BERNAT JOAN,
ERC-Illes Balears i Pitiüses
El millor, el més fric
BERNAT JOAN I MARÍ
Si no ho record malament, es deia Colouche i es dedicava a la noble art de fer de pallasso. Va revolucionar la República francesa fa un parell (pagès) de dècades, tot concorrent a les eleccions a la presidència. Totes les seues propostes eren excessivament agosarades, i es basaven en la idea que la imaginació havia d’anar al poder, que es podia fer broma sobre tot i que, a sota de les llambordes, vés per on!, hi ha la platja.
Un cert temps després, una famosa actriu porno que es feia dir Cicciolina es va presentar a les eleccions a Itàlia. I va sortir diputada (esper que la memòria no em jugui cap mala passada, perquè escric sense documentar-me’n). Després, hi ha hagut d’altres casos similars (l’últim que recordi, a Bulgària, com no podia ser d’altra manera, amb un partit de caire populista). Per enmig, hi hagué l’intent de Berlusconi de presentar una colla d’al·lotes que havien estat o eren miss alguna cosa a les últimes eleccions al Parlament europeu (intent que va frustrar la que avui ja és la seua ex dona, no record exactament amb quines accions puntuals). A la fi, Forza Italia va presentar només polítics de tall tradicional a les europees 2009. Si l’antic Regne de València tengués avui el poder de què va gaudir a l’Edat Mitjana, podríem suposar que l’ínclit Berlusconi s’havia inspirat en Eduardo Zaplana, expresident de la Generalitat Valenciana, que va batre el rècord de falleres majors ocupant càrrec de directores generals. Camps, més auster, més tirant a Opus, ha baixat sensiblement el llistó.
Paral·lelament, a la noble ciutat de Reus (recordem sempre el triangle Reus, París i Londres, triangle de l’alcohol destil·lat, no us haguéssiu pensat segons què!), un senyor amb pinta d’Elvis Presley va guanyar l’acta de regidor les passades eleccions i, durant tota la present legislatura, duu la corporació municipal pel camí de l’amargura. I li ha agafat tanta afecció al càrrec, i s’ha pegat un bany d’autoestima tan considerable, que ha decidit muntar un partit per a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, amb un Partit Fricky, del qual, segons em consta, ja s’ha decidit, com a mínim, el sistema que se seguirà a l’hora de confeccionar les llistes. Es farà un càsting entre els frics que vulguin ser diputats (o diputades) al Parlament de Catalunya i un jurat (encapçalat pel propi Elvis) farà la llista, que serà encapçalada per la persona més estrafolària, i anirà descendint segons el grau de friquisme que s’observi en cada aspirant. Per tant, volen concórrer a unes eleccions democràtiques, però la llista no es farà en absolut seguint les normes de la democràcia.
A les Balears, la gran llista d’aquestes característiques –no podia ser de cap altra manera – fou una llista felanitxera: Coloms a la Sala. El seu ideari es basava en la inutilitat de l’ajuntament, i proposaven convertir la Sala en un colomar. L’exòtica llista felanitxera (que competia amb Sa Gerreta i d’altres exoticors) va treure representació dues o tres legislatures seguides.
Llegesc que a Islàndia s’ha presentat una llista “de broma” a les eleccions locals, que ha pegat la campanada a l’ajuntament de Reykjavik, la capital. El partit duu el curiós nom d’El Millor (em recorda un dels lemes de Coloms a la Sala: “No ens votis. Només volem que ens voti la gent intel·ligent”), i ha tret un 34.7% dels vots a l’ajuntament capitalí de la nació islandesa. Ha superat lleugerament el 33.6% del Partit de la Independència, que és el que ha guanyat més vegades les eleccions en aquell municipi. El líder del partit és un comediant, estrella de la televisió islandesa, i la banda sonora és “Simply the Best”, de Tina Turner.
La qüestió és què suposa El Millor com a símptoma, més i més, en un país de rica tradició democràtica com és Islàndia. Cansament del sistema? La gent necessita quelcom nou? Fa falta una sotragada a la vida política? Serà ara que la imaginació valdrà més que la gestió o que qualsevol altra expectativa similar? Necessitam riure’ns de la crisi?
Enmig del desconcert baleàric actual, anem a saber si El Millor, Coloms al Consolat, Cabrum Fricum o les Alegres Mayurkines podrien acabar tenint èxit...
