Ricard Colom
4.1. ESPIRITUALS I RELIGIOSES.
Recull a càrrec d’en Ricard Colom
PARADOXES ESPIRITUALS I RELIGIOSES
♫ “La pura i simple veritat és rarament pura i mai simple” (Oscar Wilde, 1854-1900, escriptor irlandès).
♫ “Fos necessari de poder junyir tots els contraris: l’amor a la virtut amb la indiferència per a l’opinió pública; l’afecció al treball amb la indiferència per a la glòria, i tenir cura per la salut amb la indiferència per la vida” (Chamfort [Nicholas-Sebastien Roch], 1741-1794, moralista il·lustrat francès).
♫ “Els profetes parlen per a sords (per a insensibles embrutits) contra gent que té una excel·lent oïda (per vigilar que tot continuï igual)” (No en consta l’autor).
DÉU
♫ “Vós sou, Déu meu, un sobirà Esser, altíssim, perfectíssim, poderosíssim, omnipotentíssim, misericordíssim i justíssim, amagadíssim i presentíssim, bellíssim i fortíssim; tan estable com incomprensible; immutable i que tot ho capgireu, mai nou ni vell; ho renoveu tot i deixeu envellir els superbs sense que ho reconeguin; sempre en acció i sempre quiet; recollint sense necessitar; dueu, ompliu i protegiu totes les coses; les crieu, augmenteu i perfeccioneu totes. Cerqueu sense que res us manqui; teniu amor i no pas neguit; gelosia i sou segur; us repenediu i no teniu pena; us enfelloniu i teniu pau; canvieu les vostres obres sense canviar de parer” (Confessions, autobiografia d’Agustí, 354-430, bisbe de Bona, Numídia).
DÉU I L’HOME
♫ “Déu es val moltes vegades dels febles per a abatre els poderosos” (Juan María Donoso Cortés, Marqués de Valdegainas, 1809-1853, escriptor, polític i diplomàtic).
♫ “Jesús venia al món per consolar l’afligit i afligir el còmode” (No en consta l’autor).
♫ “No cal desesperar-se amb cap home, mentre visca. Perquè Déu considerà millor treure allò bo del mal abans que impedir cap mal” (Agustí de Bona, 354-430, Pare de l’Església llatinoafricà).
AMOR HUMÀ I DIVÍ
♫ “L’amor anímic estima l’altre per si mateix; l’amor espiritual l’estima perquè Crist ho vol. Per això l’amor anímic cerca el contacte immediat amb l’altre, no l’estima en tota la seva llibertat, sinó per a tenir-lo lligat, guanyar-lo per tots els mitjans, conquerir-lo (…) l’amor anímic no estima l’enemic, és a dir, qui se li oposa seriosament i obstinada. Ambdues reaccions provenen d’una sola font: l’amor anímic és segons la seva essència desig, és a dir, desig de comunitat anímica” “L’amor espiritual es conservà en el fet que encomanarà a Crist, a l’altre, en tot el que digui o faci. No intentarà cercar la commoció anímica de l’altre mitjançant un immiscuir-se impur en la vida de l’altre; no es complaurà en un caliu, en una emoció massa pietosa, anímica, ans farà la trobada de l’altre en la clara paraula de Déu i estarà disposat a deixar-lo sol molta estona amb aquesta paraula, deixar-lo en llibertat altra vegada perquè Crist tracti amb ell. Ell respectarà la frontera de l’altre que ha estat posada per Crist entre nosaltres i trobarà la plena comunitat amb aquell Crist que és l’únic que ens lliga i uneix. Parlarà més amb el Crist del germà que amb el germà del Crist. Sap que el camí que més ens atansa a l’altre ens duu a través de la pregària cap a Crist i que l’amor a l’altre està lligat –totalment- en la veritat en Crist. (…) L’amor anímic conrea flors artificials d’hivernacle, l’amor espiritual cria fruits, que naixen sota el cel obert de Déu segons el benvoler de Déu sota la pluja, la tempesta i el sol” (“Viure en Comunitat”, 1937, a Finkenwalde, de Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor evangèlic de l’Església confessant de la resistència antihitleriana i gran teòleg per a la postguerra, visqué a Barcelona als anys ’20).
LA PERSONA I EL CREIENT
♫ “Tot sant té un passat i tot pecador un futur” (Oscar Wilde, 1854-1900, escriptor irlandés).
♫ “Unta’t els ulls amb col·liri, per tal que hi puguis veure” (Revelació 3:18). Ungim els ulls amb col·liri per veure-hi en ajudar la vigoria del nostre enteniment amb les bones obres, a fi de conèixer la claredat de la vertadera llum. Té cataractes als ulls qui no pot veure la claror de la veritat perquè queda encegat per l’arrogància de la saviesa o de la justícia. La pupil·la negra de l’ull hi veu; però, si hi té cataractes, no veu res. Perquè, si l’enteniment humà es creu pecador i neci, llavors ateny la coneixença de l’íntima claror, mentre que, si s’atribueix a si mateix la resplendor de la justícia i de la saviesa, s’exclou de la llum d’un coneixement diví i, per això, no se n’entra mai entre la claredat de la vera llum exaltant-se, com fa, en si mateix amb arrogància, tal com queda dit d’alguns: “Pretenien de ser savis, però s’han tornat babarotes” (Romans 1:22)” (Regla Pastoral, 1:11, 591, de Gregori el Gran, ca. 540-604, bisbe de Roma).
