CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR
Així veig ses religions
Climent Garau i Salvà
Després de molts anys passats,
Moltes coses envelleixen,
Per això se procedeixen
I les hem de canviar.
I a més la gent podrà
Comprovar el resultat,
D’allò que s’ha predicat
Coses d’aquell temps llunyà.
Amb creença i no creença,
D’aquelles velles doctrines,
Han dominat des de segles
A molt poques consciències.
Amb ses seves diligències,
I molt poca pietat,
Aquell qui fou subordinat,
Ha tocat ses conseqüències.
Dos contra un, van lluitat,
Durant aquell temps passat,
Ara es ritme ha canviat,
Això se pot demostrar.
A l’església hi anirà
Sa gent que te setanta anys,
Els joves, els nous tamanys,
D’ells pocs en podem contar.
Les gent ara te cultura,
Els fets han estudiat,
Ha donat el resultat,
Molta cosa no resulta.
Aquell que vol fer de viu
I vol donar gat per llebre,
Sa gent bona el condemna,
De lo que diuen, se’n riu.
Totes ses religions,
Estan plenes d’artimanyes,
Persones espavilades,
Crearen ses condicions.
Amb sos alarmants sermons
Se posaren a fer por,
Déu del cel, m’ha dit a jo,
Que vos faci observacions.
Lo Beat Ramon va ser
Després d’haver-se casat
De Déu va ser visitat,
Va canviar el seu parer,
En això va inclinar-se
Cinc pics li aparegué,
Lo que vos maneu faré,
Empraré lo meu saber.
Era molt intel·ligent,
Tenia bona presència,
Disposava d’eloqüència
Era un home excel·lent.
El va dur s’enteniment,
Anar a fer exploracions,
A dins estranyes nacions,
Predicava el seu present.
Un esclau ell va comprar,
Per aprendre l’idioma,
Això va tenir en compte,
Molt li podia ajudar.
D’aquest modo se ficà
Al Nord d’Àfrica fer sermons,
Tingué grans oposicions
I la gent l’apedregà.
Ofertes li varen fer,
Perquè canvies d’idea,
Sa d’en Mahoma governa,
Sa fe de noltros ell te.
Mos podria anar be,
Si de pensar canviaveu
Un escaló gros pujaveu,
Pensau lo que vos convé.
A dins França sen va anar
A demostrar los seu mèrits,
Els homes de alts criteris,
El se varen escoltar.
I el varen guardonar
Per allò que ensenyaria
A la gent conquistaria,
Això escrit va quedar.
A còpia de passar anys,
Les coses han canviades,
Les gents s’han assabentades,
De veritats i d’enganys
Per això els nous tamanys,
Recolzen sa veritat,
Detesten sa falsedat
D’aquells miracles d’antany.
Els frares i capellans,
Que omplien l’altar major,
Només en queda un rector,
I està carregat d’anys.
Ja no surten nous tamanys,
Per servir l’Església Santa,
Se considera una farsa
Allò que va usar abans.
