Ricard
Colom
Any
1662.
REVOLTA DELS ANGELETS A LA CATALUNYA OCUPADA PELS FRANCESOS. REACCIÓ ULTRAMONÀRQUICA A LES ILLES BRITÀNIQUES.
Els
Síndics del Gremi dels Drapaires,
de Rembrandt.
27·1·1662: Naix Richard Bentley.
1·2·1662: Les tropes del pirata japonès Zheng Chenggong, al servei dels Ming xinesos, finalment assoleix la rendició dels holandesos de Taiwan. Frederik Coyett lliura Fort Zeelàndia a Zheng i així acaben 38 anys d’ocupació holandesa i comença el primer govern xinès Han a Taiwan. Els holandesos només poden conservar béns personals i queviures.
9·2·1662:
Coyett lliura les claus de la fortalesa i duu amb ell per mar 2.000
persones fins a Batàvia (avui Jakarta, Indonèsia).
30·3·1662: Mor François Le Métel de
Boisrobert (*1592).
30·4·1662: Acta de naixement de la futura Maria II, reina d'Anglaterra i Escòcia, filla de James, duc de York, i la seva primera dona, Anna Hyde, i muller de William III
5·5·1662: Decret del “Consell Sobirà” prohibint “que no es llisga Gramàtica a la Universitat, que no pugan cursar sinó els que sufficientment entendran la llengua francesa”.
13·5·1662: Famosa decapitació pública a la Plaça de la Llotja de Perpinyà, de la patriota Teresa de Camprodon i d’Armengol (*1642), aristòcrata nordcatalana i muller de Francesc de Foix-Bearn, acusada d’assassinat d’un altre noble, Manuel de Santdionís, el qual havia denunciat una conspiració antifrancesa al Rosselló. El “Consell Sobirà” profrancès l’havia torturada prèviament i ella resistí sense confessar res.
24·5·1662: Portugal ratifica el tractat amb Holanda.
Detall
de “La mare al bressol”, d’Albert Neuhuys; ca. 1661-1663.
1662: Països Catalans:
President de la Generalitat nº 103. Jaume de Copons i de Tamarit. 1662-1665
El Col·legi de Cordelles és annexionat al Col·legi de Betlem de Barcelona. Un decret reial obliga la Universitat de Barcelona a atorgar títols als estudiants del Col·legi de Cordelles, encara que no hagin estudiat a la Universitat.
La
Companyia de Jesús esdevé al Rosselló un eficaç
instrument d’assimilació francesa.
Arran de la nova
imposició sobre la sal, els camperols nordcatalans prenen les
armes contra l'autoritat francesa representada pels guardes de la
gabella. L’argument dels amotinats és el de la conservació
dels drets i de les llibertats. Els insurrectes s'autoanomenaren els
“Angelets de la Terra”, i llur crit de guerra és el de
“Visca
la Terra!”.
Es tracta d’una lluita per les llibertats socials i nacionals que
compta amb el suport popular, amb ambiciosos projectes de reunificar
els Comtats amb el Principat de Catalunya. De resistència n’hi
ha a totes les comarques, però és al Vallespir on es
manifesta amb més força.
Intent
fracassat del “Sistema del molinet”, en favor de la moneda
valenciana, la qual es caracteritza per ser d’elevada llei, que
aconsegueix de conservar malgrat els perills de tesaurització
i extracció fraudulenta del país i la introducció
de monedes foranes de baixa llei, així com la falsificació
i retallada.
França: Naix Anna-Isabel filla de Louis XIV i Maria-Teresa d’Àustria
Louis XIV adquireix la fàbrica de tapissos Gobelins de París.
Publicació
de les Memòries pòstumes de la reina Anna de França,
per François de la Rochefoucauld. Molta gent hi veu una dona
astuta i brillant, i és una de les figures centrals de la
novel·la “Els
Tres Mosqueters”
d’Alexandre Dumas.
Illes Britàniques: El Parlament Anglès aixafa a la gent que els havia ajudat a obtenir el poder: es cobra un impost de dos xílings a cada llar a Anglaterra.
“Bill for the settlement of Ireland”
Introducció
de la Llei de llicències, restringir la publicació i el
número de la reducció de les impressores i premses.
Charles
II ven Dunkerc a França per 400.000 £.
Catarina de Bragança (catòlica), nova reina anglesa.
Bombai
cedida per Portugal a Anglaterra, com a part del dot de Caterina de
Bragança
Mor
Elisabet d'Anglaterra o de
Bohèmia "la reina d'Hivern" (*1596),
qui promogué la Guerra dels 30 Anys.
Filla
de l’Elector Palatí i la reina de Bohèmia, i germana
del rei James d’Anglaterra i Escòcia,
Naix a Leeds el filòsof i erudit Richard Bentley.
Resta
d’Europa:
Mor
Príncep Honorat II de Mònaco.
Holanda i França, formen una aliança contra un possible atac d'Anglaterra.
Ratificació del Tractat Portugal-Holanda.
El Comte de Castelo Melhor, Luiz de Vasconcelos e Sousa, nomenat primer ministre de Portugal, amb poders absoluts.
