MIQUEL
LÓPEZ I CRESPÍ, escriptor
L’Antifeixisme a Mallorca. XVI Llibre
(Les lluites del segle XX)
Els atacs contra el PSM i el nacionalisme d'esquerres a les Illes en els anys 70 (I)
Per Miquel López Crespí, escriptor
S'acostava el moment decisiu de l’aprovació o el rebuig de la Constitució que havia estat pactada d’esquena del poble
S’acostava el moment decisiu de l’aprovació o el rebuig de la Constitució que havia estat pactada d’esquena del poble. La posició a favor de l’abstenció activa va sortir publicada a la pàgina dotze del número set de Mallorca Socialista i deia, entre altres moltes matisacions: "És ANTIDEMOCRÀTIC el que es constitucionalitzi el sistema capitalista com a sistema socio-econòmic de l'Estat (marginant, per tant, a tots aquells que desitgen una transformació autèntica i profunda de la societat en un sentit de major justícia i igualtat) i d’aquí que sigui ANTIDEMOCRÀTIC que la Constitució no prevegi una estructuració de l'Estat d’acord amb el lliure joc de les voluntats dels diferents pobles que el composen.
Aquesta Constitució ha d’esser, per tant, considerada com a ANTISOCIALISTA I ANTINACIONALISTA".
Els servils del sistema aprofitaren per a blasmar contra el nacionalisme mallorquí sense aturar. Aleshores el PSM(PSI) estava molt debilitat, perquè molts dels seus dirigents i fundadors s’havien passat al partit que prometia més poltrones institucionals (el PSOE) en aquells moments. La consigna era silenciar, fer callar, destruir tots els partits de l’esquerra revolucionària. I el PSM entrava de ple dins aquesta qualificació.
Una nota del diari Baleares (27 octubre 1978), demostrava la desesperació per la presa de posició del PSM i pel reforçament que significa el procés d’unitat amb un sector majoritari d'OEC: "Darrerament el PSM, molt més conegut com PSI, ha adoptat postures més aviat antipolítiques, que per la seva perillosa inconseqüència poden hipotecar per sempre més la trajectòria d’aquest collectiu dit nacionalista i socialista. I és que de l’originari i frustrat PSI no en queda ni la llavor ideològica. Enrere, molt enfora, quedà aquell projecte de partit autonomista ampli, progressista que arreplegava gent valuosa com Francesc Obrador, Celestí Alomar, Pep del Hoyo, Enric Irueste, Pere Ríos, Tarabini, Jesús Pérez, Maria Bonnín, Climent Picornell, Guiem Soler, Antoni Campins, Miquel Barceló, Niní Quetgles, Tomeu Rosselló, Àngel Muerza, Margalida Aguiló, Rita Lliteras... per citar únicament els més coneguts i dels que ni un han quedat en aquest vaixell sense nord o timó". I continuava: "Ara aquell partit s’ha decantat del seu angle de l’espectre i precisament envers una opció radicalitzada i pancatalanista que intentà omplir el PSAN i sols trobà l’adhesió de mitja dotzena de persones". Finalment mostrava el llautó de qui li pagava consells tan "interessats": "Després de tot, havent rebutjat l’oferta unitària del PSOE i donant acollida a un grapat de marxistes-leninistes radicals és esser un còctel no païdor".
La nota, en atacar la unitat del nacionalisme marxista mallorquí, coincidia amb el franquisme reciclat d'UCD fent el joc al centralisme de sempre. Vegeu què escrivia Juan Barceló Company (que es definia com a "centrista") en l’article "El drama del nacionalismo radical" (Baleares 7-XI-78): "No nos pretendemos erigir en dogmáticos defensores de la 'pureza nacionalista' ya que caeríamos en los mismos errores que criticamos. El PSM-PSI y sus colegas, compañeros de viaje y coalición de OEC, MCI y PCE(I) tienen el futuro cerrado o quien dice, traduciendo un dicho mallorquín 'la cabeza atada con longanizas'. (?) No. Por ahí no". L'articulista finia l'endemesa pontificant: "El nacionalismo radical está en trance de sucumbir a causa de sus propios errores. Como un pez que se muerde la cola, hundido en un cesto sin futuro, lleno de contradicciones, radicalismo...".
L'histerisme dels reaccionaris anava en augment a mesura que el procés unitari dels nacionalistes mallorquins s’accentuava i consolidava. Demostració del que estam dient és el nou article (?) que, seguint la línia iniciada pel col·laborador de Baleares, escriu novament el "centrista" Juan Barceló atacant el PSM (PSI). El nou treball (!) porta per títol Quiénes son los sucursalistas y provincianos, i inclou fragments que demostren ben a les clares les ganes esbojarrades d’atacar i fer mal al naixent nacionalisme d’esquerres mallorquí. Vegeu-ne un exemple: "No son socialdemócratas [el PSM], se dicen socialistas pero están a la izquierda del comunismo vigente y se unen con marxistas revolucionarios salidos por la izquierda de un partido maoista, no son estalinistas, tampoco eurocomunistas, ni comunistas, ni trotskistas, ni pro-chinos, ni libertarios, ni anarquistas, ni situacionistas, ni liberales, ni ácratas".
