Aquest pla preveia el transvasament de 1.050.000.000.000 litres d'aigua del riu Ebre per tal de solventar la manca d'aigua a les grans ciutats.

De seguida va crèixer una important preocupació de la societat catalana, ja que el transvasament suposaria un fre al desenvolupament econòmic de les terres de l'Ebre i una agressió a la flora i la fauna que habita al Parc Natural del Delta de l'Ebre. La disminució de cabal afectaria l'abastiment de poblacions i l'ús recreatiu del riu. L'augment de salinitat del riu faria posar en perill els conreus de la zona. Les platges i els deltes de la zona es quedarien sense la sorra que el riu transporta.

Es descobreix que el cost de les obres del Plan Hidrológico Nacional s'estima en 4.207.000.000 Èurus (set-cents bilions de pessetes).

Els científics van alertar que el Plan Hidrológico Nacional falsejava les dades sobre el cabal del riu Ebre per justificar l'excedent d'aigua al riu i recordaven que és més barata la desalinització de l'aigua de mar que la construcció de grans infraestructures.

Ben aviat va sortir a la llum que aquesta obra monumental era innecesària i que encobria interessos econòmics privats, com la construcció d'urbanitzacions i de camps de golf al llarg de la costa valenciana que s'aprofitarien de l'aigua provinent del transvasament.

ERC i IC-V presenten una proposta conjunta on demanaren la retirada de l'actual pla i que se n'impulsés un de nou amb el diàleg amb totes les forçes assumint els principis de la nova cultura de l'aigua. El PP i CiU hi votaren en contra, i el PSOE s'hi abstengué.

A l'abril les manifestacions en contra del PHN de les Terres de l'Ebre van decidir traslladar-se a Barcelona. Més de 300.000 persones van participar en la protesta i la ciutat es va omplir de samarretes blaves en suport a la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

Al setembre el Govern espanyol del PP va pagar una paellada popular a València amb el lema Agua para todos, tractant d'enfrontar a valencians contra catalans i aragonesos.

Al novembre començaren les obres del transvasament a Múrcia. Les primeres expropiacions de terres al País Valencià es feren efectives.

Al desembre el Ministeri espanyol de Medi Ambient va demanar 542.200.000 Èurus (més de nou-cents dos bilions de pessetes) al Fons de Cohesió Europeu i 719.900.000 Èurus (més de cent vint bilions de pessetes) al Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

La Unió Europea es va negar a finançar el transvasament perquè anava en contra de la Carta Europea de l'Aigua i contra la política europea en matèria de medi ambient.

Al desembre el PSC, ERC i IC-V formen govern i des de la Generalitat de Catalunya prometen aturar el PHN.

Al març el PSOE guanya les eleccions a l'estat espanyol. Una de les seves promeses electorals era la de potenciar la nova cultura de l'aigua.

Al maig el Govern espanyol del PSOE promet cedir 1.100 milions d'Èurus de les inversions europees a Catalunya i pacta amb el Govern Català del PSC-ERC-IC-V les obres que substituiran el transvasament i que faran arribar més aigua de la que arribaria amb l'obra prevista pel Govern espanyol del PP, sense necessitat de transvasaments.

Al juliol el Govern espanyol del PSOE amb el suport d'ERC, CiU, IC-V, CHA, EA, PNV i Aralar va retirar el Tranvasament del Riu Ebre del Plan Hidrológico Nacional.

Però el PHN segueix en peu i amenaça altres rius del País Valenciaà com el Transvasament del Xúquer-Vinalopó.

Ni un pam de terra, ni una gota d'aigua. Lo riu és vida, no al Transvasament!