Ricard Colom
Any 1664.
2ª GUERRA ANGLO-HOLANDESA. L’ESCLAVATGE S’ESTÈN. REPRESSIÓ RELIGIOSA-MONÀRQUICA A LES ILLES BRITÀNIQUES. GRAN ANY DE LA PINTURA FLAMENCA.
8·1·1664: Mor l’apologista, teòleg i metafísic calvinista francès Moise Amyraut, “Amyraldus”
20·1·1664: Mor Isaac Ambrosio
24·1·1664: Naix l’arquitecte i dramaturg anglès Sir John Vanbrugh (+ 1726).
2·1664: Els anglesos confisquen les possessions neerlandeses a la costa occidental d’Àfrica.
4·3·1664: Comença la 2ª Guerra Anglo-Holandesa.
3·1664: 1ª obra de George Etherege: “The Comical Revenge or Love in a Tub / La Venjança Còmica o L’amor en una bóta”, al Inn Fields de Lincoln.
21·4·1664: Presenten una còpia de la Bíblia en Massachusetts al rei d'Anglaterra, Charles II. Els originals es troben a la Biblioteca Houghton.
4·1664: Un equip de rescat de bussos alemanys comencen a traure canons del vaixell de guerra Wasa, enfonsat en el seu viatge inaugural del 1628. 53 armes de foc en són rescatades durant l’any
“Dona pesant monedes”, llenç de Pieter de Hooch, ca. 1664, Kaiser Friedrich Museum-Verein, Berlín).
1664: Els Cavallers Hospitalers ataquen Alger.
Naix el cardenal italià, Giulio Alberoni, futur regent d'Espanya.
Aliança entre França i Brandenburg.
Naix
James Ogilvy,
primer Senyor de Seafield, l’últim senyor Canceller
d’Escòcia, qui firma l'Acta d'Unió de 1707 la
dissolució del Parlament d'Escòcia.
Mor
el llegendari irlandès soldat reialista Daniel O'Neill.
El hetman
cossac Ivan Vyhovs’kyy acaba executat pels polonesos després
de les revoltes pageses de cosacs i ucraïnians.
Naix
el futur sultà otomà Mustafà II.
Guru Har Krishan mor, posant fi a la línia directa de
successió sikh; Teg Bahadur el succeeix com a dirigent.
El senyor de la guerra maratta Shivaji captura i saqueja la ciutat de Surat, al Gujarat; assumeix el regnat de Surat i permet els comerciants francesos d’establir-hi una fàbrica.
“Dona llegint una carta”, llenç de Pieter de Hooch, Museu de Belles Arts, Budapest.
Colònies, esclaus, economia, comerç:
Països Catalans:
Alguns paraires demanen poder fer filar lliurement al camp perquè a Barcelona no hi havia prou població per a treballar.
Es comença a proposar una readaptació de la indústria tèxtil catalana a les noves qualitats dels productes europeus, que a Catalunya competien amb els autòctons.
Inici de la recuperació agrària valenciana.
Imperi Hispànic: El transport de grans quantitats de plata és proporcionalment més costós. 10.000 pesos de plata de Sevilla a Madrid costen 1.000 pesos de transportar.
França:
Jean-Baptiste
Colbert convenç el jove Louis XIV perquè dissolgui la
“Compagnie des Iles” d'Amèrica i de comprar Guadalupe com
a una possessió reial.
Jean-Baptiste Colbert convenç el jove Louis XIV d’establir
una Reial Fàbrica de Tapissos a Beauvais.
Fundació de la fàbrica de cervesa Kronenbourg, en
Alsàcia, per Jeroni
Hatt, qui obté el seu certificat de mestre cerveser i obre la
Cerveseria “Canó” a la Plaça de Corbeau
d’Estrasburg.
Colbert també pressiona Louis XIV per reduir la noblesa, els quals considera paràsits que deturen l’economia francesa.
Fundació
de la 1ª Companyia Francesa de comerç amb l'Índia.
1er aranzel o tarifa de Colbert.
La companyia francesa de l'Àfrica Occidental es fusiona amb
la Companyia de les Índies Occidentals franceses.
Reial Companyia de Aventurers a l'Àfrica reorganitzat com la Reial Companyia de Aventurers de Comerç a l'Àfrica, amb la 1ª menció explícita de comerç d’esclaus a el document.
Pirates francesos, després d’haver expulsat els espanyols de Hispaniola, funden Fort-de-Paix, primer assentament francès d’Haití.
