CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR
Molta de gent mantenim
CLIMENT GARAU I SALVÀ
Oh! Poble que vas pagant,
Es sou a n’els majorals,
Resulta que n’hi ha tants,
Ses arques van esgotant.
Bona vida es van donant
Amb bona paga que cobren,
S’aferren allà on poden
No deixen res descuidat.
Els projectes que mouran
Pujaran a molt milions,
Escuraran els racons,
D’aquells que cosa tendran.
Sa vista escamparan
Damunt sa propietat,
El negoci que ha aixecat,
A tots ells los singlaran.
Compassió ells no tendran
Com si fossin delinqüents
Sent ells persones solvents
Que molta feina faran.
Sa vida ells passaran,
Defensant s’economia,
Los faran una ferida
Que sa sang no estancaran.
Qui són aquests personatges
Que mala vida van dant?
Gent que van estudiant,
Per tenir molts avantatges.
Protegeixen els miracles
Per enganyar a sa gent,
Ells se giren com es vent
Mos conten moltes rondalles.
De joves estudiaren
Un títol aconseguir,
Com que no varen servir
A sa política entraren.
Amb ella es confiaren,
Esperant bon temps passar,
Sa bona paga cobrar,
Augmentar-la si ho trobaven.
Prescindint de l’ideal
Que en temps passat va usar,
Sa gent sa va aventurar
Sa vida acabà al penal.
Això fou un fet real
A molts de batles mataren.
Els qui càrrecs regentaren
Tengueren un trist final.
Avui ja hem oblidat,
Sa trista guerra espanyola,
Ara brilla s’aureola,
De progrés i llibertat.
El turisme mos ha dat,
Un impuls molt general,
ningú esperava el detall
a lo que hem arribat.
Degut a que hi ha diners
I ocasió de fer-ne
Partits varen fundar-se,
Avui ja n’hi ha de més.
Ells tots parlen de progrés,
I de fer reformes grosses,
Amb allò que ells se proposen,
Guanyaran molts de doblers.
És tan grossa aquesta guarda
Que noltros hem de pagar,
Un dia arribarà
A pagar més que no es guanya.
Si no s’aixeca s’alarma
Contra aquests empleats,
Els qui pagam apurats
Sa penúria serà llarga.
Ha entrat s’humanitat,
Dins aquesta democràcia,
Que aquell que roba i mata
De misser és defensat.
Demanant sa llibertat,
Li cercaran mil motius
De veritat tu ho dius,
Es matar ja no és pecat.
Perquè no és puguin
queixar
El lladre i l’assassí
Una presó es construí
Per tenir més benestar.
No res varen descuidar:
Piscines climatitzades,
Habitacions preparades,
Camps de futbol per jugar.
Sa gran obra va pagar
Tot aquell contribuent,
Que amb negoci i patent,
Molta suor aportà.
Aquell qui hotel muntà
O manejà molta terra,
A tots han mogut sa guerra,
No los deixen alenar.
I ara amb tants de partits,
Que se treuen ses braguetes,
Si no fas ses retxes dretes
En sentiràs de cruixits!
De cap no esperis profits
Tots ells encalcen el duro,
I sa gent dins gran apuro,
Troben agres es confits.
