Joan Lladonet
Per què a les Illes Balears i a Espanya pot guanyar el PP?
JOAN LLADONET
Les eleccions, estic parlant de les properes eleccions. Així com la caverna mediàtica fa una feina excel·lent per augmentar l’independentisme al Principat i el desig i tolerància dels espanyols perquè Catalunya es pugui separar d’Espanya, també fa una feina excel·lent per a fer votants del PP o per a tenir-los actius contra tot govern que no faci olor de conservadorisme. Com que a Espanya no es pot entendre la manera com ha governat el president Zapatero, que no ho podia fer pitjor, els carronyaires de la paraula l’acusen dient que té 600 assessors, cosa que és difícil de creure. Si en té tants i ho fan tan malament, n’hauria d’acomiadar 597 com a mínim, però el que sembla impossible és que molta gent treballadora i de la classe mitjana i mitjana baixa estigui disposada a votar el PP de Rajoy, perquè no són capaços de veure, que cas que governàs el PP, les mesures serien pitjors per als treballadors i les treballadores. Basta veure què fa l’italià Berlusconi, el dretà amic d’Aznar.
L’afirmació anterior la demostraré amb uns exemples ocorreguts a les Illes Balears i que podrien passar a qualsevol part de l’Estat espanyol. Resulta que els sindicats STEI-i, CCOO, UGT, CSI-F i ANPE varen convocar una vaga dels treballadors i treballadores de la funció pública per al 8 de juny, per a protestar per les mesures del partit en el poder de rebaixar els sous dels funcionaris, que en els darrers anys havien perdut poder adquisitiu; de congelar el sou dels jubilats i de fer perdre el xec nadó a les futures mares, a més d’altres pèrdues de l’estat del benestar. És inconcebible que un partit que es diu socialista i obrer planifiqui aquestes mesures.
Un exemple del qual us he parlat va ocórrer en una escola qualsevol, un CEIP o un IES, on hi treballen entre 30 i 50 persones. Des que el Govern central i el de la Comunitat havien anunciat que retallarien el sou del professorat, tot havien estat queixes i flastomies contra el govern i contra el partit principal o únic que li havia donat suport, el PSOE. Molts expressaven que en les properes eleccions votarien el Partit Popular, creient que aquests no serien capaços de fer aquesta retallada. Més si els propis manaies del partit aprofiten totes les ocasions per afirmar a tots els fòrums on poden fer-ho que ells això no ho farien. En aquest centre, en acostar-se el dia de la vaga es va demanar pels passadissos i en el claustre per la gent que estava disposada a fer-ne, i resulta que només trobaren una sola persona que la volgués fer. La resta s’havia passat més d’una setmana criticant el govern i quan va ser hora d’acudir, d’esser solidari i de manifestar la queixa es disposaren a no fer vaga i que fossin els altres que els traguessin les castanyes del foc. A més, per justificar-se i superar la seva covardia i afany de diners (per a no perdre els del dia de vaga), asseguraren que tota la culpa era dels sindicats, quan aquests són els que intenten solucionar la papereta. Alguns encara varen intentar dissuadir la persona que ho tenia clar quin havia de ser el seu comportament. Al final varen fer vaga 4 o 5 persones del centre.
