Aquest fons va ser confiscat per l'exèrcit franquista després de la guerra de 1936-39 com a botín de guerra i guardat en un dipòsit de l'arxiu de Salamanca, on paradoxalment hi conviuen cartes d'amor amb sentències de mort.

Segons els experts, més de 12 vagons de tren i diversos camions es van utilitzar per traslladar les 160 tones de documents i llibres requisats a Catalunya pels serveis franquistes entre l'abril del 1938 i mitjans del 1940.

Les 160 tones de papers que van arribar a Salamanca incloïen arxius d'ajuntaments, Generalitat de Catalunya, organismes de l'Estat a Catalunya, sindicats, partits polítics, ateneus, diaris, editorials, societats de tot tipus i, fins i tot, biblioteques privades.

Tota aquesta documentació va ser durant 20 anys una base de dades que va fer servir la policia de la dictadura per completar informació sobre persones que van servir la República, la Generalitat de Catalunya o es van distingir per les seves idees d'esquerra.

Des d'alguns sectors se sospita que Els Papers de Salamanca contenen també relacions de soldats morts a mans de l'exèrcit franquista i descripcions de la localització de les fosses comuns on hi ha enterrats els cossos de la població assassinada i dels soldats republicans caiguts en combat.

Catalunya obté competències exclusives pel que fa al patrimoni documental, que ja tenia des de 1934.

El Ministeri de Defensa espanyol signa un conveni amb la fundació alemanya Volksbund, dedicada a recuperar els cadàvers de soldats alemanys enterrats en cementiris de campanya.

El Govern espanyol del PP subvenciona a la Fundación División Azul amb 3.005 èurus (mig milióde pessetes).

Però de seguida el Govern espanyol del PP donà per tancada la polèmica i advertí als partits catalans que no es pot estar toda la vida amb aquest debat.

Al febrer el Govern d'Euskal Herria va retornar a Catalunya 12 caixes amb 4.000 documents que van custodiar durant la Dictadura franquista.

El Govern espanyol del PP subvenciona a la Fundación División Azul amb 6.130 èurus (més d'un milió de pessetes).

El PSOE va fer una esmena a la proposició d'ERC i IU-ICV en que insta el govern espanyol a iniciar negociacions amb tots els implicats per arribar a una solució satisfactòria per a tothom.

La Comissió de la Dignitat va trobar insuficient l'esmena del PSOE (ja que ja que continua afirmant l'anomenada unidad de archivo i obvia el concepte de devolució) i van demanar d'entrevistar-se amb el president del Govern espanyol del PSOE.

El resultat de la votació va ser de 183 vots a favor (PSOE, ERC, IU/ICV, CC i Grup Mixt), 135 en contra (PP) i 9 abstencions (CiU). El PP de Catalunya es va desmarcar de Madrid, reclamant que els papers han de tornar a Catalunya.

Es descubreix que durant el 5 anys que va durar el conveni entre el Govern espanyol del PP i la Fundació Volksbund, Espanya va acabar abonant 90.000 èurus (quinze milions de pessetes) per a recuperar els cossos dels soldats feixistes espanyols que van lluitar al costat de Hitler.

El Govern espanyol del PP també tingué una despesa extra de 40.000 èurus (més de sis milions i mig de pessetes) per condicionar el cementiri on seran enterrats els cossos dels 3.500 combatents de la División Azul que vàren ser recuperats i retornats a casa.

També es descubreix que durant els darrers quatre anys el Govern espanyol del PP va subvencionar amb més de 150.000 èurus (25 milions de pessetes) a la Fundación Francisco Franco, presidida per la filla del dictador.

Aquesta fundació es dedica a preservar la memòria del dictador i a exaltar els principis de la doctrina falangista.

El Govern espanyol del PSOE anuncia que no seguirà subvencionant a la fundación Francisco Franco.

Més tard es descobreix que ja no era possible seguir subvencionant aquesta fundació perquè ja se li havien donat tots els ajusts possibles que permet la llei.

Al juliol la Generalitat de Catalunya desenterra la primera fossa comuna de la Guerra Civil Espanyola.

Els Papers de Salamanca, un dels episodis més importants de la memòria històrica del poble Català, segueixen custodiats a Salamanca.

En tots aquests anys ni un sol cos dels 30.000 combatents republicans ha estat recuperat per cap dels diferents Governs Espanyols del PP i PSOE, tot i que segons les lleis internacionals, l'estat espanyol ha de fer-se càrreg de l'exumació, identificació i posterior enterrament dels cossos que es troben en aquestes fosses comuns repartides per tot el territori.