QUÈ S’ESDEVÉ EN UNA CRISI NACIONAL O DE CIVILITZACIÓ?
L’ORIGEN
“La segona onada, com una reacció nuclear en cadena, separà violentament dos aspectes de nostres vides que sempre, fins aleshores, n’havien estat un de sol. En fer-ho, introduí una gegantina i invisible falta en la nostra economia, les nostres ments i fins i tot en la nostra personalitat sexual. En un nivell, la revolució industrial creà un sistema social meravellosament integrat (…) Però en un altre nivell féu malbé la unitat subjacent de la societat, creà una forma de vida plena de tensió econòmica, conflicte social i malestar psicològic. Només si comprenem com ha emmotllat nostres vides aquesta invisible falca la llarg de l’Era de la 2ª Ondada, podrem preuar tot l’impacte de la tercera, que just ara comença a tornar a afaiçonar-nos” (“La Tercera Onada”, 1980, per Alvin Toffler, *1928, assagista científic nord-americà de Prospectiva).
“Veig en un futur pròxim una crisi atansant-se que em neguiteja i em fa tremolar per la seguretat del meu país...Les empreses s’han entronitzat, una era de corrupció en les altes esferes hi seguirà, i els diners, el poder del país s’esforçarà per prolongar el seu regnat treballant sobre els prejudicis de la gent fins que la riquesa es concentri en unes poques mans i la República quedi destruïda” (Abraham Lincoln, 1809-1865, 16è president EUA, republicà i antiesclavista, citat a The Iron Heel / El taló de ferro, de Jack London).
“El model de matrimoni tradicional es basava en el patriarcat; l’actual es basa en una rutinària hiperprotecció en tots els sentits envers la dona (sexisme) fins al punt d’afeblir-lo totalment, desatendre els interessos dels fills i marginar profundament els marits, i acabar destruint la vida familiar i, de retruc, l’equilibri psicològic i econòmic dels fills i dels marits. Tot plegat ve agreujat en un context on les televisions han fet dels fills uns consumidors voraços, la mare treballa fora i el pare ha perdut autoritat. El resultat és que els fills tenen un poder de consum desordenat i capriciós, l’estructura familiar és feble i caòtica, la crisi demogràfica profunda, i la societat –inevitablement basada en la família, va –totes dues de la maneta- cap a la decadència i una mena d’extinció. Qui s’organitza malament està condemnat a l’extinció a mitjà o llarg termini, si no es redreça, i això és el que està passant a Occident, on el poble, amb més diners que no criteri viu en un hedonisme consumista i superficial més aviat típic de la plebs de la Roma imperial” (Autocitació).
EL DESPLEGAMENT DE LA CRISI
“Repte i resposta, la teoria d’en Toynbee és que totes les civilitzacions són enfrontades amb una crisi que és adés d’idees, adés de tecnologia. La manera de respondre-hi determina si sobreviuran. Un exemple n’és la caiguda de Roma. Molts culpen la Cristiandat per minar la fortalesa pagana de Roma i causar la seva caiguda. Toynbee apunta que l’Imperi Bizantí (l’Imperi Romà d’Orient) féu ús de la Cristiandat per a revitalitzar i reformar l’Imperi Romà per un mil·lenni més” (“Com fan la Història els historiadors?”).
“Cal seguir la lluita amb el que puguem fins que puguem” (Benito Juárez, 1806-1872, polític i patriota mexicà).
LES ACTITUDS
“El grup social es perfecciona quan els individus que el formen estan disposats a comprendre’s amb generositat mútua, però, alhora, estan amatens per oferir quelcom personal i inèdit per enriquir el patrimoni comú, que aporti solucions salvadores, sobretot, en moments de crisi. És clar que un home transit de relativisme i buit d’idees poc podrà oferir al grup social al qual pertany. Ara bé: un home obert a tot, sense criteri personal, serà un home buit d’idees” (“Prejudici antiprotestant i religiositat utilitària”, Jesús Amón, Professor de Psicometria i Psicologia matemàtica a la Universitat e Madrid).
“Els qui se solen prendre les coses de broma, per regla general solen ser vençuts per qui se les prenen seriosament” (Felipe Morente).
“L’home ben preparat per a la lluita ja ha aconseguit mig triomf” (Miguel de Cervantes Saavedra, 1547-1616, gran escriptor hispànic).
Film “Casablanca”.
