a signar la finalització del meu contracte i, òbviament, vaig tornar a demanar per què em feien fora després d'un any i mig treballant a l'empresa sense cap problema. Doncs bé, el cap de personal em va dir que, com a exepció, em deixaria llegir un correu intern de l'empresa on s'exposava el motiu. El vaig llegir i mentre ho feia no m'ho podia creure: un dia va venir a la recepció una dona molt nerviosa que buscava a una persona que no trobàvem. La vaig atendre jo i en català, ella parlava en castellà. De sobte em va dir: "Y tú qué, me vas a hablar todo el rato en catalán o qué?!!??". "Com? Perdoni???", vaig fer jo i vaig continuar: "Si vostè m'entén, sí, continuaré parlant en català. Ara bé si em diu que no em comprèn i em demana amb educació que canviï d'idioma no tindré cap inconvenient en fer-ho." La dona encara es va posar més nerviosa però en cap moment em va dir que no m'entenia. Doncs bé el motiu pel qual em van fer fora no fa gaire més de quinze dies és per no canviar d'idioma. PROSEGUR-SERVIMAX M'HA FET FORA PER PARLAR CATALÀ!!!!! De moment estic en mans de la Plataforma per la Llengua, i estem fent gestions per a veure què hi podem fer. L'empresa ha reconegut que es tracta d'un comiat improcedent i m'ha indemnitzat, però no em faran callar. Només us faig arribar aquest correu perquè sapigueu com les gasta aquesta companyia de seguretat i serveis. Us mantindré informats i si us plau, si algú té alguna idea de què més puc fer, feu-m'ho saber. Moltes gràcies per llegir aquest mail tan llarg i records a tothom. Anna Canal i de las Heras [ANNACANAL80@HOTMAIL.COM] ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
«Molta gent pateix agressions per parlar català» 22/2/2005
-Quí et va acomiadar, Hewlett Packard o Prosegur Servimax? -Em va contractar Prosegur i em va acomiadar Prosegur. -Quins són els fets? -Quan portava un any i cinc mesos com a recepcionista, el 30 de novembre del 2004, em diuen demà ja no cal que tornis. -Per què? -Perquè quatre mesos abans, una professora d'anglès buscava un alumne, no savia el seu nom i em va demanar que li busqués. -Ho vas fer? -Sí, és clar, i ben amablement. Li vaig demanar el departament on treballava o alguna pista per localitzar-lo. Però com que ella no savia res, es va posar molt nerviosa i al final em va dir ¿Y tu qué? ¿Me vas a hablar sólo en catalán? -¿Textual? -Textual. Jo li vaig dir, miri si no m'entén m'ho diu i jo sense cap problema em canvio al castellà. Però si vostè m'entén doncs sí, continuaré parlant català. -T'entenia? -És clar que sí, ja portàvem una estona parlant i això es nota de seguida. -Era espanyola o anglesa? -Jo diria que ni espanyola ni anglesa. Per l'accent, potser francesa. El que està claríssim és que sap idiomes. -Com va acabar el diàleg? -Vaig afegir que si tenia alguna queixa podia parlar amb el meu cap, li vaig donar el telèfon i se'n va anar. -Què vas fer tu? -Ho vaig comunicar als meus caps de Prosegur i d'HP immediatament i els vaig dir que potser reberien una queixa. Tots dos em van dir que no em peocupés, que la feina de cara al públic es molt desagraïda, etc. -I quatre mesos després t'acomiaden. Amb quins arguments? -A Progesur em van dir que HP no estava contenta amb els meus serveis. -Vas parlar amb HP? -Vaig trucar immediatament a la meva cap d'HP i ni tant sols savia que em feien fora. Aquella excusa era una mentida. -Què et fa pensar que el motiu real va ser aquella conversa amb la professora d'anglès? -Doncs que l'endemà vaig tornar a Prosegur i algú em va deixar veure excepcionalment un correu intern de l'empresa on s'especifica l'incident amb aquella dona i deia «por negarse a hablar en castellano». -Tens còpia? -No. Era un correu de Prosegur a la seva central d'Hospitalet i no em van deixar imprimir res. Només m'ho van deixar llegir en pantalla i d'estranquis. -Et van indemnitzar? -Em proposaven 1.400 euros a signar en 48 hores. Però no vaig voler signar amb presses. -Va correr per la xarxa. -Els meus amics ho van anar passant. -Fins que va arribar a Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. -Em van oferir una advocada i hi ha hagut conciliació. Em van donar 1.526 euros i ja està. -Pero el problema era la causa, no els diners, no? -És clar. A mi els diners m'importaven tres pepinos. Però l'advocada em va dir que no tenia ni proves ni testimonis i que el judici hauria sigut la meva paraula contra la seva amb atacs personals i tot. -Què volies tu? -Jo només ho volia difondre-ho al màxim. La impotència que sents és tan gran que vols fer-ho públic. -Tens la sensació de ser manipulada políticament per les dues bandes? -En absolut. Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua em van donar suport legal, anímic i fins i tot psicològic. -Què dieu Prosegur? -Publicament no ho ha reconegut. Suposo que si els truques et diran que jo era mala treballadora. Es poden inventar qualsevol cosa. -Avui tornes a ser recepcionista d'una gran empresa. Parles català amb tothom. -Sí, com sempre. A menys que vegi un número de Madrid en pantalla o la persona no m'entengui. L'empresa m'ha donat unes pautes i les compleixo. -El teu cas és l'excepció o la norma? -La norma. Els d'Òmnium estan desbordats de casos com el meu. No tothom arriba tan lluny, no tothom ho fa públic, però casos així n'hi ha moltíssims. -Vols dir que molta gent perd la feina per parlar català? -O que pateix agressions. L'Eric, aquell noi del Maresme que va enviar un e-mail per etiquetar en català, va acabar a l'Audiència Nacional. Sospitós de
terrorisme
|
