Pere Sampol s'acomiada negant-se a fer autocrítica sobre el seu fracàs al capdavant del PSM
Reproduït de Avui
Pere Sampol esgota els darrers dies com a senador de designació autonòmica per les Illes Balears. Ha estat el primer i únic representant nacionalista de l'arxipèlag a Madrid. Veu de referència del nacionalisme illenc, no oculta la seva decepció pel refredament de les relacions polítiques amb Catalunya.
Com us heu sentit sent el primer, i fins ara únic, representant nacionalista de Balears a les Corts de l'Estat?
Primer de tot, amb la satisfacció d'haver complert la meva única promesa quan vaig accedir al càrrec, perquè no vaig garantir resultats, però sí que es parlaria de Balears: i se n'ha parlat. La meva altra conclusió és que Espanya no té remei, que el PP i el PSOE es mouen en uns paràmetres polítics que fan inviable una reforma profunda de l'Estat espanyol.
¿El desconeixement de la realitat de les Illes a Madrid és tan gran com sembla des d'aquí?
Ningú ja no pot al·legar ignorància. Després de dotzenes de propostes i intervencions explicatives, saben molt bé que les Illes Balears són un país amb greus problemes econòmics, socials i culturals, com cap altre de tot l'Estat.
¿I el resultat seria més efectiu amb una representació nacionalista institucional més nombrosa?
Amb un únic diputat al Congrés ja canviaria dràsticament la situació de Balears.
Per què a les Illes el nacionalisme té més espai i ressò al carrer que no pas a les institucions?
Em trob diàriament amb gent que em diu que no està d'acord amb les meves idees però em dóna l'enhorabona per la feina que faig al Senat. Jo els responc que la meva feina són les meves idees. Aquest és el problema. Hi ha una gran presa de consciència sobre el maltractament que pateixen Balears, però no té traducció electoral. Per mi, això és una manca de cultura política.
O que els partits nacionalistes no han sabut canalitzar aquest sentiment.
Naturalment que hi ha errors propis, però també hem d'analitzar quins són els mitjans de comunicació que influeixen en la determinació del vot. Aquí, la majoria de gent s'informa per mitjans que afavoreixen el bipartidisme.
La candidatura conjunta a les passades eleccions generals, de la qual vau ser cap de llista al Congrés, va ser un fracàs. ¿N'atribueix la culpa a aquests mitjans de comunicació?
És que allò va ser un intent d'opa hostil d'Esquerra contra el PSM. Una estratègia a la qual també es va afegir Unió Mallorquina [UM]. No ens va quedar més remei que participar-hi, però realment ningú no creia en aquest projecte.
Així, ¿creu que Esquerra no ha respectat prou el PSM en la seva arribada a les Illes Balears?
Amb el temps que ha passat, a hores d'ara ja podem dir sense por a equivocar-nos que Esquerra no ha fet política a Balears per sumar a la causa del nacionalisme. Només ha volgut ocupar l'espai del PSM. I sense el PSM no hi ha nacionalisme a Balears. I ho repetiré: sense el PSM no hi ha nacionalisme a Balears. Esquerra no ha entès això.
És per això que el PSM ha endurit el seu discurs respecte la política que es fa al Principat envers les Illes?
Nosaltres no hem canviat, és que els nacionalistes de Balears ens hem quedat sense referents a Catalunya. Jo no puc entendre que un govern com el del tripartit permeti que a Balears es deixi de veure TV3, perquè vol dir que tenen un desconeixement molt profund del que significa TV3 aquí. La recepció de Televisió de Catalunya a les Illes va ser un projecte popular que s'aconseguí gràcies a les aportacions de milers de persones, que ara se senten traïdes. Tampoc no entenc que Esquerra vetàs el PSM per participar a les darreres elecciones europees, o que CiU hagi apostat en els darrers temps per una aliança amb Unió Mallorquina, que ara veiem en la situació en què es troba.
S'ha de dir que les aliances del PSM també han estat una mica confuses.
La Convergència amb què nosaltres vam pactar l'any 1994 per anar a les europees té poc a veure amb la d'ara. La nostra aposta pel Bloc el 2007 pretenia crear, a llarg termini, una formació sòlida d'esquerres, nacionalista i ecologista, on la presa de decisions estigués únicament a Balears. Es va aconseguir l'objectiu que el PP no obtingués la majoria absoluta.
El PSIB-PSOE no té gaires dificultats per assumir els postulats del PSM.
El PSM aconseguí uns grans resultats el 1991 i el 1995. Aleshores el PSIB, però també fins i tot el PP balear, feren gestos per captar el vot nacionalista, perquè el PSM els estava llevant representació institucional i el govern a molts municipis. Però va ser una actitud conjuntural. Avui els polítics del PSIB parlen més en castellà que en català.
Què hi passa, a Unió Mallorquina?
Que en els darrers anys ha funcionat més com una societat limitada que com a un partit polític. Ara té l'oportunitat d'emprendre una veritable regeneració, però no sé si aquesta també serà la intenció dels seus líders actuals.