”Berger:
Llegírem cinc vegades que l’havien mort, en cinc llocs
diferents.
Victor
Laszlo:
Com podeu veure, era veritat les cinc vegades” (“Casablanca”,
pel·lícula dirigida per Michael Curtiz, 1942).
“Considera iguals el plaer, el patiment, el guany, la pèrdua, la victòria, la desfeta: consagra’t íntegrament a la batalla: defugiràs així l’error” (El conductor del carro al Bhagavad Guita 2:42, llibre sagrat hindú, l’Índia, ca. s.V-II a. C.).
“Assumiràs
la veu d’un poble,
i
serà la veu del teu poble,
i
seràs, per sempre, poble,
i
patiràs, i esperaràs,
i
aniràs sempre entre la pols,
et
seguirà una polseguera.
I
tindràs fam i tindràs set,
no
podràs escriure els poemes
i
callaràs tota la nit
mentre
dormen les teues gents,
i
tu sols estaràs despert,
i
tu estaràs despert,
i
tu estaràs despert per tots,
No
t’han parit per a dormir:
et
pariren per a vetlar
en
la llarga nit del teu poble.
Tu
seràs la paraula viva,
la
paraula viva i amarga.
Ja
no existiran les paraules,
sinó
l'home assumint la pena
del
seu poble, i és un silenci.
Assumiràs…”
(Vicent Andrés Estellers, Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993; periodista i poeta eròticopatriòtic valencià, considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània).
LA CONFUSIÓ I LA RADICALITZACIÓ
“En cada zona de guerra on jo he estat, hi ha hagut una realitat i després hi ha hagut la percepció pública de les causes de la guerra. A cada crisi, els temes han estat molt més complexes que no del que el públic ha sabut informar-se” (John Le Carré [David John Moore Cornwell], *1931, novel·lista anglès).
“Ningú a part dels radicals mai no han aconseguit res en una gran crisi” (James Abram Garfield, 1831–1881, 20è President dels EUA).
“Els anys de la depressió econòmica han estat anys de reacció política, i és per això que la crisi econòmica ha generat una crisi de la pau mundial” (Arthur Henderson, 1863-1935, polític i sindicalista escocès).
LA REACCIÓ HEROICA
“Si patiu una crisi, adés en un vaixell adés allà on tresqui, hi ha herois que se n’elevaran per damunt” (Jerome Leon "Jerry" Bruckheimer, *1945, productor estadounidenc de cinema i TV).
“El savi no s’exposa innecessàriament al perill, ja que hi ha poques coses per les que es preocupa prou, però està disposat, en les grans crisis, a donar fins i tot sa vida - sabent que sota certes condicions no paga la pena viure” (Aristòtil d’Estagira, 384-322 a. de C., filòsof grec, deixeble de Plató i preceptor d’Alexandre Magne).
“I David digué a Saül: “Que el meu senyor no es desesperi. El teu servent s’encarregarà de lluitar contra aquest filisteu” (1ª Samuel 17:32, llibre bíblic segurament escrit per aquest jutge-profeta, amb Natan i Gad, ca. 1040-1020 a. C.).
“El poder de les multituds és el gaudi del tímid. El valent d’esperit frueix del combat en solitud” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
“L’oportunitat no truca, es presenta per si mateixa quan tires la porta avall” (Kyle Chandler, *1965, actor estadounidenc).
“Cada gran crisi de la història humana és un pas de les Termòpiles, i sempre hi ha un Leònides i els seus tres-cents per morir-hi, si no poden vèncer” (George William Curtis, 1824-1892, escriptor i orador de Nova Anglaterra).
GEORGE W. CURTIS. MAX ALLIER.
“Frairaus
descauces e pelhandras
coma
n’autres batián la tèrra granda
en
avent pas res de sieu que sos ponhs
Mas
tresaur ufanós teniá tota la vida
Que
delargavan a bèls molons
e
son còr que bombava a mitan de son pitre
Baile
de l’endevenidor”
“De
la nostra mena descalços i grenyuts
com
nosaltres trepitjaven la (gran) terra
no
tenien res seu sinó els punys
Però
tresor ufanós tenien tota la vida
Que
prodigaven a mans plenes
I
llur cor que bombava al mig del pit
Senyor
de l’esdevenidor” (“A
la raja dau temps”,
1951, de Max Allier, maquis antinazi i poeta occitanista).