Aquest era l’ambient en contra del PSM que es respirava en aquells anys. Mallorca Socialista, que provava de combatre les campanyes d’intoxicació ens obrí les portes per a explicar al poble mallorquí la història del procés unitari que començava entre el PSM (PSI) i la majoria de l'OEC.
En el mateix número set del qual parlàvem al començament del capítol, hi havia la següent entrevista, explicativa del procés encetat, amb el company Jaume Obrador -responsable de barris de l'Organització d'Esquerra Comunista (OEC) i jo mateix.
Campanya eleccions 1979
Jaume Obrador i Miquel López Crespí: Per l’alliberament nacional i de classe
"Mallorca Socialista creu que és obvi, en aquestes altures [del procés unitari] una presentació de dos homes com en M. López Crespí i en Jaume Obrador. El primer d’ells és conegut de sobra pels seus articles a Última Hora, Diario de Mallorca o a Baleares, els seus llibres de narracions, teatre, etc., i el que potser sigui més important, la seva tasca compromesa en la defensa del nostre poble i la classe obrera d’ençà els anys seixanta, quan a la nostra terra tants de flamants "demòcrates" i "socialistes" de darrera onada encara mantenien estretes relacions amb el règim anterior i no se’ls havia acudit esser d’esquerres.
'Quant a en Jaume Obrador la seva feina constant als barris de Ciutat -especialment a Son Cladera-, la tasca de construcció de les Associacions de Veïnats, a la Coordinadora d'Urbanisme, a la de Sanitat, motor i impulsor de les festes populars als barris, de la vida associativa del poble mallorquí [...].
'Potser en Jaume Obrador és un dels homes que més saben per la seva pràctica quotidiana que el socialisme pel que lluitam es construeix diàriament des de la base o no és tal socialisme.
'Actualment, tant en M. López Crespí com en Jaume Obrador pertanyen al Col lectiu que, format per les agrupacions escindides d'OEC i nombrosos independents, està en procés de convergència amb el nostre partit. Procés que després de l’elaboració conjunta de diverses ponències sobre el tipus de socialisme a construir, tipus de partit, nacionalisme, pagesia, marginats, dona, ensenyament, etc, etc, finirà en el IV Congrés del partit a celebrar el proper desembre.
'Demanam doncs als dos companys esmentats:
'Mallorca Socialista: En primer lloc... ¿podríeu fer una petita explicació de com ha estat el procés pel qual totes aquestes agrupacions d'OEC-MC (barris, Manacor, Inca, Sta. Maria, Premsa, Organització, Pagesos, Banca, Sindical, etc) heu entrat en convergència amb el PSM-PSI?
'Miquel López Crespí: Cal tenir en compte, en primer lloc, que nosaltres representàvem a l’interior del partit dues tendències ben clares. Una era el nacionalisme conseqüent i l'altra la defensa d’una clara política de classe que lluita contra un concepte stalinista de partit (el partit com a element que substitueix a la classe obrera i al poble en la construcció del socialisme).
'D’ençà mitjans de 1977 -quan encara la direcció central d'OEC no ho tenia clar- a Mallorca ens varem definir pels Països Catalans com a marc futur de la nostra nacionalitat històrica. Igualment impulsàrem el canvi de nom de l’organització (de OICE a OEC), defensàrem al II Congrés el dret de les nacionalitats i pobles oprimits pel centralisme a l’autodeterminació, etc.
'Jaume Obrador: L’altre problema que ens ha duit a l’exclusió d'OEC per ordres de Madrid va esser la nostra posició quant al tipus de socialisme a construir. Nosaltres sempre havíem entès -i entenem- la construcció del socialisme com un procés sorgit des de la base de la classe obrera i el poble i que es va concretant a través de la consolidació de les autoorganitzacions obreres i populars.
'Aquest tipus de socialisme de base és completament oposat a la concepció burocràtica d'OEC i MC en l’actualitat, que creuen en el protagonisme del partit per damunt del poble i de les seves lluites i experiències.
'Nosaltres pensam que aquesta concepció messiànica i cristiana del Partit com a element "salvador" i posseïdor de "la veritat" absoluta tan sols pot portar a les experiències tipus Rússia o Xina on ha estat realment una capa burocràtica d'"entesos" els que han substituït el protagonisme del poble en la construcció del socialisme.
'Mallorca Socialista: Aclarit aquest punt, ¿podríeu concretar un poc més el resultat de la vostra reflexió política després de les dificultats que vareu tenir?
'Mallorca Socialista: Aclarit aquest punt, ¿podríeu concretar un poc més el resultat de la vostra reflexió política després de les dificultats que vareu tenir?
'Miquel López Crespí: Aquesta reflexió quant al nacionalisme tacticista i al "socialisme" substituista del poble d'OEC-MC ens va portar a un aprofundiment sobre la situació política actual, tant a nivell de les Illes Balears i Pitiüses, com a nivell de l'Estat espanyol i internacional.
