Víctor Alexandre


Els enemics del dret de decidir

valex

S’entén que l’espanyolisme s’emprenyi quan la realitat no coincideix amb la seva ideologia. L’espanyolisme, ja ho sabem, beu de les fonts de l’absolutisme, i l’absolutisme no admet més ideologia que la seva. Diuen els grups municipals del PSOE i del PP que els Premis Ciutat de Sant Cugat estan polititzats perquè un dels guanyadors ha estat la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació i llancen falses acusacions contra el sistema d’elecció tot obviant que ells també formen part del jurat. És el recurs de qui necessita recórrer a la desqualificació per ser notícia. Però la fita que va assolir la Plataforma –aplegar en un sol dia el 25% dels santcugatencs al voltant de les urnes–, quedarà per sempre en la història de la ciutat. Afirmen aquests dos grups –sempre tan junts en la defensa d'Espanya– que el meu discurs, en recollir el premi, va ser polític. I què no és polític en aquesta vida?, caldria preguntar-los. Què vaig dir que atemptés contra els seus principis totalitaris? Els va molestar que dediqués el premi als milers de persones que havien participat en la consulta "votessin el que votessin", que enaltís "la grandesa cívica del vot" o que digués que "totes les causes s’han de sotmetre al veredicte de les urnes"? Quines coses més terribles de dir, oi? I quan vaig afegir que "no hi ha llibertat sense el dret de decidir" ja van explotar. Els absolutistes sempre neguen aquest dret. Però té gràcia que PSOE i PP blasmin la Plataforma després d’haver aplegat 16.000 ciutadans, atès que en les passades eleccions cap dels dos va aplegar-ne més de 4.382 i 2.636, respectivament. És a dir, que ni tan sols, fent pinya, van poder reunir la meitat dels santcugatencs aconseguits per la Plataforma. No es pot esperar res més de qui creu que només fan política els qui no pensen com ell.

                      

Retorn a la pàgina principal