CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR
Trossets de sa meva vida
CLIMENT GARAU I SALVÀ
Prest tendrè
noranta set anys,
He vistes moltes de coses,
Més de dolentes que
bones,
He passat moments
estranys.
He conegut vells tamanys
També els nous que
han vengut
A cada un d’ells els
jutj,
De tots ells en faig
balanç.
S’ordre dins nostra
nació,
És lo que és
més desitjat,
Viure amb tranquil·litat
A no res tenir temor.
Te dona satisfacció,
Quant a no res tu tens por
És per tu un gran
tresor
El viure sense temor.
Sa soca rama traurà,
Sa ramera per fer fruits,
I li donarà
impuls,
Per poder los madurar.
Lo mateix li passarà
A la nostra gran nació,
Si te bona direcció,
Aquí la pau
regnarà.
Amb sa guerra amb vaig
trobar,
Allà a dins
Barcelona,
Això no era el meu
compte,
Això que allà
em va passar.
Per tres dies hi vaig
anar,
I a Mallorca tornaria
Amb això
m’equivocaria,
Tres anys en guerra
lluitar.
Dotze duros me’n vaig
dur
Per tres dies estar allà
I se guerra començà,
No l’esperava ningú.
Era un moment insegur,
Per tot ses bales
xiulaven,
Rojos i negres lluitaven,
Anaven de tu per tu.
Els doblers vaig acabar,
Que de Mallorca duria,
Sense duros ni família,
Que me pogués
ajudar.
Ben perdut me vaig trobar
Cercant la salvació,
Sols trobí un
companyó
Que me va orientar.
A Pedralves has d’anar,
Que recluten molta gent,
Allà formen
regiment,
Per una tropa formar.
Allà em vaig
encaminar
Per veure lo que hi havia,
Una grossa algarabia
Allà jo m’hi vaig
trobar.
En Durruti allà hi
havia,
Com a cap ell figurava,
A ell jo me presentava,
Es nom me demanaria.
La gent anava i venia,
Els qui estaven allistats
Estaven assabentats,
De tot allò que hi
havia.
L’endemà tots a
la cita
En Durruti me digué:
Demà t’has de
presentar,
En la tropa has de formar.
Que llista jo passaré.
A n’això jo li
vaig dir
Que família no
tenia,
De cap duro disponia,
No me’n puc anar d’aquí.
Amb això ordres
donà,
A sa gent de sa cantina,
Un plat de calent duria
Panet per acompanyar.
Matalasset me lliurà
I manta per tapar-me,
Vaig poder consolar-me
Sa fam me va espassar.
A les nou del dematí,
Tot Pedralbes quedà
ple,
Ho va ser de bondevé
sa gent que va acudir.
Amb un diferent vestir,
Anavem els milicians,
Molts d’ells anaven
cantant,
Com si fos festa estar-hi.
En Durruti feu formar
Aquella molta de gent,
Amb una veu molt potent,
Digué: a mi m’he
d’escoltar,
El consell que vos darà
Vos ha d’entrar dins el
cor
Lo que aquí vos
diré jo
Cap moment heu d’oblidar.
No conec sa procedència
Dels molts que aquí
formau,
Però se que tots
pensau,
Oferir gran resistència.
Amb vostra benevolència
I un molt bon compliment,
Sa Divisió en tot
moment,
Honrarà seva
presència.
Sa honra demostrareu
Se pot dir en tot moment,
Respectau la noble gent
Pels llocs per on
passareu.
Cap dona violareu,
Ni cap gallina robar,
Tots aquells que pecareu
Sota les bales caureu.
