Fotografia Ricard Colom Ricard Colom

Any 1663.

REVOLTA DELS ANGELETS A LA CATALUNYA OCUPADA PELS FRANCESOS. REVOLTA AGRÀRIA A L’HORTA DE VALÈNCIA. ELS OTOMANS ATAQUEN ÀUSTRIA.

12·2·1663: Naix a Massachusetts el teòleg purità i escriptor Cotton Mather.

5·3·1663: Mor l’emperador japonès Go-Sai i l'emperador Reigen puja al tron del Japó.

7·3·1663: Naix el compositor italià Tomaso Antonio Vitali.

24·3·1663: El rei Charles II d'Anglaterra atorga la Carta de Carolina, es crea la província de Carolina, i es divideix entre vuit Lords com a Propietaris.

17·4·1663: Els turcs declaren la guerra contra l’emperador Leopold I. El Gran Visir otomà Ahmed Koprulu condueix un exèrcit cap a Hongria.

20·5·1663: Naix William Bradford, impressor a les colònies americanes

8·6·1663: Batalla de l’Ameixial, on l’exèrcit castellà de D. Joan d’Àustria, fill bord del rei, cau derrotat pels portuguesos i algunes tropes auxiliars angleses.

L’estiu”, de Nicolas Poussin.

1663: Països Catalans:

Comença la revolta del Angelets al Rosselló i la Cerdanya contra les gabelles de la sal.

La Companyia de Jesús, al Rosselló una eficaç eina política d’assimilació francesa, gràcies a l’exclusiva que aconsegueix en l’ensenyament de les lletres clàssiques i franceses; el 1663 assegura el monopoli mitjançant l’acord amb la universitat de Perpinyà que els professors de filosofia i teologia jesuïtes donarien classes a la universitat.

La gent de l’Horta de València s’alça contra els jurats perquè la ciutat de València vol estendre la nova sisa de la carn a los llauradors de l’Horta. Més de 6.000 llauradors assetgen la capital en protesta de les puges d’impostos.

Europa:

Els turcs declaren la guerra al Sacre Imperi Romà Germànic, envaeixen Transilvània i Hongria, passen per damunt la fortalesa de Novo Zámky, Eslovàquia

Naix el futur Gran Duc Ferran de Mèdici de Florència.

Naix el príncep Eugeni de Savoia (1736), gegant militar d'Àustria, a París.

Naix el dirigent escocès jacobita Francis Atterbury.

Mor el noble escocès John Campbell, més tard 1r Comte de Loudoun.

Naix el futur almirall anglès George Byng, més tard Vescomte Torrington.

El rei anglès Charles II nomena Richard Jaquett (més conegut com a Jack Ketch) botxí reial, a Tyburn.

La “Royal Mint” bat una nova moneda, anomenada “Guinea” perquè l’or amb què es fa havia estat extret de la Guinea.

L'exoficial de l'exèrcit suec Hans Albrecht von Treileben i l’expert alemany Andreas Peckell organitzen un gran esforç per al rescat del vaixell “Vasa” al port de d'Estocolm.

Àsia:

Naix el futur xogun Tokugawa Ienobu del Japó.

Scala Regia” del Vaticà, de Bernini.

Religió: Bíblia Índia, la 1ª Bíblia impresa en Amèrica, en el dialecte nadiu algonquí natick de Massachusetts. John Eliot, encoratjat pel 1er president de Harvard (Henry Dunster) hi és ajudat pels seus mestres indígenes J. Sassamon, Job Nesutan i Cochenoe del 1659 al 1663.

Charles II visita la “Christ Church”, a Oxford.

Mor el sacerdot italià Josep de Cupertino, els atacs d'epilèpsia es van considerar visions i èxtasis. "El frare volador" serà canonitzat el 1767 i ara és sant patró dels aviadors.

Mor el cardenal Giovanni Carlo de Mèdici.
L'Església Catòlica prohibeix els escrits de René Descartes.

La Mesquita Yeni obre a Istambul.

Mor el mestre budista zen xinès Daozhe Chaoyuan, a Nagasaki.

L’alçament de la creu”, de Rembrandt.

Comerç i colònies:

Creació del Correu a Suècia.

Entre l’Atlàntic i Nova Granada, el jesuïta fra Antonio de Monteverde, navega l’Orinoco i el Casanare cap amunt, a la recerca del camí vers la remota missió de Tame.

Colonialisme holandès:

Les forces neerlandeses serven els millors ports del pebre de la Costa de Malabar de l'Índia, i això els dóna un domini virtual en el comerç d’espècies, en un altre temps controlat per Portugal.

La “Compagnie Oostindische Vereenigde” pren el control de Kochi a India, als portuguesos i estableix una seu a Padang, Sumatra.

