10 - LA RENAIXENÇA LITERÀRIA
Són molts, són pocs,
són molt més forts que els rocs!
Ells ens van tornar
aquest bell parlar.
Primer ens escau
dir bé de l'Aribau
que retrobà el vers
per l'oblit dispers.
Després vindran molts altres a l'aplec.
Durà la Renaixença goig a l'arbre sec.
De tots, el gran ha estat En Verdaguer
que féu una obra immensa tot omplint paper.
De Catalunya visquin els poetes
que el cor ens encenem amb el seu cant!
Però no oblidem pagesos ni paletes,
ni aquell que fa d'obrer o d'estudiant!
Som molts, som pocs,
som molt més forts que els rocs!
Construïm plegats
pobles i ciutats.
Tenim l'orgull
d'aquesta sang que ens bull
i aquest món tot nou
que ara surt de l'ou.
D'aquell passat la imatge conservem,
però ja no es veu la vela ni grinyola el rem.
Mirant amunt veurem mil avions,
lligant amb fils de plata pobles i nacions.
|