Anglaterra:
Els
anglo-americans s’annexen des de Connecticut, Delaware la colònia
holandesa de Niew Netherlands i canvien el nom de Nova Amsterdam pel
de Nova York
El
Fort Orange es rendeix a Gran Bretanya i canvia el nom per Albany
Unió
de Connecticut i New Haven.
Maryland,
de majoria catòlica, prohibeix el matrimoni interracial, i
relega el poble negre a l’esclavitud de per vida, la primera
colònia de fer-ho. Aquestes lleis són obligatòries
per evitar que, com a Anglaterra, els esclaus puguin ser alliberats
per certes condicions, com llur conversió al cristianisme.
Posteriorment
aprovaran lleis semblants a Nova York, Nova Jersey, les Carolines i
Virgínia. La llei contra els matrimonis interracials sols és
abolida a Maryland el 1967.
Charles
II crea el territori de Maine pel seu germà James, duc de
York.
Charles
II ofereix el territori entre el riu Delaware i Nova Holanda al seu
germà James. James subvenciona George Carteret i Lord Berkeley
una carta per fundar-hi Nova Jersey.
Charles
II ofereix un premi de deu xílings per tona per cada vaixell
mercant estranger capturat.
Charles
II crea el Regiment de l'Almirall, un destacament de l'Armada Reial,
més tard anomenat els “Royal
Marines”
(Mariners reials).
Comerciants
de la Companyia de les Índies Orientals angleses
preparen a Charles
II una mica de te xinès. Malgrat que ha estat mullat per aigua
de la mar, s’hi complau, i l’empresa guanya una concessió
que farà molts d’ells rics i que mourà molta feina en
el futur.
L'esclavitud és introduïda pels britànics a l'illa caribenca de Montserrat i no hi queda abolida fins al 1834.
Holanda:
Masterdama (en català) o Amsterdam aprova la regulació per prohibir la venda d’"espinacs, cogombres i pastanagues, panotxes de blat de moro, raves, o d'altres fruites [vegetals] podrits, en mal estat, defectuosos…”
Els holandesos instauren llur control sobre Indrapura a Sumatra
Una flota holandesa no recupera Fort Zeelandia (prop de Tainan) dels xinesos, però se les arregla per capturar Amoy a Fukien.
Els suecs venen llurs colònies a la Costa d'Or a llurs tradicionals enemics holandesos.
Gent de São Paulo funden São Francisco do Sul
Societat: Samuel Pepys, escriptor anglès, compra forquilles per a la seva llar, però la majoria d’anglesos i d’europeus continuaran menjant amb els dits fins a principis del s. XVIII per tal que no els considerin decadents o, segons alguns clergues, uns sacrílegs. Durant segles un home que sortia a sopar portava la seva cullera a la butxaca i el ganivet penjat a la cintura, cada volta més els homes duran també una forquilla.
“Dona mantenint una balança” de Johannes Vermeer.
Religió: Aprovació de la 1ª “Conventicle Act” pel Parlament ultra anglès. Per aquesta llei prohibeixen qualsevol aplec de més de 5 persones no-anglicanes per a parlar de temes religiosos. També comencen a transportar quàquers a Maryland, New Jersey i a les Índies Occidentals.
Alguns pròcers de Lindheim, Alemanya, comencen a tractar d'executar persones tot acusant-les de bruixeria amb la finalitat d'apoderar-se’n dels béns.
El Papa Alexandre VII afig una condemna de la teoria copernicana: (Tots) “els llibres que afirmin que la terra es mou” són declarats anatema. També emet un drecret condemanant els Jansenistes.
“Parella asseguda amb una dona parada en un jardí” tela de P. de Hooch.
Ciència:
El napolità Giovanni Alfonso Borelli (1608-1679) calcula l'òrbita d'un cometa i considera que és una paràbola (i no cap cercle, lipse ni la línia com hom esperava en diverses teories anteriors).
Publicació pòstuma de "Le Monde" de René Descartes, intent de teoria física de l’univers, que havia dessistit de publicar a causa de l’agressiva hostilitat eclesial (i havia quedat a més incomplet). Al seu lloc havia escrit un tractat sobre ciència universal, publicat a Leyden el 1637 sota el títol de Discurs del Mètode («Discours de la méthode pour bien conduire sa raison et chercher la vérité dans les sciences»).
“Traité de l'homme et de la formation de foetus / Tractat sobre l'home i la formació del fetus", de Descartes, obra impresa a títol pòstum, descriu els animals com a éssers purament mecànics, és a dir, no existeix una "força vital" que faci els animals diferents d'altres objectes materials.
