Joaquim Pugnau Vidal
Per què no em puc sentir català a casa meva?
A grans trets per moltes raons: Em cal tenir un document d’identificació que per la força de les armes em fan ésser espanyol. Perquè no em volen entendre amb la meva llengua històricament unilingüe a Catalunya. Perquè no se’m respecta el fet diferencial al qual democràticament hi tinc tot el dret. Perquè em sento traït, burlat i espoliat pels colonitzadors espanyols. Perquè he confiat en els meus i m’han decebut. Perquè som un poble de covards i hipòcrites. Perquè convertim el super-individualisme negatiu en un egocentrisme estúpid. Perquè alguns vendrien el seu germà per la puta pela. Perquè d’altres van amb el lliri a la mà i no escarmenten mai per caps de burro. Perquè tothom se’ns pixa a la butxaca. Perquè tenim uns alcaldes de merda. Perquè som un poble de ganduls i de sapastres. Perquè Catalunya està governada per la mediocritat com a tot arreu. Perquè em sento conquerit i estafat. Perquè no m’entenen i no em volen entendre. Perquè fem una consulta independentista i uns il·luminats deixen votar als immigrants. Perquè els catalans ens hem convertit en un gueto a casa nostra com demostra la consulta popular independentista que arribem tot just al 20% - això, desgraciadament, és el que queda de Catalunya: un 20%-. Per això no em sento català a casa meva. Alguns, molt pocs, som allò que no podem ésser i que no ens deixen ésser. Fem al·lèrgia a Espanya, a Europa i al món.
L’objectiu és esborrar-nos del mapa i ho estan aconseguint. Ara, amb l’actitud de Zapatero i d’altres, que no té qualificatiu, tanmateix sembla que provoquin una revolució per fer desaparèixer els pocs catalans de pedra picada que queden.
Podríem parlar del terrorisme d’estat, oi? O del cavall de Troia per exemple, o de la immigració franquista i de l’altra. Així ha quedat Catalunya: amb un 20% d’un engreixat cens electoral en el qual hi ha de tot menys del que toca.
Joaquim Pugnau Vidal. Membre de la Plataforma Independentista del 25A.