El fort suec del Cap Corso, a la Costa d’Or, és abandonat pels neerlandesos.

Colònies franco-americanes:

El Seminari del Quebec, precursor de la Universitat de Laval, és fundada per F. de Montmorency Laval, bisbe de Quebec.

El rei francès Louis XIV, assessorat per Jean Colbert, pren el control de Nova França de l’empresa comercial que ha fet fallida, “Els Cent Socis”.

Colbert organitza la colònia de N. Amer, colònia de Nova França en una província amb Quebec com a capital.

Un terratrèmol sacseja Nova França. Centrat prop de Charlevoix en els Cantons de l'Est, provoca esllavissades de terra al Quebec, trenca les xemeneies a Massachusetts, i se sent a tota la Costa Est. (al voltant de 6,5 en l'escala de Richter).

Colònies anglo-americanes:

Charles II subvenciona cartes a la “Royal African Company” i a vuit propietaris de Carolina del Nord (que pren d’ell el nom de Carolina), a Roger Williams una carta per a les plantacions de Rhode Island i Providence.

Els colons de Maryland aproven llei que estipula que tots els negres importats tinguin la condició d'esclaus. Si dones lliures es casen amb esclaus negres han de ser esclaves durant la vida dels seus cònjuges.

Ca·1663: Bèlize (territori maia) passa a poder anglès.

Esclavatge:

Mor la reina Ann Nzingha de Ndongo i Matamba (actual Angola), que va insistir a ser anomenada "Rei". Durant la seva llarga vida, havia tractat de limitar els estralls de la tracta d’esclaus a les seves terres mitjançant la negociació de tractats amb els portuguesos, la conversió al cristianisme, i, quan calgués, la realització d’hàbils campanyes militars contra els comerciants.

1ª comunitat d’esclaus revoltats a Surinam.

Jan Steen: "La lliçó de dibuix".

Ciència:

Isaac Newton (1622-1678) descobreix el teorema del binomi.

El físic Otto von Guericke inventa el primer generador elèctric (vegeu la bomba d’aire, 1650, 1654). Produeix electricitat estàtica mitjançant l’aplicació de la fricció contra una bola giratòria de sofre i Guericke mostrarà el 1672 que l’electricitat pot fer brillar la superfície de la bola de sofre.

James Gregory inventa el telescopi reflector.

Robert Hooke descobreix que el suro està format per "petits espais buits", que primer anomena "cèl·les".

Inagurada escola de medicina a Suècia.

Pascal: "L'Equilibre des licors" (obra pòstuma).

Mor el físic i astrònom italià Francesco Maria Grimaldi.

Naix el matemàtic escocès John Craig.

Naix el físic francès Guillaume Amontons.

Naix l’enginyer anglès Thomas Newcomen, inventor del primer motor de vapor.

Finlàndia. Fundació del Collegium Medicum, Estocolm.

De Hooch: “Retrat d'una família tocant música”.

Música:

Mor el compositor italià Angelo Notari.
Mor el compositor d’orgue anglès John Oker.
Mor el compositor francès Jacques de Saint-Luc.

Mor el compositor germano-anglès Thomas Baltzar.
Mor el compositor alemany Heinrich Scheidemann.

Naix el compositor alemany Friedrich Wilhelm Zachau.
Naix el compositor italià Giuseppe Maria Jacchini.

Literatura:

Mor el novel·lista francès Gauthier de Costes de la Calprenède.

John Dryden es casa amb Lady Elizabeth Howard, el mateix any en què la seva obra “The Wild Gallant” apareix al públic.

Publicació de Hudibras part II, d’en Butler, i Verses upon Several Occasions / Els versos en diverses ocasions , d’Abraham Cowley. Publicació de “To My Honor’d Friend, Dro Charleton…”, de John Dryden.

Naix el poeta anglès William Walsh, mentor d'Alexander Pope.

Naix el poeta anglès William King.
Naix el poeta satíric anglès Thomas Brown.

Ca. 1663: Naix l’escriptora i bígama anglesa Mary Delarivière Manley.

Teatre:

El Teatre Real s'obre a Drury Lane, a Londres.

Molière parodia els seus crítics a La crítica de "École des femmes".
Killigrew mou la seva companyia del Teatre de Vere Street al Teatre Reial a Bridges Street.

Nous drames:
Absurda Comica, oder Herr Peter Squentz” d’Andreas Gryphius.

Obres publicades:
Pierre Corneille: “Obres
Edward Lord Herbert de Cherbury: “De Religione gentilium / Sobre la Religió dels Gentils”
Marchamont Nedham: “A Discourse concerning Schools / Discurs en relació a les escoles”.