Àsia: Mor Qing Shizuo o Shun Chih, emperador manxú de la Xina, home amable, influït pel clergat budista; és succeït per K'ang-hsi, de 8 anys (1654-1722).
El
pirata japonès Zheng Cheng Gong (Guoxingye, Koxinga,
1624-1662), defensor de l’anterior Dinastia xinesa Ming, acaba
d’ocupar Taiwan/Formosa (i hi és considerat encara com una
espècie d’heroi nacional). Zheng converteix l’illa en una
eficaç base per a la lluita contra la dinastia Qing, però
mor al poc temps a la fortalesa conquistada als holandesos.
1662–1749:
Vida d’en Jan Frans van Bloemen
Ca,
1662-1665: Detall de “Fadrina
llegint una carta”,
de Gabriel Metsu.
Religió: Louis XIV expulsa els jueus sefardites de França. El rei polonès Jan II Casimir concedeix un "recurs de privilegi" que permet els jueus de viure a Polònia.
Restauració de l’anglicanisme i repressió contra els puritans i d’altres dissidents. El cap quàquer George Fox és empresonat. Mor a la presó el cap religiós John Biddle, fundador de l'unitarisme. És decapitat per «traïció» Sir Henry Vane, el Jove, el líder opositor a la restauració de l'Església d'Anglaterra.
Aproven la “Uniformity Act”, llei d’uniformitat que sanciona la nova litúrgia anglicana del 1661 i reserva tots els càrrecs eclesiàstics i els llocs de professors a les Universitats i escoles als anglicans.
La Llei de Uniformitat acaba intents d’incloure els presbiterians dins l'Església d’Estat: malgrat els esforços realitzats pel Rei perquè moderin la radicalitat de la repressió, el resultat és que uns 900 clergues presbiterians es veuen privats de llurs habitatges. El rei respon amb una declaració de tolerància davant la intransigència del Parlament. Tanmateix apareix una classe de pàries polítics dissidents protestants, els quals, a més dels catòlics romans, viuen discriminats per l’Església oficial.
Restauració
del Llibre
d'Oració Comú
de
l'Església d'Anglaterra (revisat), amb
nova edició (que continua essent el llibre oficialment
autoritzat fins avui mateix).
Llei de llicència que prohibeix la publicació de
llibres i fullets que no s’ajustin a l'Església d'Anglaterra
i requereixen una llicència per a totes les publicacions.
Detenen el colon John Bowne, de Nova Amsterdam, per permetre que als quàquers d’aplegar-se a la seva casa Flushing, a l’actual barri neoiorquí de Queens. Bowne és declarat culpable d'haver violat la prohibició del governador Peter Stuyvesant de permetre les assemblees dels quàquers. És empresonat i desterrat, però quan arriba a Holanda, fa una crida a la Companyia Neerladesa de les Índies Occidentals, que l’absol de tots els càrrecs, l’allibera, i reprèn governador Stuyvesant, establint així el dret a la lliure pràctica del culte religiós.
“Autoretrat”,
de Rembrandt. Ca. 1662.
Colònies, viatges, economia:
Blaise Pascal proposa la introducció d'un sistema de transport públic a París. Els cotxers viatjarien per rutes predeterminades i portarien passatgers per una petita quota. L’any següent entrarà en servei el primer cotxer.
Els
colons francesos de Terranova comencen a construir llur nova capital,
Plaisance, per contrarestar el creixent poder anglès des
d’Avalon.
Publicació d’un Atles mundial en 11 parts per Joan Blaeu, a
Amsterdam.
Els holandesos ocupen Cochim, a l’Índia.
Suècia i França estableixen un tractat comercial.
William
Petty: A
Treatise on Taxes and Contributions
Tractat
sobre impostos i contribucions
El missioner Ramon de Sta. Cruz mor mentre aixecava mapes de
l’Archidona, a l’Ameríndia.
Charles
II atorga una carta pobla a diversos plantadors de New Haven, com a
ampliació de la colònia, tot formant una nova colònia,
Connecticut.
El Reverend Thomas Hooker n’és el fundador, la colònia
no es basa pas en la confessió religiosa sinó en la
comunitat.
Capitostos
de Plymouth, incapaços d'aconseguir que Wamsutta, cap dels
Wampanoag, els vengui terres, decideixen provar la força.
Wamsutta i els seus criats són segrestats a punta de pistola a
Plymouth on els amenacen. Wamsutta
era malalt (potser la verola) i mor. El
seu germà Metacom, àlies 'Felip', el succeeix. Metacom
comença a vendre terres als colons de nou, però s’obre
el camí a la guerra de 1675-1676.
Esclavitud:
Traficants anglesos d’esclaus basteixen un fort a la Costa d'Or que més tard serà envoltat per la ciutat d'Accra.
Una llei de Virgínia diu que els africans continuïn essent criats durant tota la vida i disposa que “els fills que un anglès tingui amb una dona negra seran esclaus o lliures segons la condició de la mare", penalitza les relacions sexuals interracials. Aquests estatuts tracen una normativa sobre la vida sexual i reproductiva dels servents i esclaus, la creixent institucionalització de l'esclavitud, i la construcció de racisme. Els càstigs són cada vegada més severs i difereixen segons el sexe.