“Foc,
per arreu foc.
El
nostre poble és tot ell, foc.
El
vent cobreix amb torterols
de
flama i fum el caseriu,
l'horta
que baixa cap al riu,
els
arbres sols, tot sols.
Amb
els ulls ben secs ploro, germans,
a
la roja llum.
Torça
el dolor les meves mans,
com
foc.
Foc,
per arreu foc.
El
nostre poble és, tot ell, foc.
Llengües
de foc, braços de foc,
horrible
és l’abraçada.
El
cel s’ha
omplert,ben a poc a poc,
d'ales
de foc, de foc.
A
sota plou cendra i fosca,
dol
i desolació.
Em
torça les mans aquest dolor,
de
foc.
Foc,
per arreu foc.
El
nostre poble és, tot ell, foc.
Només
de tu pot rebre ajut
contra
la mort, el nostre poble.
I
si tu vols, i et queda sang,
res
no és perdut, perdut.
Càvec,
pic, galleda, destral,
tot
et pot servir.
Si
et resta la sang, res no has perdut
al
foc”
(«S’brent,
bridelech»,
poema en jídix de Mordehai Gebirtig מרדכי
געבירטיג,
1877-1942, poeta judeo-polonès, assassinat al call de Cracòvia
per soldats nazis).
LES TÀCTIQUES
“La resistència noviolenta que dirigeix Gandhi és més activa que no pas la violenta. Exigeix intrepidesa, més esperit de sacrifici, més disciplina, més esperança. Actua ensems en el plànol de les realitat constatables i en el de la consciència. Obra un capgirament pregon en els qui la practiquen i de vegades unes conversions sorprenents en aquells contra els quals és exercida” (“Peregrinatge a les fonts”, d’en Giuseppe Giovanni Lanza del Vasto, 1901-1981, deixeble cristià europeu de Gandhi).
“El gran Mahatma Gandhi deia que quan la gent lluita per una causa: primer la bandegen; a continuació se’n riuen; després lluiten en contra; i aleshores és quan finalment venç” (Male View Magazine, gener-març 1999, p.1).
“La tradició de totes les generacions mortes oprimeix com un malson el cervell dels vius. I quan aquests es disposen precisament a revolucionar-se i a revolucionar les coses, a crear alguna cosa mai no vista, en aquestes èpoques de crisi revolucionària és quan conjuren temerosament en auxili d’aquelles els esperits del passat, quan prenen manllevats els noms, les consignes de guerra, les robes, per a representar amb aquesta disfressa de vellesa venerable, i aqueix llenguatge manllevat, la nova escena de la història universal” (“El 18 Brumari de Lluís Bonaparte”, de Karl H. Marx, o també Moses Levy Mordecai o Mordechai, 1818-1883, economista i pensador socialista juevoalemany).
“Trob que vam perdre una gran part de simpatia i suport amb la forma en què van dur la crisi, allò més important crec que fou quan semblàvem aferrar-nos a moltes coses ensems, en lloc d'identificar les nostres prioritats d'una manera molt més responsable” (Wilbert Joseph Tauzin, II [Billy Tauzin], *1943, polític cajun –francòfon- de lobbies estadounidencs).
BILLY TAUZIN. JOE SLOVO.
“Tanmateix, la combinació de la resistència civil, de grans mobilitzacions de masses i de les vagues, amb un cert grau de violència revolucionària, podria provocar una crisi en el camp enemic que en última instància conduiria a canvis essencials” (Joe Slovo, lituà de família jueva, 1926-1995, polític sudafricà, cap del P.C. sudafricà).
EL LIDERATGE
“El poble sols canvia quan s’enfronta amb un lideratge fort o amb una crisi, o amb tots dos. Per tant, a no ser que estigueu disposats a suportar els capricis de la crisi, el lideratge fort és l'única força de canvi fiable que tenim” (Thomas C. Gibson).
“Crec fermament en el poble. Si hom li dóna la veritat, hom pot confiar per afrontar qualsevol crisi nacional. El punt més important és palesar els fets reals” (Abraham Lincoln, 1809-1865, 16è president EUA, republicà i antiesclavista).
“Un líder o un home d'acció en una crisi gairebé sempre actua inconscientment i després pensa en les raons de la seva acció” (Jawaharlal Nehru, en hindi जवाहरलाल नेहर, 1889-1964, estadista de l’Índia).
