Foto Climent Garau  CLIMENT GARAU  DE LLUCMAJOR


 El devuit de juliol

Climent Garau i Salvà

El devuit de juliol,
De mil nou cents trenta sis,
Sense cap casta d’avís
Mallorca es cobrí de dol.
No hi va haver cap redol,
Que no sentís un mal crit,
Sa gent de mal esperit
Va agafar tot el control.

General Godet va ser
El capità general,
Ell va ser el gran puntal
A ell va assignar-se.
Ell va aliar-se,
Amb clero i capitalistes
Ells ompliren llargues llistes,
Per injustícia fer-ne.

Se consigna que es donà
Aquella hora primera,
Que aquell que era d’esquerra,
Lo havien de matar.
D’aquests cap sen perdonà
No valien influències,
Les molt severes sentències
Se varen executar.

Els falangistes partiren
Com a feres desfermades,
Se feren ben grosses guardes
A cercar gent partirien.
Sa consigna que tenien,
Abeurer-los d’oli brut,
I llavors los matarien.

Cada senyor va cercar,
Tres joves de confiança,
I s’ordre que los donaven
l’havien d’executar.
A tots los van proposar,
Un càrrec de distinció,
-fareu vida de senyor,
En sa campanya acabar.

Quan Mallorca ben fermat,
En Godet content estava,
Perquè sa gent castigava
Tal qual havia manat.
Ell tot il·lusionat,
Partí cap a Barcelona
Creia que mateixa forma
Daria bon resultat.

En arribar a Barcelona
En aquell precís moment
Ell va trobar una gent,
Que amb ell no estava conforme.
Varen prendre una norma,
De dur-lo a afusellar,
A Montjuic se’l pujà,
On perdé se vida i s’honra.

Però Mallorca seguí,
Amb sa mateixa escola,
Sa falange donà prova,
Que el roig hagués de morir.
Fa seguir aquest verí
A la vora de trenta anys,
Falange i capellans,
Aquest ordre van complir.

Vint i un anys jo tenia,
Quan de guerra esclatà,
Havia pensat d’anar,
A Barcelona aquell dia.
L’Olimpiada hi havia,
Hi volia participar,
Si premi pogués guanyar,
Ben content me sentiria.

De Ciutat jo vaig partir,
Amb amics de companyia,
D’anada i de tornada
A les vuit varem partit,
Ben contents a Barcelona,
No esperavem sa broma,
D’allò que mos succeí,
En es port de Barcelona
Quan hi varem arribar
Es pràctic se presentà,
D’atracar mos llevà s’ordre.

-Dalt Colom metralladora,
No s’atura de tirar,
Estesos molts mort hi ha,
De matar ell se conforma.
El barco allà fondejat
A les nou des dematí,
Quan se fosca va venir,
Nou rumb fou assenyalat.

El personal despistat,
Sense beure ni menjar
Veurem com acabarà
Aquests trist endiumenjat.
Nostro barco se creuà
Amb “Ciutat de Tarragona”,
Son capità dona s’ordre,
A Mallorca no atracar.

El dia abans s’escapà,
Que hi estava amarrat,
De guàrdies fou assaltat
Presoner allà quedà.
L’esperit republicà
Nostre capità tenia,
D’allò que se li diria,
Ben ferm ho va escoltar.

El barco va fer voltar,
Direcció a Barcelona,
Estudiava sa forma
A on podria atracar.
A Porvendres va penar
El barco allà dirigir,
I si arribam allí
I no mos deixen entrar?

El pensament l’inclinà
De dur-lo a Tarragona,
Allò era bona zona,
Allà vam desembarcar.

(continuarà)



 

 

Retorn a la pàgina principal