Nomenament de Sir Roger l'Estrange com a "Supervisor de la Impressió", donant-li el poder més destacat sobre la concessió de llicències d'obres per a ser publicades.

Nous llibres:
Horribilicribrifax” d’Andreas Gryphius
Principis de la Filosofia Cartesiana”, de Baruch Spinoza

Algú fa passar una obra biogràfica sobre Thomas Cromwell, Comte d'Essex, dins un full de les obres de William Shakespeare.

Arts:

El Ministre de Finances de França, Jean-Baptiste Colbert, nomena el pintor Charles Le Brun com a director dels Gobelins, que progressen sota la direcció de Le Brun des d'una petita fàbrica de tapissos fins a una vasta empresa que subministra a totes les cases reials. L'Acadèmia de Pintura i Escultura es reorganitza, amb Le Brun, com al seu director.

Scala Regia” del Vaticà, per Gian Lorenzo Bernini.

Estableixen el Gran Premi de Roma, de beques, per als estudiants d’Arts.

Naix l’artista ceràmic japonès Ogata Kenzan.

De Hooch: “Binnenhuis met vrouwen bij een linnenkast” ("A l'armari de la roba").

Pintura:

Pintures de Nicolas Poussin: "Les Quatre Estacions".

Rembrandt es representa a si mateix com a actor secundari en el seu quadro "L’alçament de la Creu"

Jan Steen pinta "La lliçó de dibuix".

Pieter de Hooch o de Hooghe: "A l'armari de la roba" o “Dues dones costat de l’armari de la roba, amb un nen” (tela) (“Binnenhuis met vrouwen bij een linnenkast” en original neerlandès), on 2 dones -una dona i la seva serventa, o mare i filla- desen la roba blanca dins l’armari, en l’interior d'una casa rica: fustes luxoses de l'armari, roure i banús treballats en marqueteria. Uns altres signes de riquesa són els objectes, com un bol de ceràmica de Delft a la part de dalt de l'armari, l'escultura a sobre de la llinda de la porta en una postura clàssica semblant al Perseu amb el cap de Medusa de Benvenuto Cellini i els quadros que adornen les parets. És un exemple de l'estil de Pieter de Hooch: nítid, net. Aquesta senzilla escena domèstica pot encobrir una intenció moralitzant. La petita figura que està en la llinda de la porta, tot i que porta faldilles és en realitat un nin que està jugant amb un bastó de Kolf, una mena d'hoquei. El seu sexe queda posat en evidència pel coll blanc de forma quadrada.

Retrat d'una família tocant música” (tela)
Dona pelant pomes, amb un nen” ca. 1663 (tela), a la Wallace Collection, Londres
Dona preparant pa i mantega per a un noi” ca. 1660-1663, al Getty Center, Los Angeles

Adriaen van de Velde pinta "Bestiar aprop d'un edifici"

Naix el pintor italià Luca Carlevaris.

Mor el pintor francès Lubin Baugin.

Mor el pintor neerlandès Jan Mel.

De Hooch: “Els jugadors de cartes” (Louvre).

8·7·1663: El rei Charles II d'Anglaterra concedeix a John Clarke una Carta Reial per a Rhode Island.

27·7·1663: El Parlament Anglès aprova la Llei de Navegació, que prohibeix els colons anglo-americans el comerç amb uns altres països europeus. Per a importar mercaderies procedents d'Europa continental, els productes europeus amb destinació a les colònies anglo-americanes hauran de ser descarregats en ports anglesos i reembarcats -malgrat que els drets d'exportació anglesos i els beneficis dels intermediaris poden tornar els preus prohibitius per als colons.

28·8·1663: Forta gelada a Anglaterra. Gran part del mes d'agost havia estat hivernal.

13·9·1663: Primera conspiració d'esclaus enregistrada a l'Amèrica colonial, duta a terme a Virgínia. Un funcionari traeix la conxorxa de criats blancs i esclaus negres al comtat de Gloucester, Virgínia.

6·11·1663: Promulgació de la 1ª llei de la bandera sueca, que autoritza els vaixells comercials suecs a enarborar banderes grogues i blaves.

5·12·1663: Mor Severo Bonini, compositor de música italià.

1663-1673: Francesc Fontanella exerceix com a professor de Dret canònic a la Universitat de Perpinyà.

1663-1728: Construcció del castell de Nymphenburg, prop de Munic, Baviera.

1663-1737: A València Manuel Martí –nat a Orpesa, Plana Alta- estudia Arts i Teologia a l’Estudi General, però no s’hi volgué graduar. Manté relacions epistolars amb Mondéjar i prepara l’edició de la Biblioteca Hispana Vetus.

La tardor”, de Nicolas Poussin.

Retorn a la pàgina principal