Tenim una oportunitat històrica
Sense una ERC forta, al govern o a l’oposició, s’ha acabat tot: l’horitzó de sobirania plena i la justícia social catalana. Tornarem als panxacontents de sempre, es diguin PSC o CIU, del anys 80 i 90 del segle passat i a més , amb l’afegitó que podem tenir un problema gran amb els neofranquistes lingüícides i neolerouxistes. Volen anorrear per sempre la nostra llengua pròpia. A més, econòmicament, mai superaríem la crisi econòmica estructural. Sense la llengua catalana els catalans esdevenim pàries. Encara aquests neofranquistes, regionalistes , federalistes i noelerrouxistes ens faran cantar el cara al sol . Ja n’hi ha prou de manipulacions .
Catalans reflexioneu. Tenim una oportunitat històrica d’arribar, amb fermesa i sentit comú, a la sobirania plena ; però les presses ho poden engegar tot a dida. Cal treballar intensament, el front interior i l’exterior . Penseu que sense un horitzó clar, amb un full de ruta nítid, amb cohesió social i justícia social de debò, no hi ha res a fer .S’han comès molts errors en el passat; però , desgraciadament, no teníem la vida blindada . A més, es governava amb coalició. De tota manera, ara s’està fent autocrítica de debò i s’està girant políticament, s’està rectificant perquè el peix al cove ha mort definitivament .
Ara i aquí cal sobirania plena, independència ( amb tots els ets i uts ), però de tots i per a tots, i amb grans dosis de cohesió social i equilibri territorial. Només així podrem avançar de debò. Lluitar contra la gran síndrome d'Estocolm que pateix , d’una forma transversal, gran part del poble català i esdevenir de debò, amb pedagogia i determinació, un nou estat europeu - normal i normalitzat - dintre de la Unió Europea .
Josep M. Loste i Romero