Robert Hooke descobreix la “Gran Taca Vermella” (una tempesta extremadament persistent) a Júpiter i la utilitza per a determinar el període de rotació de Júpiter, que és, sorprenentment, menys de deu hores malgrat les grans mides de Júpiter.
Christiaan
Huygens proposa que la longitud d'un pèndol amb un període
d'un segon ha de ser la unitat estàndard de la longitud.
Música:
La trompa francesa fa
la seva primera aparició a les orquestres.
Oratorio
de
Nadal de Heinrich Schütz a Dresden.
Naix la compositora italiana Barbara Strozzi.
Naix la compositora francesa Elisabeth-Claude Jacquet de la Guerre.
Mor la compositora italiana Barbara Strozzi.
“Una colla de música en una sala” (tela), ca.1663-65. de Pieter de Hooch.
Belles Arts:
El monjo erudit suís Gabriel Bucelimis (1599-1681), a les notes al seu diari, diu que el miracle Rembrandt és “el miracle de la nostra època” (Rimprant, nostrae aetatis miraculum).
Naix la pintora holandesa Rachel Ruysch
Moren els pintors holandesos Adam Willaerts i Cornelis Bega.
Naix el gravador japonès Torii Kiyonubu.
Naix el pintor i escultor japonès Sonyu.
Quadros
destacats:
1664: Rembrandt
pinta “Lucrècia”
(ara a la Galeria Nacional d'Art, Washington, DC).
Johannes Vermeer (ca. 1622-1665) pinta“Dona mantenint una balança” i“Dona amb un llaüt”.
Jan Steen (1625-1679) pinta "La festa de bateig”, 1664 a la “Wallace Collection” de Londres.
Nicola Poussin pinta "Apol·lo i Dafne".
Pieter de Hooch pinta: “Dona llegint una carta” (llenç), al Museu de Belles Arts, Budapest.
“Dona pesant monedes”, ca.1664 (llenç, al Kaiser Friedrich Museum-Verein, Berlín).
“Parella asseguda amb una dona parada en un jardí” (tela), de P. de Hooch.
Frans Hals, un dels retratistes que més s’estilen, als 70 anys, pinta dos dels seus retrats grupals més destacats “Els governants de l’asil de Haarlem” i “Les governantes de l’asil…”, ca. 1664. A causa de la seva pobresa extrema, la ciutat d’Haarlem li assigna una petita paga.
1663-65: Llenç de P. de Hooch: “Una parella amb músics en un saló”.
Ca. 1663-65:
Pieter
de Hooch (Rotterdam,
1629 - Amsterdam, 1684) pinta:
Llenç“Jugadors
de cartes en un opulent interior”,
Louvre, París.
“Feliç
companyia”.
“Mare
i del Nen amb criada i un nen”.
“Un
oficial i una dona conversant, El Soldat de la Finestra”.
“Interior del Consell de l'Ajuntament d'Amsterdam, amb visitants”.
“Lucrècia”, de Rembrandt (Galeria Nacional d'Art, Washington, DC).
Literatura:
Mor a l’Índia el poeta Bihari Lal Chaube (*1595).
Francisco Correa Netto, sagristà de la Catedral de Silves, escriptor de cartes eròtiques, escriu una tanda de cartes d’orientació homosexual.
Teatre:
La 2ª tanda de la 3ª edició d'obres de William Shakespeare és la 1ª que conté totes les obres que ara li atribuïm.
Molière i Jean-Baptiste Lully col·laboren en “Le mariage forcé” (La boda forçada) i “La princesa d'Elida”, hi obtenen algun èxit, però la sàtira religiosa “Le Tartuffe” de Molière és immediatament prohibida.
Probable naixement de William Mountfort (+1692), actor anglès i escriptor dramàtic.
Obres:
“The Ladies Rival”, de John Dryden.
“The Indian Queen”, de Dryden i Howard.
Davenant produeix “The Rivals”, una adaptació de “The Two Noble Kinsmen / Els dos nobles cavallers”
Joost van den Vondel: “Adam in Ballingschap / Adam a l'exili”.
Nous Drames:
Jean Racine estrena “La Thébaïde” (Els tebans).
Pierre Corneille: “Othon”
Roger Boyle, 1er Comte de Orrery: “Henry V”.
Nous llibres:
Publicació de “Scarronides” de Charles Cotton.