♫ “L'única llibertat que l’home té és quan es converteix en un esclau de Jesucrist” (Robert Charles Sproul, *1939, teòleg calvinista nord-americà).
♫ “Un hom pot teològicament tenir coneixement i espiritualment ser ignorant” (Stephen Charnock, B.D., 1628-1680, autor protestant anglès).
♫ “La major part del que els meus veïns anomenen bo crec en la meva ànima que és dolent, i si em penedesc d’alguna cosa, és, molt probablement del meu bon comportament. Quin dimoni em va posseir que em vaig comportar tan bé?” (Henry David Thoreau, 1817-1862, escriptor i filòsof naturalista estadounidenc i clàssic de la noviolència i de la llibertat).
♫ “Ja sé què és la pregària: una súplica greu i reflexiva, tan personal, que no s’avé amb fórmules apreses de memòria; una expansió de l’ànima, que gosa estendre’s fins a cercar el seu origen; allò contrari de la recança, que es una contracció de la mateixa ànima, embolicant-se i amagant-se, amb la ridícula dèria que ningú no la vegi” (Rosario, a “Doña Perfecta”, 1876, de Benito Pérez Galdós, 1843-1920, narrador i dramaturg realista foraster).
SALVACIÓ, ELS ELEGITS
♫ “Els elegits ignoraran llurs virtuts i els dolents llurs crims. “Senyor –diran els uns i els altres-, quan us hem vist tenir fam, etc.” (Mateu 35: 37, 14)” (Blasi Pascal, 1623-1662, científic, savi i escriptor catòlicobíblic occità).
♫ “La idea agustiniana de l’absoluta depravació humana, que l’home tot –cos, ànima, pensament- és una creació caiguda...és bàsicament bíblica. L’home està corromput, és viciós i impur...Els reformadors no es trobaven capficats amb el pecat; el tractaven tan seriosament com ho feia el Crist. Havien copsat que llurs bones obres no els duien pas enlloc, i aleshores acolliren l’Evangeli com el pres la clau de sa cel·la o l’indult un damnat a mort. Tal homes no recorden més llur cel·la ni mort segura, ans viuen per complet en llur adés trobada llibertat” (“Luter”, 1968, de James Atkinson).
♫ “Una de les paradoxes essencials de l’Encarnació: que mentre esperem Déu, estem amb Déu tot el temps, que mentre hem menester de ser encoratjats de la vinguda de Déu, o de l’arribada de la nostra vinguda a la llar, ja som a ca nostra.. Mentre esperem, hem de confiar, tenir fe, però és la gràcia de Déu que ens dóna eixa fe. Així que amb tota coneixença espiritual, dues coses són veritat, i immediatament igualment vertaderes. La ment no pot copsar la paradoxa; és el coneixement de l’ànima” (Michelle Blake, a “The Tentmaker”, 1999).
L’ESGLÉSIA
♫ “L’església és l’única organització que existeix per als qui no són pas els seus membres” (William Temple, 1881–1944, arquebisbe anglicà).
♫ “L’Església és una gran tradició però enemiga de la rutina” (Josep Torras i Bages, 1846-1916, bisbe cofundador del catalanisme modern).
♫ “Quan l’Església vivia en un món imperial –i totalitari- triava els seus bisbes democràticament… Avui, quan l’Església viu en un món la consciència històrica del qual ja ha acceptat les valors de la democràcia i de la igualtat, nomena els seus bisbes de manera exclusivament autoritària…” (“Església d’on véns, on vas”, de Cristianisme i Justícia, Barcelona).
LA BÍBLIA
♫ “Les Escriptures són prou poc profundes com perquè un nen hi vingui i en begui sense por a ofegar-se i prou profundes com perquè els teòlegs hi nedin a dins sense mai arribar al fons” (Sant Jeroni, 347 ó 374–420, orador cristià, traductor de la Bíblia al llatí, coneguda com a Vulgata).
♫ “L'Evangeli és tan simple que els nens petits poden entendre’l, i és tan profund que els estudis dels teòlegs més assenyats mai no n’esgotaran les riqueses” (Charles Hodge, 28·12·1797, Philadelphia-19·6·1878, gran teòleg presbiterià).
♫ “La prova més gran que la Bíblia és inspirada (de Déu) és que ha estat tan mal predicada” (Archibald Thomas Robertson, erudit baptista estadounidenc, 1863-1934).
♫ “Com la lluna, encara que enfosquida amb taques, ens dóna un llum molt més gran que no les estrelles..., així les Escriptures ens donen més llum que no els autors humans més brillants. Els ignorants hi poden aprendre tot el coneixement necessari, i els més entesos poden aprendre a discernir llur ignorància” (Robert Boyle, 1627-1691, filòsof anglo-irlandès protestant, químic, físic i inventor).