Joan Lladonet

  

JOAN LLADONET

Els dirigents del PP, com si es tractàs d’una secta, segueixen disciplinadament les consignes que sorgeixen de Madrid, i segurament del cervell central de les idees que és la FAES. La consigna de fa un parell d’anys, i que de cada dia es renova amb més fervor, és la d’aconseguir una Espanya una, gran i lliure, com la que els va quedar en perdre les darreres colònies ultramarines. I han d’atacar com l’avantguarda de qualsevol exèrcit, saben que l’arma més poderosa que tenen les nacions que formen l’Estat espanyol és la seva llengua. Per tant, les han d’atacar fins a exterminar-les (i eliminar el fet que siguin nacions damunt el paper com volen fer ara a l’Estatut), però n’han après, com que saben que perseguir llengües de manera oficial i amb la cara descoberta és cosa de borbons dels segles XVIII i XIX o de Francos i dictadors del segle XX, volen fer-ho “a la democràtica”, és a dir, enganant a part, si pot ser a la majoria, de la gent, i han ideat la manera de fer-ho, que és posar-se en el lloc de les víctimes i fer com si la llengua castellana, la llengua dominant, la llengua que imposen i s’imposa fos la víctima, i que els defensors de les llengües minoritàries fossin els dictadors que volen imposar aquelles llengües sobre la bona, l’única, la magnífica, la dels cents de milions de parlants.

Al País Basc no els preocupa massa la llengua, perquè és minoritari el seu ús, encara que desmuntaran tota la feina feta durant els anys de Govern nacionalista. A Galícia, seguint la tàctica expressada més amunt, deroguen el decret d’ensenyament del gallec vigent i en fan un de nou (ja s’han menjat l’idioma portuguès, per allò que no se’n vagin amb Portugal, i també el galaigo-portuguès, perquè no fos cas que perdés el galaico, i l’han deixat en gallec, per a més endavant convertir-lo en dialecte del gran castellà). En aquest decret deixen que els pares puguin triar l’idioma de l’ensenyament, amb la qual cosa creen ràpidament la separació entre la població, de cap manera la integració. Això és una conseqüència de la ràbia que tenen al sistema de la conjunció lingüística que s’aplica al Principat, i que se n’han adonat que és l’única manera de salvar l’idioma territorial i propi. Segons el president de la Xunta, Feijóo, el nou decret pretén establir un equilibri entre el gallec i el castellà, paper de víctima, diuen que ara està desequilibrat a favor del gallec, i això sabem que és una gran mentida, però ells segueixen la seva tàctica “democràtica”.

Són les mateixes consignes que seguia el PP a les Illes abans d’aquesta legislatura. Per tant, també hi inclouen el trilingüisme. Afirmen que “la intenció és que les matèries escolars s’imparteixin en quantitats d’un terç en gallec, un terç en castellà i un terç en anglès o una altra llengua estrangera i que els pares puguin triar el predomini d’una sobre l’altra.” Aquest final vol dir reduir el gallec a assignatura per ensenyar-lo. I sabeu què diuen aquestes persones que usen la tàctica d’actuar d’aquesta manera perquè afirmen que són víctimes dels nacionalistes? Doncs, diuen que l’objectiu final és acabar amb el monolingüisme. Com si el gallec o el català ja fossin monolingües en els territoris respectius. Diuen que “passam d’un decret en el qual s’imposava als infants la llengua amb què havien de parlar a classe a un decret en el qual se’ls dóna llibertat”. És una simbiosi total del paper de víctima i de la mentida. No se sap on acaba un ni on comença l’altra. He fet classes en català i sempre he tengut alumnes que parlaven en castellà i només he exigit que em parlassin en català quan els avaluava d’expressió oral. De la resta del temps només rebien recomanacions per part meva perquè el practicassin. I això és el que passa a la majoria de classes. Les úniques prohibicions són les que han fet “ells” en temps de repressió quan es prohibia i es castigava els que no parlassin en castellà.

A València sabem que tenen el valencià (català) ben estabornit. Si no fos per molta de gent que coneix clarament la seva història i la seva identitat, ja se l’haurien carregada, la llengua, com quasi ja han fet devers Alacant.

Com si d’un clon es tractàs el president del grup municipal del PP de l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha impugnat el Reglament d’Usos Lingüístics que aprovaren els altres partits durant el mes de novembre. Ha presentat un projecte alternatiu on es defensa la llibertat i el reconeixement del bilingüisme, perquè el castellà no sigui exclòs de l’Ajuntament. És el paper calcat i seguidor de la consigna esmentada amb els ulls clucs i l’enteniment rovellat.

 

 

Retorn a la pàgina principal