felip    PERE FELIP I BUADES


 
La veritat de la “reforma sanitària” de n’Obama

Pere Felip Buades

La Cambra de representants dels Estats Units ha aprovat la “reforma de la salut” proposada pel president Obama. La reforma fou l’estrella de la campanya presidencial de n’Obama i la promesa que contribuí a que rebés el recolzament de la central sindical AFL-CIO i de milions de treballadors.

A Europa i, sobretot, en les organitzacions del moviment obrer la reforma aprovada ha estat presentada com un conquesta “històrica” de la classe obrera nord-americana i una prova de que n’Obama representa una nova manera de fer política. No són pocs els qui utilitzen aquest fet per justificar el seu recolzament a la “nova” política de guerra a l’Afganistan o Iraq o les amenaces a l’Iran.

Encara que sols sigui per això val la pena analitzar, amb cert detall, aquesta reforma.

En que consisteix? Oficialment, més de 47 milions de treballadors nord-americans no tenen els mitjans necessaris per contractar cap tipus d’assegurança mèdica. A ells caldria afegir varis milions de treballadors “il·legals” que ni tan sols s’ho poden plantejar si no volen veure’s exposats a la deportació.

Des de fa anys, una demanda central dels sindicats nord-americans i els treballadors ha vingut essent la constitució d’una “opció pública” que faciliti assegurances mèdiques a bon preu en competència amb les grans asseguradores. Aquesta fou la primera promesa de n’Obama.

I això és lo primer que la reforma ha descartat de manera explicita. En el seu lloc, la llei aprovada proposa dues mesures per tal d’estendre l’assegurança mèdica. La primera, subvencionar la contractació de primes privades a aquells treballadors que no tenguin mitjans suficients. I la segona, obligar a tot aquell que tengui “recursos suficients” a contractar una prima a preus de mercat a risc de veure’s penalitzats en la seva declaració d’imposts. L’administració lliurarà aquesta vegada 500.000 milions en subvencions a les asseguradores al mateix temps que amplia les seves ”carteres” amb desenes de milions de clients forçats.

Amb tota la raó Metges per un Sistema Públic de Salut declaren que “En lloc d’eliminar l’arrel del problema –el caracter lucratiu del sector de les assegurances privades de la salut -aquesta nova legislació enriquirà i consolidarà encara més a aquestes empreses”.

Com a caramel, la reforma parla d’estendre les ajudes del Medicaid (sistema d’ajudes públiques als pobres subvencionades pels pressupostos del Govern Federal i els Estats). No obstant això, la primera mesura consisteix en drenar al sistema 40.000 milions de dòlars per dedicar-los a les “subvencions”.

Qual serà el seu assoliment real? La nova llei preveu cobrir a 32 milions de persones el 2014. És a dir, d’entrada 15 milions de treballadors (sense contar els “sense papers”) se veuran exclosos del pla i més de 100.000 moriran, segons les estimacions, per manca d’atenció mèdica abans d’arribar al 2014.

Però a més, com denuncien les organitzacions, tenir una prima d’assegurança no garanteix tenir assistència mèdica. Milions de treballadors i ciutadans nord-americans que tenen una assegurança no l’utilitzen perquè no estan en condicions de pagar les despeses mediques no cobertes per les primes. Al voltant d’un 30% d’aquestes despeses han de ser costejades per l’assegurat.

Segons dades oficials, les famílies amb pocs ingressos han de dedicar un 15% i un 18% dels seus ingressos a cobrir la pòlissa. Una família de 4 membres amb uns ingressos de 66.000 dòlars a l’any ha de pagar anualment 5.243 dòlars per la prima i altres 5.882 per les despeses mèdiques.

A més, la llei exclou de les primes “subvencionades” les despeses per avortament i prohibeix expressament als milions de treballadors “sense papers-“ fer-se amb una prima encara que puguin pagar-la, la qual cosa ha provocat la indignació en els col·lectius de feministes i immigrants que recolzaren a n’Obama.

Al dictat de les asseguradores. The New York Times desvetllà que el president Obama se reuní en secret, fa devers un any, amb els representants de la “indústria de la salut” per assegurar-los que en cap cas el projecte de llei contemplaria la opció pública. La Casa Blanca no ha desmentit aquest fet.

Davant aquesta estafa tan gran, nombrosos sindicalistes comencen a plantejar-se seriosament la necessitat de trencar amb el Partit Demòcrata i lluitar per aixecar un Partit Obrer que representi genuïnament els interessos del mon del treball front a les maniobres dels dos grans partits que treballen pels capitalistes.

   

Retorn a la pàgina principal