'Varem veure i analitzar el carreró sense sortida actual promocionat pels partits obrers majoritaris (PCE-PSOE) que amb les seves actituds sucursalistes i claudicants amb la dreta -acceptació constant d’una política de compromís amb UCD- han duit tant al Pacte social de la Moncloa (i els nous que es preparen), com a la limitació de les autonomies i darrerament a una constitució centralista, monàrquica i capitalista que no representa el resultat de les lluites històriques de la classe obrera de l'estat ni dels pobles de les nacionalitats oprimides.
'Jaume Obrador: La nostra pràctica militant i la nostra pròpia experiència política ens va anar confirmant que aquestes organitzacions que es reclamen constantment de l'"única veritat" no servien per a desenvolupar la consciència nacionalista i socialista del nostre poble. El seu accentuat ideologisme i dogmatisme, la seva mateixa estructura interna de partit -còpia mecànica dels partits de la III Internacional stalinista- els incapacita constantment per afrontar creativa i revolucionàriament tant les realitats nacionals com els canvis soferts per la societat actual.
'Miquel López Crespí: Aquesta profunda reflexió política -que no va esser possible desenvolupar a l’interior del nostre partit- ens va anar afirmant en la idea de que en la situació política concreta de les Illes (i per extensió dins la resta dels Països Catalans) urgia la concreció d’un ample i públic debat sobre el tipus de partit revolucionari necessari en aquests moments i que nosaltres -tenint en compte la debilitat de l’esquerra a les Illes- valoràvem hauria d’esser un seriós treball a partir de la gent conscient d'OEC-MC, tots els independents d’esquerra que avui no militen a cap partit perquè no veuen una alternativa coherent i conseqüent amb la nostra realitat i el col lectiu del PSM-PSI.
'Jaume Obrador: A partir d’aquests plantejaments varem provar d’impulsar un seriós i democràtic debat a l’interior del nostre partit a fi d’anar contrastant opinions i alternatives davant la situació política actual.
'Miquel López Crespí: Com els esdeveniments han demostrat sobradament aquest debat democràtic no ha estat possible a l’interior d'OEC-MC.
'Mallorca Socialista: [...] ¿Realment creis que hi pot haver antagonisme entre l'alliberament nacional i l'alliberament de classe?
'Mallorca Socialista: [...] ¿Realment creis que hi pot haver antagonisme entre l'alliberament nacional i l’alliberament de classe?
'Miquel López Crespí: Aquests són problemes i infundis de la gent que sols entén el nacionalisme com a tàctica, no com a estratègia conseqüent. Aquests sectors que presenten una possible contradicció entre defensa de les nacionalitats i unitat de la classe obrera presenten certes coincidències i criteris amb la dreta i les seves especulacions i manipulacions.
'Aclarint la qüestió: Carles Marx i Frederic Engels en el seu Manifest Comunista escriuen: `Els treballadors no tenen pàtria. Mai no se’ls pot llevar el que no tenen. Això no obstant, la mira immediata del proletariat és la conquesta del poder polític, la seva exaltació a classe nacional, a nació. És evident que també en ell resideix un sentit nacional, encara que tal sentit no coincideixi ni de bon tros amb el de la burgesia".
'Les sucursals del marxisme-stalinisme per oblidar coses de Marx, obliden també allò de: "Per la seva forma encara que no pel seu contingut, la campanya del proletariat contra la burgesia comença essent nacional. És lògic que el proletariat de cada país ajusti abans que res els comptes amb la seva pròpia burgesia".
'Jaume Obrador: Continuant amb el que diu en Miquel, jo diria que la classe obrera i el poble treballador d’una nació oprimida no tenen opció a participar per a res del poder polític i no hi participaran en el futur si no prenen part en el govern del seu propi país construint els fonaments del seu propi poder: el poder dels treballadors. [...]
'Miquel López Crespí: A més a més, som a l’etapa superior del capitalisme: l'imperialisme. Aquesta etapa és caracteritzada pel domini dels capital de les multinacionals. Alliberant les nacionalitats oprimides, afeblim aquest capitalisme, i, en lloc de dividir la classe obrera, dividim els monopolis afeblint el capitalisme.
'Mallorca Socialista: Concluïnt aquesta conversa que creim haurà servit per a clarificar molts de punts confosos, ¿vosaltres no hi veis cap mena d’entrebanc entre esser conseqüentment nacionalistes i lluitar fermament per la unitat i la solidaritat de la classe obrera?
'Jaume Obrador: Una cosa va completament lligada amb l’altra. Parlam d’alliberament nacional i de classe. Ambdues coses són indestriables. La construcció del socialisme tant a nivell de la nostra nacionalitat com a la resta de l'Estat espanyol no és sinó un aspecte de la construcció del socialisme a nivell mundial.
'Cal tenir present en tot moment que avui, degut a la internacionalització del capital i a la presència dels imperialismes rus i nord-americà, la lluita de classes es desenvolupa també en un marc internacional, i aquest marc també ens condiciona fortament.
|
|
