PERE FELIP
I BUADES
Qui comanda aquí?
PERE FELIP I BUADES
Des de temps immemorials l’activitat política ha estat vinculada a l’exercici del poder. Totes les organitzacions, partits i coalicions cerquen aconseguir i exercir el poder polític per tal d’implantar les seves idees.
Marx avançà que això està present, i de quina manera, en la lluita de classes. La classe obrera cerca emancipar-se de la burgesia aconseguint el poder com a classe. No hi ha mitges tintes... el poder el te una classe o l’altre.
Però encara que fins i tot puc apreciar moltes versions sobre el paper del poder en la política, moltes interessades, és clar, trobo una unanimitat estranya sobre allò que està passant ara al món. Sobretot a la Unió Europea. I també a l’Estat espanyol.
La Unió Europea, que ha eliminat bona part de l’autoritat econòmica i legislativa dels països que la conformen, acaba de donar una altre passa. Amb l’excusa de la crisi i amb el fi d’aplicar un pla d’ajustament decidit a esquenes del poble grec, el seu govern i les seves institucions, acaben de fer de Grècia una espècia de protectorat que ha de passar un examen per demostrar que és capaç de posar les tisores als drets dels seus ciutadans si vol seguir pertanyent al “prestigiós” grup de l’euro i de la Unió Europea. No hi ha tan sols diner a canvi com feia el Fons Monetari Internacional en una sort de xantatge. El govern grec ha de demostrar que és capàç de mostrar el seu menyspreu a la democràcia i als seus ciutadans. No hi ha discussió. No hi ha altres mesures a prendre. Cal seguir fent despeses en guerres, cal seguir ajudant als bancs, privatitzant empreses i posant-ho tot al servei dels especuladors. Dona pena veure en Zapatero pregant als especuladors que se portin millor i deixin d’especular contra el deute espanyol... Amb les ajudes que els ha donat. Qui l’obliga? Per que no governa per la majoria? Per que se sotmet?
Però a més, cal donar exemple. Per que Espanya, Portugal, Itàlia aprenguin. Que queda de la sobirania de les nacions? Qui exerceix el poder polític realment? Per que serveixen les eleccions?
Hi ha en joc qualque cosa més que el nostre salari, les nostres pensions o les nostres condicions de feina.
Els que tracten de donar llissons a Cuba o a Veneçuela de democràcia sense empegueir-se, pretenen que ens sotmetem a n’aquesta sort de protectorat.
Però els treballadors, els ciutadans no semblen estar d’acord. Una vaga general, després d’una sèrie d’imporants vagues parcials, ha paralitzat Grècia el passat 24 de febrer. Els manifestants han cremat la bandera de la Unió Europea i han cridat consignes contra la burocràcia de Brussel·les.
Hi ha mobilitzacions a Portugal, en sectorials europees de l’automòbil ... I aquí les mobilitzacions contra l’augment de l’edat de jubilació han estat molt importants malgrat la desgana amb que s’han preparat. “Mobilització de guant blanc” titulava El País, que apuntava cap a un principi d’acord que permetés suavitzar la proposta del govern en el Pacte de Toledo a canvi de cedir en altres punts importants de la reforma.
I aquí donam amb la clau. La posició dels dirigents sindicals. Dels representants dels partits d’esquerra. És possible defensar les pensions, els salaris i les condicions de treball sotmetent-se a la Unió Europea i al poder financer? Després de la que han envitricollat els anomenat mercats financers, ¿permetrem que segueixin un sol dia més enfonsant les economies, les condicions de vida, els drets, les nacions?
Cal rebutjar el Pacte d’Estabilitat. Cal exigir un pla d’emergència a favor dels treballadors, prohibir els acomiadaments, que defensi les pensions, la sanitat i l’ensenyança i que posi fre a especuladors i lladres nacionalitzant el sector financer.
