Foto Bernat Joan   BERNAT JOAN,  ERC-Illes Balears i Pitiüses


 

Balears governa?

BERNAT JOAN I MARÍ

Governar una embarcació significa fer-la navegar d’una manera adequada. Els bons patrons governen com pertoca. El desgovern implica anar sense rumb, sense tenir fixat, almanco, a més del punt de sortida, un punt cap al qual avançar. Governar, en un sentit polític, implica dur endavant iniciatives perquè una determinada societat millori i avanci. O, simplement, perquè pugui aparèixer al mapa.

El bon govern, en política, implica autocentrament. Implica, per tant, prendre les pròpies decisions sobre un mateix, i, a partir de la pròpia societat, establir els lligams que pertoquin, els acords i les sinèrgies pertinents amb els altres. També implica, lògicament, prendre decisions, encara que puguin ser impopulars. Però tot això, hi insistesc, no té cap significat si no passa per l’autocentrament.

El gran problema que tenen les illes Balears, a l’hora de dissenyar les pròpies polítiques, a l’hora d’establir el govern, és la més que evident manca de pes polític que pateixen. Les Balears són absolutament perifèriques a allò que interessa als dos grans partits de l’Estat, són del tot perifèriques al que es decideix als centres reals de decisió (Madrid sobretot; Brussel.les-Estrasburg en un lloc secundari) i es troben a la perifèria de la construcció d’opinió pública... dins les pròpies Balears!

Per poder-se situar al mapa, des del meu punt de vista, les illes Balears necessiten autonomia (en el sentit propi del terme). Necessiten poder situar-se al mapa polític. Necessiten, per tant, que, al costat d’una consistència institucional cada vegada més necessària, s’hi estableixi també un sistema de partits polítics que ens permeti aquesta alegria. Un tal sistema passaria, inexorablement, perquè existís qui volgués, efectivament, posar les Balears en una zona central (autocentrament) del propi full de ruta (o creu de camins) polític.

Resulta, per tant, necessària la consolidació d’un tercer espai polític que pugui tractar de tu a tu tant el PP com el PSOE, i que pugui rascar vots tant de la dreta espanyola com de la sucursal de l’esquerra estatal. La consolidació d’aquest tercer espai, a les illes Balears, només pot passar per l’entesa entre les diferents forces polítiques nacionalistes, amb la voluntat de comptar amb veu pròpia als fòrums on hauríem de ser escoltats. Però no estic gaire segur que amb una unió de les forces polítiques nacionalistes de les Illes, tal i com ara estan articulades, n’hi hagués prou. Crec que fa falta una transformació, també, en el si dels respectius partits nacionalistes. Vull dir que, amb la composició actual de les diferents forces polítiques (PP i PSOE a banda), dubt molt que la consolidació d’un tercer espai polític a les Balears sigui viable.

Es necessita, per tant, un procés de regeneració de les diferents forces polítiques que generi noves energies, i, sobretot, noves inquietuds i un novell sentit de la responsabilitat. Si no volem caure en la residualització (i fins i tot en la banalització d’aquells que volem un lloc al món per a les Balears), no podem fer res que no passi per avançar cap a la unitat i cap a la creació d’un tercer espai d’ampli abast. De fet, la dignitat col·lectiva de la nostra societat així ho requereix. Pensem, per exemple, que el Bloque Nacionalista Galego es va consolidar en un context en què Galícia no pintava res. Es tractava, per tant, de restituir uns mínims de dignitat a aquella anomenada “nacionalitat històrica”. Però això, evidentment, no ho podien fer ni PP ni PSOE, ni una amalgama de forces polítiques disperses i mal avingudes. És només un exemple. L’ampli espectre apareix igual, posem per cas, a Nafarroa Bai –per parlar d’una experiència diferent-: passa per agrupar des de democristians fins a radicals d’esquerra sota un paraigües únic, a partir de la defensa del propi país.

La fórmula és relativament senzilla, però la pràctica per arribar a aconseguir l’objectiu resulta molt més complicada. Es necessita renovació pertot arreu, posar el compromís amb el país per damunt de la defensa del propi partit, capacitat de renunciar a aspiracions personals o partidistes, generositat amb els altres, i visió –també- d’ampli espectre: és a dir, capacitat d’entendre que un tercer espai a les Balears ha d’ajuntar nacionalistes, independentistes, federalistes i autonomistes (reals, no només d’expressió superficial), en l’eix nacional (és a dir, tothom tret de PP i PSOE); i democristians, socialistes, liberals, ecologistes, en l’eix social. Perquè les Balears puguin governar (i es puguin governar alhora) la creació d’aquest tercer espai, amb tots els condicionants apuntats, ha deixat de ser una mera necessitat per passar a ser una autèntica urgència.


    

Retorn a la pàgina principal