Samuel Butler publica la 2ª part del seu poema èpic “Hudibras”.
Publicació de la primera edició de “Silva o el discurs sobre Arbres Forestals”, de John Evelyn.
Apareix la col·lecció de contes obscens “Contes et nouvelles”, de Jean de la Fontaine.
Llibres no de ficció:
“Love's Kingdom, with a Discourse of the English Stage”, del dramaturg i poeta anglès Richard Flecknoe (ca. 1600-1678?).
Jeremy Taylor: “Dissuasive from Popery”.
Izaak Walton: 3 ª edició de “The Compleat Angler”.
"La festa de bateig”, 1664, de Jan Steen, “Wallace Collection” de Londres.
22·6·1664: Mor la poetessa anglesa Katherine Philips.
7·7·1664: Batalla de Castelo Rodrigo, on els portuguesos derroten els castellans.
16·7·1664: Mor Andreas Gryphius
21·7·1664: El pintor Christian Dusart (1618-1682) és nomenat tutor de Cornelia van Rijn. Son pare, Rembrandt, és descrit com "sà i estalvi", en ple ús de la seva ment, de la memòria i de la parla.
Naix el dramaturg anglès Matthew Prior.
1·8·1664: Raimondo Montecuculi, Jean de Coligny-Saligny, Wolfgang Julius von Hohenlohe, el Príncep Leopold de Baden i Georg Friedrich de Waldeck comanden un exèrcit austríac reforçat amb contingents de diversos països europeus que s’enfronta als otomans invasors de Köprülü Fazıl Ahmed a St. Gotthard, al riu Raab, Hongria. Pau o Treva de Vasvar.
7·8·1664: “Mentre parlàvem, alguns policies van dur algunes pobres criatures enxampades en un aplec…Voldria, oh Déu, que s’hi aconformàssin o que fossin més espavilats per tal que no els agafassin” (Samuel Pepys descriu la detenció de dissidents religiosos).
10·8·1664: Per la pau d’Eisenburg, l’emperador reconeix el domini tributari turc sobre Transsilvània i la possessió turca de la major part d’Hongria.
27·8·1664: Mor el pintor extremeny Francisco de Zurbarán (*1598), amic de Velázquez, i representatiu artístic de la Contrareforma.
Primers·9·1664: Peter Stuyvesant havia alienat tant els colons neerlandesos de Niew Amsterdam que es neguen a aixecar un dit per ajudar quan els anglesos vénen a envair-la; Stuyvesant es veu obligat a rendir-se a la sense disparar un sol tret. La pesta mata 24.000 a (la vella) Amsterdam, mentre que els anglesos estan prenent Nieuw Amsterdam.
8·9·1664:
Nova
Amsterdam és lliurada per Peter Stuyvesant als anglesos,
que li canviaran més avant el nom per “New York”.
Tardor·1664:
La pesta s’estén a Brussel·les i per la major part de
Flandes i se n’entra devers França.
6·11·1664: Samuel Pepys assisteix a “Macbeth”, i opina que és una “molt bona obra”.
9·11·1664: Henry Wharton.
12·1664: La pesta arriba ja a Londres. Els encarregats d’arreplegar els cadàvers mantenen llurs pipes enceses en la creença –molt estesa- que el fum del tabac mata la causa de la plaga.
“Les governantes de l’asil de Haarlem”, ca. 1664, de Frans Hals.
1664-1667: 2ª Guerra Anglo-Holandesa.
1664-1668: França intenta ocupar, sens èxit, l’illa de Montserrat, en poder dels britànics.
1664-1674: Al Principat, a l’estagnació o crisi comercial.
1664 a 1695-1696: Segons Josep Fontana, hi ha un canvi de direcció en el comerç: el comerç mediterrani havia disminuït a la meitat i el d’Orient a una quarta part, mentre que el de l’Atlàntic i el d’Amèrica havien augmentat del 8 al 29 % i del 5 al 21 % respectivament. D’entre els productes colonials tenen preferència el tabac del Brasil i el sucre, però encara els teixits representen un 30 o 40 % del total de les importacions, amb una disminució de la seda
procedent de València i un augment de la llana i sobretot del cotó, per la nova entrada de teles pintades o estampades. Els productes colonials arriben via Lisboa-Alacant i, des del 1692, via Dénia o València. Les exportacions són predominantment agrícoles: aiguardent, vi, fruita seca.
“Els governants de l’asil de Haarlem” ca. 1664, de Frans Hals.