A
les colònies angleses esclavistes moltes morts, enverinaments,
robatoris, incendis…són intents per oposar-se a
l’esclavitud. Els
blancs temen constantment por d’una revolta negra. Els
tribunals poden recórrer a càstigs horribles per
reafirmar l’autoritat dels blancs, així els esclaus
seran penjats, cremats a la foguera, desmembrats, castrats i marcats,
a més de les acostumades flagel·lacions.
Ciència: Robert Boyle formula una llei matemàtica que regeix el comportament dels gasos.
El rei atorga una carta a diversos científics anglesos dedicats a experimentar, que s’havien estat reunint des del 1645, la qual cosa els permet anomenar-se “Royal Society”. La “British Royal Society” serà una força important en la popularització de la revolució científica entre els intel·lectuals del país. John Dryden, escollit per a la Reial Societat
Fundació
de l'Acadèmia Leopoldina a Viena
ADRIAEN
PIETERSZ VAN DE VENNE.
Pintura i Arquitectura:
Rembrandt van Rijn pinta “La presa de mostres dels síndics dels del Gremi dels Drapaires” (Amsterdam, Rijksmuseum), i rep encàrrecs importants per retrats i altres obres, algunes de la potentada família Trip.
Mor el pintor neerlandès Adriaen Pietersz van de Venne (*1589).
El
pintor holandès Johannes Vermeer
pinta “L’Art de la Pintura”. És elegit per 1ª
vegada president del gremi de St. Lluc a Delft, amb 30 anys, per un
període de dos anys. No obstant això, en aquest temps
molts artistes residents a Delft l’havien deixat per una Amsterdam
més pròspera. Va ser l'artista més jove a
esdevenir president del gremi des que es fundà el 1611.
Molts
dels articles de luxe vits cap als interiors de Vermeer, com a "La
lliçó de música"
eren econòmicament fora de l'abast de l'artista. És
possible que hagin estat enviats pels homes rics de la cultura o dels
clients com Diego Duarte, un ric banquer d'Anvers, en la important
col·lecció d'art es va citar "una noia tocant un
clavecí, amb accessoris, de Vermeer".
André Le Nôtre realitza el disseny dels parcs i vergers del palau de Versalles per a Louis XIV, que duu a terme Charles Lebrun, el seu assessor artístic.
Comença
la construcció del castell de Drottningholm, a Estocolm, per
l'arquitecte Nicodemus Tessin el Vell.
Música:
Mor
el músic i compositor anglès William Young.
Mor
el compositor alemany Johann Kruger.
“L’Art
de la Pintura”,
de J. Vermeer.
Estiu·1662: El poeta londinenc Robert Herrick (1591-1674) torna com a vicari a la seva parròquia a Dean Prior, Devon, després de la Restauració, hi viurà fins a la seva mort.
19·8·1662: Mor Blasi Pascal (*1623, matemàtic, físic, polemista, apologista i savi occità catòlico-bíblic) mor al convent de Port Royal amb sols 39 anys.
18·10·1662: Naix Matthew Henry
21·10·1662: El compositor anglès Henry Lawes mor a Londres.
3·11·1662:
Els Estats Generals de les Províncies Unides (Holanda)
ratifiquen el tractat amb Portugal.
1662-1663:
Malgrat la resistència, l’afrancesament feia lentament el
seu camí. L’Església fou una arma poderosa en
l’aspecte lingüístic. Des de la mort del bisbe d’Elna
Vicenç de Margarit i de Biure, només francesos ocuparen
ja aquesta seu. La Companyia de Jesús, que s’havia mantingut
durant la guerra dels Segadors més o menys neutral, a partir
del 1662 esdevingué al Rosselló un eficaç
instrument polític d’assimilació francesa, gràcies
a l’exclusiva que aconseguí en l’ensenyament de les
lletres clàssiques -i franceses-; el 1663 assegurà el
monopoli mitjançant l’acord amb la universitat de Perpinyà
que els professors de filosofia i teologia jesuïtes donarien
classes a la universitat.
1662-1722: Regnat de l’emperador manxú Kangxi o K'ang-hsi 康熙, en manxú Hiowan Yei (*1654), de la Dinastia Qing, sobre l’Imperi Xinès. Durant el seu llarg regnat, el més llarg de la història xinesa (-1772), és capaç d'establir una prosperitat i esplendor cultural que caracteritza aquest com a la més important de l'època de la dinastia manxú. Kangxi i els seus seguidors immediats envairan per la força Turquestan i les regions limítrofes de Kazakhstan, Birmània-Indoxina i Nepal en virtut de la seva sobirania per a distribuir els gurkhes del Tibet, i fins i tot fa recular els russos cap al riu Amur, a Sibèria, amb una derrota. El regne finalment s'estén des dels boscos de Sibèria i l'Amur fins a les muntanyes tropicals del Sud asiàtic. Però llavors succeeix el que passa amb tots els imperis: la corrupció i les fronteres massa allunyades provoquen el col·lapse gradual de l'imperi.
L’emperador manxú Kangxi 1662-1722
