La terra xopa

QUIM GIBERT

En la recta final de la llegenda de St. Jordi, el drac es desploma ferit de mort. Sagna a raig i llança uns rugits esfereïdors. Amb els ulls plorosos la princesa corre entusiasmada cap al jove cavaller i l’abraça. Llavors, del bassal de sang comença a brotar un roser esplèndid, que floreix a l’instant. St. Jordi pren una rosa i la regala a la princesa: «És la rosa de l’amor i la llibertat per a tu i tot el teu poble». La terra xopa de sang en cap moment queda erma. Ans al contrari, s’omple de vida. L’element negatiu i malcarat, la bèstia (l’opressió), queda subvertit per un de valuós i bell, la flor (la llibertat).

Sense deixar el món dels contes, Carlo Collodi també serà capaç d’omplir de vida el que aparentava com inservible i destinat al foc: un tros de fusta. I és de la simplicitat, d’un pezzo di legno, naixerà un titella universal, en Pinotxo. En aquesta línia, l’escriptor Gabriel Janer Manila assenyala que qualsevol objecte per rústec que sembli amaga sempre una imprevista possibilitat de transformació. Janer Manila afegeix que tant Joan Miró com Antoni Tàpies han construït les seves escultures i collages respectivament fent servir qualsevol residu. Si Miró i Tàpies commouen és perquè, arran del joc creatiu, no hi veus la deixalla. I això et convida a intentar penetrar dins l’obra, a preguntar-te com és possible fer matèria artística d’un sac brut. I, sobretot, com s’ho fa l’artista per impregnar d’aquesta màgia el seu treball. Resseguir el secret d’aquest procés és estimulant.

Hi ha realitats quotidianes fruit de la contaminació que han esdevingut font d’energia lluminosa. És públic i notori que les terres del Baix Cinca estan quedant xopes de purins. I és que aquesta comarca, des de fa més d’una dècada, disposa d’un nombre considerable de caps porcins. A conseqüència de l’excés de d’orins, d’excrements i, principalment, d’aigua usada per netejar les corts de porcs, es produeix una filtració desmesurada de nitrats en les aigües subterrànies. A causa d’això, el govern parla de zones vulnerables per la repercussió negativa que provoca en les explotacions agrícoles i ramaderes. A fi i efecte que la terra no quedi erma, és prevista la construcció d’una factoria de tractament de purins, que serà utilitzada per crear un tipus de gas que serveix de combustible per a la producció de llum elèctrica. Es tracta d’un sistema biològic de reconversió de la matèria orgànica en energia renovable, que en altres indrets també ha funcionat només amb femta de porc. Projectar futur és obtenir, entre d’altres coses, del líquid de femer, allò que d’entrada no té cap valor, un productor de llum. L’agudesa a l’hora de positivar i reconduir el mal, la brossa, els fems..., els elements socialment rebutjats, vers un emplaçament útil és un fet extraordinari.

Aterrant al món de les llengües minoritzades, percebudes sovint com una andròmina que destorba i crea conflictes, quins mecanismes hem d’emprar per prestigiar-les? I com fer-ho amb la nostra llengua gaudint de debò en la tasca? Especialment això: com realitzar-te treballant per la llengua. Llengua i emoció és el títol de les jornades per la dignificació lingüística que l’Institut d'Estudis del Baix Cinca convoca a Fraga el divendres 5 de març de 2010 i l’endemà dissabte 6, amb la participació de Josep Borrell, poeta; Eva Monrós, lingüista; Matthew Tree, escriptor, i una representació de Tallers per la Llengua.

Igual que per la família o per una bona amistat estem disposats a escarrassar-nos, és d'allò més assenyat que per amor a la llengua i a la terra, no ens faci res mullar-nos fins a quedar xops.

Quim Gibert, psicòleg i coautor d'El despertar dels Països Catalans