J. NEHRU J. Ma. BATISTA.
“Toynbee constata que una civilització (igual podríem dir d’una Nació o d’un Estat) va menada per una minoria directora. En la fase de progrés cada vegada que sobrevé una crisi aquesta minoria sap trobar-li solució. Àdhuc si momentàniament i aparent un país és vençut, la marxa és al capdavall represa des d’un punt més alt del que ocupava abans de la transitòria desfeta. En això consisteix la marxa ascensional d’un poble. Però ve un moment en què la capacitat de direcció d’aquella minoria s’exhaureix. Sobrevenen crisis i la minoria no sap què fer o pren decisions errades. Després de cada crisi la comunitat reprèn la marxa des d’un punt més baix del que ocupava abans. La decadència està en curs. (...) Tenim l’escisió del cos (social i geogràfic) i l’escisió de l’esperit, cadascú pensa com li sembla sense cap unitat ni coordinació. De la decadència hem passat a la desintegració. (...) Però l’estudi comparatiu de les civilitzacions que la Humanitat ha produït permet a Toynbee una conclusió important: cap civilització no ha sobreviscut la seva tercera desfeta. Pot venir encara un període d’aparent represa, però la desfeta i la dissolució finals s’acosten inexorablement” (“La desintegració d’Espanya”, de Josep Ma. Batista i Roca, 1968, Ed. “El Llamp”).
“No
diguis mai que s’acaba el teu camí.
No
creguis pas ser al teu darrer revolt.
El
rúfol cel d'avui no pot pas enfosquir
el
demà que tindrem, d’aire
net i de sol.
El
temps vindrà i el dia, l’hora i el minut
sentiràs
com la nit retruny del nostre pas.
Ja
som aquí! S’ha
fos amb l'enemic vençut
aquest
passat on has cuidat morir.
El
nostre cant, que s’estengui
com un foc.
El
nostre cant, que s'allargui com el vent.
Que
com pluja d’abril amari a poc a poc
les
gleves de dolor dins el cor de la gent.
No
diguis mai que s’acaba
el teu camí,
no
creguis pas ser al teu darrer revolt.
Ja
som aquí. Portem, amagat el sarró,
un
sol llevant, el dur triomf de la claror.
No
diguis mai que petges el darrer revolt.
Ja
som aquí, milers, i tots portem el sol” («Letzen
weig / Darrer camí”
o Cant
dels guerrillers,
poema o càntic anònim en jídix de guerrillers
jueus sota l’ocupació nazi).
-Bé…almenys ara ja no haurem de preocupar-nos mai més de l’anarquia.
RESULTATS DE LA CRISI, POST-CRISI
“En les grans crisis, el cor es trenca o s’assaona” (Honoré de Balzac, 1799-1850, novel·lista realista-romàntic, mig occità).
“Davant de cada crisi el Kaiser s’ha arrugat. Davant la derrota, va fugir; davant la revolució, va abdicar; a l'exili, es va tornar a casar” (Winston Churchill, 1874-1965, autor i primer ministre durant la 2ª Guerra Mundial).
“La crisi va provocar un perío fèrtil de l'agitació i la revolució científica dins la teoria econòmica” (James Tobin, 1918–2002, economista estadounidenc contra l’especulació).
RAMON MUNTANER.
“Romperen llances i esventraren cavalls, i s’hi conduïen entre ells com si caminassen per un bell jardí” (Ramon Muntaner, gran cronista del Casal de Barcelona, en relatar com els almogàvers destrossen la rereguarda dels croats francesos en la victòria catalana del Coll de Panissars, 30·9 a 1·10·1285).
“Som
a la fi de la guerra
silenci
en els camps plens de mort.
No
podem, però, mirar la terra
amb
justa pau dins el cor.
Dispersat,
el poble no retroba,
dins
l'esclat del trompeteig de festa,
el
braó i l’orgull.
Perquè
oblidi la tempesta
haurem
de fer, dins la pau nova,
un
llarg camí,
un
llarg camí!.
Guard,
del foc que s'apaga,
la
flama tenaç del record.
Els
millors dels nostres, els vam perdre
a
la timba de la mort.
La
raó de viure que ells tenien,
n'hem
de fer, nosaltres, alegria;
l'hem
de dur món enllà.
Perquè
sia llum del dia,
abans
de l'alba encara ens resta