CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR
Llibertat per a les dones
CLIMENT GARAU I SALVÀ
Quan Déu el món
va crear,
Hi va posar home i dona,
Aquella precisa hora,
Sa consigna los deixà:
Voltros vos heu d’ajudar,
En tot, aquí en la
Terra,
Emprau la pau, no la
guerra,
A ella heu de poblar.
Cap privilegi donà,
A s’home damunt sa dona,
Sa veritat se consona
Cada qual mèrit
tendrà.
I de fet l’heu
d’eixamplar
De Déu seguiu sa
consigna,
Varen seguit lo seu ritme,
Sa pau sempre va regnar.
Llavors de llarg temps
passar,
Se crearen noves lleis,
Formaren uns nous
consells,
Per unes normes crear,
I, privilegis donar
De s’home damunt sa
dona,
Va ser una cosa grossa
s’avantatge que es dità.
A sa dona l’han mirada,
Com un ser indiferent
S’home ha estat
s’element,
Que avantatge ha agafada.
Ell se llei sempre ha
dictada,
Anant en el seu favor,
Aquesta és sa lliçó
Que a tot arreu ha
emprada.
Ja fa mil anys que han
passat
Que s’escrigué sa
sentènci:
s’home te es privilegi,
dalt sa dona potestat.
Però el temps ha
arribat,
Amb idees canviades,
Elles són
capacitades
Per dirigit un Estat.
Sa dona visquè
privada
Per una llei cristiana,
Ella se veia obligada
A parir com Déu
manava.
Si qualcuna avortava
En qualque procediment,
Un càstig
impertinent,
A dins es foc se cremava.
Es Partit socialista,
Que mana dins sa nació,
A sa dona ha dat opció,
L’hi ha oberta sa porta,
L’ha deixada en
llibertat,
Ella te autoritat,
Quan voldrà, farà
sa posta.
Sa gent que n’és
retrograda,
I que vol sa esclavitud,
No la troba gens de gust,
A sa llei que s’ha
aprovada;
Ella ha estat censurada
De manera repugnant,
No l’accepten cristians,
Sa dreta l’ha
rebutjada.
Dona que tens dignitat,
Dotada de gran cultura,
Has de prendre sa mesura
De viure en llibertat.
Un camí nou has
trobat,
Amb el Partit Socialista;
Ell t’ha mostrada sa
pista,
Pots emprar lo teu mandat.
